#comsomcomensveuen

Entrevista a Joan Soler. Foto: Dídac Roger (cedida)

Havent-me dedicat molts anys a la docència i a la comunicació, la meva primera aproximació al món de l’arxiu i de l’arxivística es va produir l’estiu de 2016, quan vaig interessar-me pels estudis del Màster en Arxivística i Gestió de Documents d’ESAGED. Un interès latent acompanyat de circumstàncies personals i professionals m’hi van portar. No es tractava, doncs, de donar sortida a una vocació reprimida ni de satisfer cap desig d’erudició, sinó d’ampliar els meus horitzons professionals en aquesta societat del coneixement.

En les meves primeres passes, el que més em va sorprendre va ser trobar-me un col·lectiu tan sensibilitzat i conscienciat. La determinació i la rotunditat amb què una part del col·lectiu s’expressava en relació a la seva professió n’eren evidències. Amb una mica més de temps, ho vaig atribuir a una autoestima ferida, potser per l’efecte de vells tòpics massa ben instal·lats en la societat, potser per una falta de reconeixement professional, que alimentava aquesta profunda ànima activista i reivindicativa que manté una desacomplexada lluita per la dignificació de la seva professió.

Així doncs, a través del meu treball de final de màster vaig decidir, d’una banda, emprendre una acció que em permetés aprofundir en el coneixement de  l’origen d’aquestes actituds, recollint arguments que  validessin o invalidessin les meves impressions; i, de l’altra, que servissin per visibilitzar del col·lectiu, havent constatat ja que el problema d’imatge existia, més enllà de les causes.

Això és avui #comsomcomensveuen: una realitat que, gràcies a la participació d’ESAGED i de FUAB, visibilitza a la xarxa la part més activa i moderna de l’arxivística, dels arxius i del col·lectiu professional dels arxivers/es, mitjançant la creació d’un espai públic de reflexió on algunes de les seves veus més representatives s’hi expressen amb llibertat. El material recollit està sent presentat ja en diferents formats audiovisuals des del compte de Twitter de l’Escola.

Per resoldre un problema, primer cal prendre’n consciència i això és el que he confirmat amb l’elaboració d’aquest audiovisual. No trobareu en les entrevistes queixes o lamentacions que no serveixin per presentar a continuació una solució. El problema d’imatge no hi és ignorat ni esquivat, però no hi veureu representat un col·lectiu queixós i victimista, per bé que una part de les causes de la seva imatge responguin a una visió immobilista i anacrònica practicada per una part del mateix col·lectiu. Des de la responsabilitat i la consciència pròpies de la maduresa, destacats/des arxivers/es i gestors/es de documents s’expressen en aquesta producció amb grans dosis de proactivitat i d’esperit innovador.

Darrerament, el col·lectiu ha fet grans passes, però l’objectiu de la visibilització plena i efectiva que ha de conduir cap al reconeixement social i professional no s’ha assolit encara. Probablement, aquesta sigui una feina que ocupi generacions. La peça de què us parlo hi contribueix. Tota pedra fa paret.

Enllaços:

• Treball de Final de Màster
• Versió reduïda per a xarxes

Foto: Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB