Editorial 154- Dissenyar els Arxius de Catalunya del segle XXI

Aquesta setmana celebrem la Setmana Internacional dels Arxius. Es tracta d’una celebració d’abast mundial, que d’ençà de la seva creació el 2008, està prenent molta volada i interpel·la als arxius i als serveis de gestió documental perquè ofereixin i mostrin totes les seves activitats i productes. És una setmana de visibilitat i és una setmana de reivindicació. El lema del Consell Internacional d’Arxius per enguany és Designing the Archives in the 21st Century, que, a la vegada, és el lema del seu proper congrés que es celebrarà el mes d’octubre a Adelaide (Austràlia). Es tracta tot plegat d’una declaració d’intencions: no posem el focus només en el passat, sinó que preparem i dissenyem com ha de ser el futur. La funció arxivística té una vocació clarament orientada al futur, als qui vindran i als què reutilitzaran tota aquella informació que estem gestionant i preservant a dia d’avui. No és una tasca menor. L’ICA ens interpel·la per dissenyar com hauran de ser els arxius en els propers anys. Ha arribat l’hora, se’ns transmet, de projectar i de planificar. Ha arribat l’hora, també, d’imaginar i fer un pas endavant que millori substancialment les nostres prestacions actuals i futures. Ha arribat l’hora, també, d’arriscar.

Aquesta voluntat d’evolució positiva i de canvi modernitzador l’hem pogut observar durant les ponències i els debats del 17 Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya. Repasseu, si encara no ho heu fet, les seves principals conclusions. Però també l’estem vivint intensament amb la redacció del Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, un pla de Govern, que està projectant el Sistema d’Arxius de Catalunya dels propers vint anys. El Pla d’Arxius està dissenyant els arxius del segle XXI a Catalunya. Els professionals no han cedit en la seva ambició i, per la via de la participació activa, estan dibuixant un horitzó molt potent que convé que el propi Govern comenci a interioritzar com pertoca. Cada decisió que el Govern prengui a partir d’ara haurà de ser coherent amb el nou marc de governança i de noves funcions que s’està dibuixant en el Pla. Perquè és el camí a seguir i perquè ens ha costat molts anys de poder iniciar amb plenitud, tal com ho estem fent ara.

Dins aquest marc, voldríem recordar la darrera editorial on ens vam fer ressò dels debats que van tenir lloc al Parlament de Catalunya al voltant del Sistema d’Arxius de Catalunya. Un dels temes que es va tractar va ser el d’una propera reestructuració del Departament de Cultura que tindria efectes en la capçalera del SAC. A principis d’abril ens preguntàvem si la solució organitzativa que preparava el Departament de Cultura permetria recuperar la figura del subdirector/a d’arxius i gestió documental, si la solució seria fruit d’una bona planificació i si seria consensuada amb els òrgans consultius del SAC. En aquest sentit, fa unes setmanes que s’ha sabut, malgrat que a partir de documentació en esborrany i de caire intern (que per tant, encara és revisable i modificable), quina serà la natura de la proposta de reestructuració de la capçalera del SAC i, malauradament, no sembla del tot satisfactòria o, almenys, del tot coherent amb el què s’està parlant al Pla. Hi ha elements positius, de redistribució de funcions, que s’orienten a ser més sostenibles i eficaços. I això és sempre d’agrair, perquè es reconeix que no podíem seguir com estàvem fins ara. Però n’hi ha d’altres que, a la llum de la protesta que ens arriba de no pocs arxivers, no ho són tant. Hi ha dues principals afectacions: l’una, davant la possible eliminació de la figura del subdirector/a; l’altra, davant la possible reubicació orgànica de la Xarxa d’Arxius Comarcals en un espai aparentment de menor visibilitat.

Insistim que la informació que arriba està només en esborranys, però sabem que, de moment, segueix el seu curs. L’AAC ha transmès aquests dubtes tant a la Direcció General de Patrimoni Cultural com a Presidència, els dos principals interlocutors que tenim en relació al desenvolupament del Pla. La nostra principal reflexió és que no podem desvincular la proposta de reestructuració de la capçalera del SAC d’allò que el Pla d’Arxius comença a dir. I que cal mesurar molt bé certs moviments, encara que s’observin com a simples passos previs a la gran reestructuració que ha de derivar del Pla. Com hem dit al principi, la Setmana Internacional dels Arxius és també una setmana de reivindicació. I com hem fet des de l’AAC cada any, ho aprofitem per mirar de fer visibles les preocupacions del sector i per ser propositius a l’hora de prendre les decisions més acurades. Demanem una darrera reflexió al Govern de la Generalitat en aquest sentit a fi i efecte que la confiança amb el Pla no se’n vegi afectada. Perquè, com hem dit, ja no podem desvincular les decisions en matèria d’arxius i governança d’allò que molts arxivers ja han dit. Desvincular-ho, pot implicar que els arxivers deixin de participar. I això no es gens desitjable si volem un Pla complet, madur i fruit d’un fort consens. La confiança i la coherència són valors a promoure davant del Pla, que entenem com un bé superior a protegir.

Els professionals dels arxius catalans han destacat sempre pel seu activisme i per la seva capacitat innovadora. Aquests també són béns superiors a promoure i protegir. Per aquest motiu des de l’AAC esperem que la Setmana Internacional dels Arxius s’estigui visquent intensament a Catalunya gràcies a les iniciatives que proposen tots els nostres professionals i que la funció d’arxiu es faci més visible que mai a la nostra societat. Dissenyar els arxius del segle XXI és cosa de tots, Govern, professionals i ciutadans, i tots plegats n’hem de ser corresponsables.