ArxiRuta: Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp

Presentació

L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp (AMMC) es troba ubicat en la mateixa localitat, depèn de la Secretaria General de l’Ajuntament i és dirigit per Cristina Guerrero Vall

Història

L’any 2003 s’evidencia la necessitat de redreçar la situació caòtica en què es trobava l’arxiu d’oficina del Departament d’Obres. En aquell moment, l’actual directora estava adscrita al servei de biblioteca i cursant la llicenciatura en Documentació. Per aquest motiu l’equip de govern d’aleshores li encomanà organitzar l’arxiu d’obres. Així doncs, amb el suport d’una base de dades Access ―Gesurba― van començar a posar fil a l’agulla i a conduir una situació que s’havia desbordat. Aquesta base de dades compta amb més de 17.000 registres i encara s’utilitza de manera habitual per recuperar els expedients d’obres en suport paper. 

Posteriorment, des de Secretaria, s’encarregà fer extensiu a la resta de departaments el treball realitzat. Malgrat tot, la plaça com a tècnic superior no es creà fins l’any 2008. En aquest mateix any, amb la finalitat de disposar d’un instrument de normalització de la funció arxivística, es proposà l’aprovació del Reglament del Servei d’Arxiu Municipal i es sol·licità l’alta en el directori d’arxius a la Subdirecció General.

Fins l’any 1998, any en què es van iniciar les obres de rehabilitació de l’edifici consistorial, la documentació es trobava a la golfa d’aquest edifici. El fons havia rebut una intervenció arxivística del personal tècnic de l’Arxiu Històric Comarcal de Reus que l’any 1994 el va inventariar. No obstant això, les obres que es van realitzar a l’edifici van obligar a reubicar tots els serveis municipals, distribuïts entre els dos nuclis principals de població, Mont-roig del Camp i Miami-Platja. Pel que fa al fons d’arxiu es va contractar una empresa que durant anys en va custodiar bona part en una nau al polígon industrial de Valls, inventariant-lo de nou i aplicant un quadre de classificació diferent. La documentació del Departament d’Obres la traslladaren a Miami-Platja on, actualment, encara hi trobem aquest departament. 

Fons documentals

L’AMMC custodia quatre fons documentals. Els principals són el de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i el del Jutjat de Pau. Tot i que també s’hi conserva el fons de la desapareguda Associació de Joves Roca Ferma i de l’Associació Cultural Arxiu i Memòria (ACAM). Aquesta darrera és una associació nascuda l’any 2010 amb la voluntat de recuperar la memòria popular, així com de recollir i preservar tota aquella documentació que sigui d’interès local. 

El més rellevant, és clar, és el de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, malgrat ser un fons que malauradament va patir els efectes de la guerra de 1936. És per això que no hi trobarem cap document anterior a aquesta data, tret d’alguna excepció com el manuscrit titulat Llibre de las Ordinacions del Repartiment de las tandas de la aigua de la horta de Vila de Montrroig, y decret de sa Illustrissima del Any 1703 que, descobert per l’historiador Albert Manent, fou adquirit per l’Ajuntament a la Llibreria Central de Tremp. Per tant, les possibilitats d’investigació que ofereix són els de conèixer la història local més recent de Mont-roig del Camp. 

Personal

El personal que treballa a l’arxiu es concreta en una tècnic superior, qui n’exerceix la direcció. 

Edifici

L’Arxiu Municipal es troba ubicat a la tercera planta de la Casa de Cultura, edifici rehabilitat que albergava l’antiga Casa consistorial. Disposa d’una sala-dipòsit de poc més de 120 m² amb 750 metres lineals de prestatgeria fixa i una petita zona de treball. Es tracta d’un edifici construït el 1900, destinat a les antigues escoles nacionals. 

Existeix una altra sala situada a les oficines de l’antiga Cooperativa Agrícola on hi ha dipositada la documentació que va retornar de Valls l’any 2012, en resoldre’s el contracte amb l’empresa que havia custodiat durant anys gran part del fons municipal. En aquesta segona sala hi ha 200 metres lineals de prestatgeria fixa ocupats completament. Cap d’aquests dipòsits reuneix els requisits idonis de climatització necessaris per garantir la correcta conservació dels documents. 

Serveis

A banda del servei de préstec intern de documents i de les consultes internes, que ocupen bona part de la jornada, i malgrat no disposar de sala de consulta, l’AMMC és obert a qualsevol persona que vulgui consultar-ne el seu fons. Això es pot fer demanant cita prèvia, o bé adreçant la consulta mitjançant el tràmit corresponent del catàleg de tràmits disponible a la seu electrònica de l’Ajuntament. En el cas de sol·licitar-ho també s’ofereix el servei de reproducció de documents. 

Pel que fa a la difusió, l’AMMC col·labora amb l’Associació Cultural Arxiu i Memòria (ACAM) en totes les seves activitats. De fet, aquesta entitat fou concebuda per donar suport a l’Arxiu i donar a conèixer el seu valor a la ciutadania. Entre les activitats realitzades, destaquem els diferents projectes de recuperació de la memòria històrica local a partir de les fonts orals: Històries viscudes, Records en veu alta, Fem memòria o les Tertúlies dels records. El material recollit ha servit posteriorment per realitzar projecció d’audiovisuals, exposicions i publicacions a les xarxes socials. Complementàriament, crearen el blog T’en recordes? El bagul dels records de l’ACAM obert a la participació i la col·laboració de tothom qui volgués compartir memòria [https://recordsacam.wordpress.com/]. Val a dir que aquesta línia de projectes és hereva de la que ja havia engegat l’AMMC l’any 2009, des de la Regidoria de Cultura, amb dos projectes que foren subvencionats pel Memorial Democràtic, Memòries del silenci i Memòries en femení. 

També s’han publicat els Apunts de l’ACAM, fulletons de caràcter divulgatiu sobre temàtiques diverses de la història local, s’han fet xerrades per donar a conèixer l’activitat col·laborativa de l’ACAM amb l’Arxiu i sempre que ha estat possible han sortit al carrer, especialment en diades com la de Sant Jordi on no hi han faltat els punts de llibre i altres objectes de marxandatge. 

L’Arxiu Municipal té presència a diverses xarxes socials a través de l’ACAM: Twitter [https://twitter.com/acammontroig], Facebook [https://www.facebook.com/Associació-Cultural-Arxiu-i-Memòria-Mont-roig-del-Camp-140156599330623/] i Youtube: [https://www.youtube.com/user/ACAMONTROIG].

Gestió documental

L’impuls de l’administració electrònica a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp es va produir a finals de l’any 2016 amb la implantació d’un tramitador genèric que, inicialment, no va comptar amb el punt de vista de la gestió documental. Malauradament, els projectes d’administració electrònica que s’han dut a terme a l’Ajuntament sempre s’han enfocat des d’un punt de vista exclusivament tecnològic. 

Per tal de revertir aquesta situació i a resultes d’haver cursat el postgrau en gestió de documents electrònics que imparteix l’ESAGED, desde l’AMMC s’ha intentat canviar aquesta situació proposant l’aprovació d’una política de gestió de documents electrònics i la creació d’un grup multidisciplinar que engloba totes les perspectives necessàries per a afrontar la transformació digital: GIAD (Grup d’Impuls de l’Administració Digital). 

Peculiaritats

L’AMMC és un arxiu que tot i pertànyer a un municipi de més de 12.000 habitants encara avui arrossega moltes mancances pel que fa al seu equipament i als recursos que s’hi destinen. Mancances que impossibiliten el compliment dels requisits tècnics establerts pel Sistema d’Arxius de Catalunya. Malgrat que es percep com una peculiaritat, ja que pel volum poblacional li correspondria unes instal·lacions i equipaments dignes que no té, segurament no es tracta d’una realitat que singularitzi l’Arxiu perquè en l’àmbit dels arxius encara hi ha molt camí a recórrer. 

Visió Professió

La directora, Cristina Guerrero, considera que la professió arxivística és notablement apassionant per tota persona que l’exerceix, i més encara si té la fortuna de disposar dels recursos necessaris per fer-ho. Probablement, en paraules de Ramon Alberch, siguin el seu caràcter polièdric, plural i integrador les qualitats que la converteixen en passió. Els arxivers i/o gestors de documents hem d’aplegar infinitat de coneixements de diferents disciplines que, sincerament, és una llàstima que es deixin perdre per manca de cultura organitzativa. I és que, a banda d’apassionant, també pot ser molt dura per tots aquells arxivers i arxiveres que, fruit del desconeixement generalitzat, hem d’anar explicant a cada pas quina és o hauria de ser la nostra funció; una funció encara pendent de normalitzar, perquè fins que els “magatzems de paper” no es converteixin en veritables dipòsits ―és a dir, dignificació d’espais que facin efectius els drets d’accés i els principis de transparència―; fins que la funció arxivística no estigui plenament integrada en l’activitat administrativa―és a dir, es concebi la gestió documental com a peça clau en el disseny de procediments; fins que els arxivers i/o gestors de documents no siguem reconeguts com ens mereixem dins les pròpies organitzacions ―és a dir, sense haver de lluitar contra corrent davant la infravaloració del nostre treball, estarem molt lluny de la normalitat i de la societat. 

També opina que aquest reconeixement ha de venir recolzat des de l’esfera política, perquè fins que els arxius no se situïn d’una manera ferma en l’agenda política dels governants a tots els nivells no avançarem. Sí, és clar que estem millor que pas no estàvem, però aquí no pot evitar pensar en els “petits”, perquè no es pot comparar l’avenç experimentat pels arxius de grans ciutats, amb el de municipis petits i mitjans; i més encara, depenent de quina sigui la província de referència l’evolució en aquest camp considera que també ha estat diferent. Així, per exemple, un instrument de col·laboració i suport com el de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona assegura que ens donaria molta més visibilitat i ens ajudaria a posicionar-nos en el lloc que professionalment ens pertany. Alhora, contribuiria a equilibrar aquesta evolució desigual a tot el territori català afrontant totes aquelles problemàtiques irresoltes que es perpetuen en el temps.