#ARXIVEMELFOC, el projecte de captura dels tuits sobre l’incendi de la Ribera d’Ebre l’estiu de 2019

#PRESENTACIÓ

El passat 26 de juny de 2019 el nord de les Terres de l’Ebre va viure un esdeveniment colpidor, l’incendi de la Ribera d’Ebre –un dels més devastadors dels darrers 20 anys–, que es va iniciar a la població de la Torre de l’Espanyol, però que va provocar importants afectacions a altres municipis de la comarca (Vinebre, la Palma d’Ebre i, especialment, Flix), i que també va expandir-se als territoris veïns del Segrià i les Garrigues. El resultat va ser impactant, atès què va cremar 6.000 hectàrees, 4.000 de les quals a la població de Flix, la més afectada.

Tot i tractar-se d’un esdeveniment situat en un àmbit territorial allunyat de Barcelona com les Terres de l’Ebre –poc acostumades a ser focus informatiu–, l’incendi va generar un fort impacte mediàtic entre la ciutadania, tot posant sobre la taula alguns dels grans reptes que hem d’afrontar als nostres dies com a societat, com ara el canvi climàtic, les desigualtats territorials, o el model de desenvolupament econòmic pel qual ha d’optar el país, especialment al món rural. No cal dir que aquests debats encara han pres més sentit durant l’any 2020, en un context de pandèmia mundial que ha fet trontollar les bases del model de desenvolupament que fins ahir mateix ens semblava normal.

Alhora, l’incendi va generar milers de posts i comentaris a les xarxes socials, entre les quals va ocupar un paper important Twitter. Aquesta circumstància va portar a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) a mirar de capturar aquest moment històric i, per tal de fer-ho, va contactar amb Aniol Maria Vallès, membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD), qui acumula un gran bagatge en projectes d’arxivament i explotació d’informació vinculada a les xarxes socials, especialment Twitter, com per exemple #CatalanReferendum o el Proyecto #Cuéntalo.

• 

#ARXIVEMELFOC

Així el passat 11 de novembre, en la sessió en línia #ArxivemElFoc, accessible ja a YouTube, es van presentar els resultats del projecte, que ha permès emmagatzemar les piulades sobre l’incendi generades entre el 25 de juny i el 9 de juliol de 2019, a través de 5 dels hashtags que van centrar el debat a Twitter sobre l’incendi.

La captura final dels hashtags #IFRiberaEbre, #IFRiberadEbre, #IFTorredelEspanyol, #rebrotarem, i #CapturemelIFriberadebre, va assolir els 57.448 tuits de 26.090 usuaris diversos, i es van poder descarregar 2.788 imatges. Tota aquesta informació es va preservar originalment en format JSON per tot seguit fer una migració també al format CSV per facilitar-ne l’accés i consulta per part dels investigadors i experts en dades obertes.

A més, es van poder elaborar tot un seguit de gràfics per fer més visual el potencial que podien contenir totes aquestes dades. Així junt amb gràfics de barres amb els dies de més tuits publicats o hashtags més usats, també es van mostrar núvols de paraules, noms d’usuari i hashtags més freqüents. Passant llavors a la visió més complexa d’un gràfic de nodes de la conversa, el qual permetia comprovar on s’havia centrat la publicació massiva de tuits i quines relacions havien tingut els diversos usuaris. I acabant aquesta exposició de gràfics amb una mostra de les fotografies que es varen publicar per part tant de la ciutadania com dels agents forestals i bombers, i les institucions públiques i polítiques, fotografies que van despertar gran interès perquè permetien resseguir des de l’inici dels incendis fins a la seva extinció final, i que van fer aflorar records d’aquells dies tràgics.

En la donació final de tota aquesta informació continguda en diversos fitxers s’inclou tant els datasets i les migracions a formats accessibles amb tots els tuits, com també els gràfics i material visual elaborat per la presentació del fons. Documentació electrònica que podrà ser consultable a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre per qualsevol persona amb interès d’estudi acadèmic sobre tota aquesta informació, seguint així els termes que la mateixa xarxa de Twitter estipula que s’han de complir.

L’acte va concloure amb la intervenció de la Sra. Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i alhora alcaldessa de Vinebre, un dels municipis riberencs que va viure el tràgic incendi en primera persona. Carim va felicitar Gerard Mercadé Pié, director de l’ACRE, i a l’Aniol Maria Vallès per la iniciativa, però sobretot per la “proactivitat que heu demostrat per documentar un fet tan transcendental com l’incendi de la Ribera d’Ebre, que fa poc més d’un any que es va produir”.

Recomanem que doneu un cop d’ull a la presentació, especialment si formeu part d’un centre d’arxiu petit, ja que comprovareu que els projectes d’arxivament de les xarxes socials, o els processos participatius ciutadans per documentar esdeveniments importants actuals, no tenen per què ser impulsats per les grans institucions arxivístiques del país, o bé tenir un àmbit territorial molt ampli, atès que des dels petits centres d’arxiu (també des dels municipals i comarcals) podem trobar-nos –i segurament serà d’imprevist–, amb esdeveniments rellevants que voldríem que formessin part de la nostra memòria col·lectiva futura. Per fer-ho, necessitarem tenir una actitud proactiva, però també ens tocarà adquirir nous coneixements que fins ara la nostra professió no requeria, orientats a la captura i contextualització de dades digitals massives, a la gestió de datasets de dades obertes, però també a la representació i visualització d’aquest material, un dels nous reptes professionals –sí, un altre més– que haurem d’abordar.