Els arxius en temps del Blockchain

El món va deixar de ser analògic per ser analògic i digital. Conservar el patrimoni de dades, informació i coneixement serà una mica diferent. El canvi serà molt profund. Però en comptes de processar aquest canvi com una amenaça, al món de l’arxivística se li obren grans oportunitats.

La dimensió patrimonial dels arxius continuarà necessitant polítiques públiques de conservació, classificació, difusió i accés als investigadors i altres públics interessats. Cada vegada es disposarà d’eines millors per treure profit de la documentació existent en paper. L’aplicació del Big Data permetrà noves llums i noves mirades sobre molts períodes històrics, així com la comparació entre geografies documentals molt diverses. No es reescriurà la història, però molts passatges de la història afloraran amb molta més complexitat.

La humanitat dobla aproximadament cada dotze mesos el volum de dades, informació i coneixement a la que es té accés. Conservar aquesta dimensió de dades, la majoria d’elles ja en format digital, suposa un gran repte de computació, i sobretot un gran repte energètic. ¿Qui aporta criteri sobre què s’ha de conservar i què no cal guardar d’aquest volum de dades, informació i coneixement de caràcter exponencial? Ho farà algú de Google o d’Amazon? Al meu entendre, ho haurien de fer els arxivers en la seva versió més actualitzada. Els arxivers són els experts seculars en guardar i classificar documents per puguin ser valoritzats. Però per poder fer aquesta funció la professió d’arxivers s’ha d’obrir i vincular clarament a tecnologies com el Big Data, la Intel·ligència Artificial o el Blockchain.

Les funcions analògiques dels arxius les faran amb tota cura logístiques automatitzades i robots ben entrenats. La funció dels arxivers serà la de sempre respecte al món patrimonial clàssic de documentació en paper, però canviarà radicalment respecte del nou paradigma definit pel Big Data i la Intel·ligència Artificial. La rellevància de la professió passa sens dubte per aquest trànsit. Algunes tecnologies com el Blockchain canviaran completament el concepte de document i permetrà accessibilitats múltiples. Com les tecnologies tipus  Blockchain es vinculen als arxius actuals o com es crea una arquitectura d’accés el més universal possible a un món de documentació transparent seran els reptes propis de l’arxivística del segle XXI. Això, és incompatible amb la cura i la passió per mantenir incunables? Per res.

La tasca dels arxivers tindrà velles i noves funcions. La majoria dels accessos als arxius seran a través d’Internet, especialment a mesura que sigui més fàcil i més barata la digitalització dels fons històrics. Les funcions dels arxivers es mouran al món del Big Data, a la preocupació per mantenir arxius analògics en condicions i arxius digitals amb capacitat de ser llegits sense caducitats tecnològiques i a oferir criteris que es convertiran en els algoritmes de la intel·ligència artificial que ajudaran a prendre les decisions de conservació i accés.

La capacitat de crear valor a partir dels arxius sense dubte augmentarà. Moltes decisions de la gestió pública i privada es nodriran de biblioteques de dades obertes. La riquesa d’aquestes dades farà més o menys competitius als territoris. No serà un tema intranscendent. I en aquesta funció els arxivers com a experts en la conservació del patrimoni documental analògic o digital han de jugar un paper important.

Quina pot ser la principal barrera que els arxivers juguin aquest paper tan rellevant? Sens dubte, els propis arxivers si decideixen instal·lar-se corporativament en el passat i perdre aquesta gran oportunitat. És obvi que calen algunes capacitats diferents a les de l’arxiver clàssic (que continuaran sent necessàries) per a aquesta nova comesa. Però l’element central serà l’actitud més que l’aptitud. El problema no radicarà en aprendre. El problema pot ser el desaprendre. Intueixo que la gran barrera pot ser molt més cultural que de dificultat real per utilitzar aquestes noves tecnologies. Si els arxivers convencionals no es veuen en aquest nou món de dades massives i de Blockchain, segur que no hi seran.

Hi ha molts oficis que es reinventaran gràcies a una nova interacció amb les màquines intel·ligents. Els arxivers seran una d’aquestes professions. Hi ha coses que s’automatitzaran i les faran les màquines i altres que tenen a veure amb processos i decisions clau que les mantindran les persones. Tot això es pot fer experimentant la passió pels vells lligalls i creant una nova passió pel món increïble de les dades massives. Al final, el que hi ha és la consciència que les societats són més sanes quan saben conservar l’essencial per preservar la seva identitat. I això no canviarà. A aquest propòsit acudiran noves tecnologies, especialment la del Blockchain, però la missió profunda romandrà.

Em queden molt lluny les hores d’investigació a l’arxiu local de Terrassa, o la Casa de l’Ardiaca a l’Arxiu Històric Nacional. L’ofici d’historiador fa anys que el vaig clausurar. Però no veig cap contradicció entre el gust per aquelles hores de treball entre lligalls i el món que ens ve. Simplement, ara s’obre una oportunitat enorme per l’arxivística en el món de les tecnologies 4.0. Que siguin els arxivers qui l’aprofitin o siguin altres dependrà dels professionals actuals de l’arxivística i de la seva capacitat d’adaptació.