Doctorat, un estil de vida

El doctorat és un camí llarg i que cal tenir molt clar. És un canvi de vida que t’atrapa i modifica algunes de les rutines del teu entorn més proper, sobretot l’últim o els últims dos anys. Segons la nova legislació, es pot triar l’opció de fer-lo de manera parcial (3 a 5 anys), per aquells que treballem, o a dedicació completa (2 a 3 anys). Això implica que el dia que et matricules ja saps la data límit que tens per enllestir la feina. No és una etapa fàcil, més aviat recordo els últims mesos molt durs, però poder veure tot aquell esforç en els resultats obtinguts a la recerca, comprovar tot el que has evolucionat, tot el que has après, la quantitat de recursos nous dels que disposes, el somriure orgullós de la família,… això sí que no té preu.

A banda del procés, una qüestió molt important és la temàtica en la qual es centrarà la recerca. Cal triar un tema que realment apassioni, que tingui recorregut, en el qual es cregui. Pot ser un tema molt estudiat o molt poc estudiat, això no importa. El que sí és important és tenir la visió d’allà on volem arribar a partir d’aquesta temàtica. Pot ser que aquesta evolucioni al llarg dels anys, ja que quan es comença a treballar un tema a fons es poden descobrir qüestions que es desconeixien i que poden fer canviar el curs de la tesi. De fet, és quelcom molt comú dins l’evolució de la recerca.

En el meu cas vaig decidir estudiar la metodologia de gestió de riscos aplicada a la gestió documental i com aquesta combinació podia contribuir d’alguna manera a millorar els processos de retiment de comptes públic. Es tractava d’un tema poc tractat en la bibliografia però en el que hi veia, i hi veig, molt potencial.

Autoria: Anahí Casadesús, elaboració pròpia

El punt de partida va ser l’experiència personal en diferents projectes de consultoria on havia observat que, de manera constant, a les organitzacions es detectaven situacions de risc relacionades amb la documentació i la informació que afectaven d’una manera directa al seu correcte funcionament. Amb aquest enfocament, en una primera fase es van analitzar a fons els tres àmbits d’estudi: gestió documental, gestió de riscos i retiment de comptes. En una segona fase es va decidir posar en pràctica en una organització real allò analitzat a nivell teòric, per a la qual cosa es va seleccionar una administració pública de la província de Barcelona que va demanar l’anonimat.

A partir d’aquesta aplicació pràctica es va demostrar que gestionar els riscos documentals és una manera eficaç d’anticipar-se a allò que pot sortir malament i prevenir-lo. Això comporta avantatges i millores directes a la gestió documental a partir de l’actuació sobre les causes d’allò que encara no ha passat. A més, proporciona millores en els processos de gestió de riscos de manera global, prevenint incompliments legals, pèrdues econòmiques, manca de garantia de drets ciutadans, entre d’altres. D’aquesta manera la gestió documental es posiciona com una eina bàsica de prevenció a les organitzacions, fent-la més visible i ampliant la percepció dels treballadors sobre la necessitat de comptar amb aquesta per al correcte funcionament.