I això de l’Arxiu Social, de què va? (1)

John Sheridan, director digital dels Arxius Nacionals Britànics (TNA) i membre de la Junta del Govern britànic encarregada d’establir els estàndards d’obertura de dades, impartirà la conferència inaugural el dijous 9 de maig, a les 10 del matí.  TNA són un dels grans referents pel que fa a les institucions arxivístiques de rang nacional, és a dir, que actuen com a capçalera o autoritat dins el seu sistema, i tindrem l’ocasió d’escoltar de primera mà quines són les línies mestres de la seva estratègia de transformació digital, que afecta tant el patrimoni documental analògic com el nascut ja en ambient electrònic, i cap a on enfoquen les prioritats del seu programa de recerca i innovació.

Pel que fa al primer eix, Tecnologies participatives, hem volgut tractar l’àmbit del govern digital i la participació ciutadana vinculant-ho amb la gestió de la informació pública. És evident que el nou paradigma del govern obert suposa una transformació en la natura mateixa de l’exercici del poder que, de retruc, ha de significar un canvi en la lògica d’arxiu que fins ara l’ha sustentat. Justament per això, creiem que cal donar resposta a una sèrie de qüestions que sovint s’obvien per part dels responsables polítics. Fins a quin punt les plataformes de participació permeten un coneixement global de la informació que genera l’administració? És a dir, pot haver-hi participació ciutadana rellevant i significativa, si al mateix temps no democratitzem realment l’accés a la informació pública? D’altra banda, fins a quin punt estan garantits el valor d’evidència i la preservació del context d’aquesta participació? Cal recordar que esdevé, sota el paradigma de govern obert, el desencadenant de la presa de decisions polítiques i administratives. S’està documentant el nou flux participatiu amb el mateix rigor que el flux administratiu tradicional? O, dit d’una altra manera, quin grau d’integració tenen aquestes plataformes amb el sistema de gestió documental de cada institució? No podrien, fins i tot, convertir-se en una eina que permeti obrir l’arxiu cap a la ciutadania per disposar així d’un govern obert real i creïble?

Dijous comptarem amb tres sessions dedicades a aquest eix. Per ordre horari, el primer ponent que hi intervindrà serà Pablo Aragón, de 13 a 14 hores, amb una conferència sobre el projecte Decidim. Aquesta plataforma de software lliure per a la participació ciutadana ha estat adoptada per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i una vintena de municipis catalans, entre els quals set dels deu amb més habitants. El projecte inclou també una comunitat de desenvolupament oberta, Metadecidim, a través de la qual es van dissenyant els mecanismes de rendició de comptes, visualització i arxiu de les propostes i deliberacions dins l’àmbit de la participació de cada institució.

Després de la pausa per dinar, es reprendrà l’Eix 1 amb la sessió “La ciutadania, com a coproductora de dades”, de 15 a 16 hores. Una taula a tres bandes formades per Núria Espuny, directora general de Transparència de la Generalitat, Mara Balestrini, CEO d’Ideas4Change, i Oleguer Sagarra, doctor en Física i cofundador de Dribia. Afrontarem la gestió compartida de les dades personals que aporta la ciutadania, mitjançant iniciatives i plataformes impulsades tant per l’administració com per la societat civil. Qüestions ètiques, tecnològiques i, sobretot, de co-disseny que contrastarem amb estudis de cas, com el projecte Decodeo Salus.coop, entre d’altres. I, per acabar el primer dia de Congrés, Edu Martín Borregon, periodista de dades, exposarà a la sessió “Rendició de comptes corporativa”, la seva experiència com aintegrant de l’equip de recerca del Proyecto PODER, que té com a missió fomentar la transparència i rendició de comptes de les grans empreses a l’Amèrica Llatina des de la perspectiva dels drets humans.

El divendres, a les 10 del matí, Darra Hofman, doctoranda a la Universitat de la Colúmbia Britànica, ens parlarà de la seva recerca, dirigida per Victoria Lemieux, sobre la relació entre privacitat i transparència en documents digitals d’àmbit sanitari, amb un interès particular respecte l’ús de tecnologies de blockchain. Davant del hypeque afecta la cadena de blocs, l’aproximació arxivística permet ponderar els pros i els contres del que, ja ho sabem, no pot esdevenir la solució integral a la governança de la informació d’una institució, sigui pública o privada.

Finalment, l’última sessió d’aquest primer eix, “Pensant la societat xarxa”, serà a les 16:15 hores. Assistirem a un debat sobretres aspectes concrets d’aquesta nova societat que, mica en mica, fruit de la datificació de la nostra identitat, va regint-se com si fos un autèntic arxiu: la translació dels drets humans a l’entorn digital, la preservació de la privacitat en un entorn de capitalisme de vigilància i el rol dels algorismes en la presa de decisions dels àmbits polític, social i econòmic. Per il·lustrar-los, comptarem amb la participació d’Àlex Hinojo, cofundador de Drets Digitals, Enric Luján, de l’organització Críptica, i Karma Peiró, periodista de dades.

En resum, tal com ja l’any 2001 recollia el preàmbul de la llei d’arxius, defensem encara amb més raó l’any 2019 que “per a les administracions públiques la gestió correcta dels documents és essencial pel que fa a la seguretat jurídica i a l’actuació eficaç i transparent i amb obertura a la participació ciutadana”. Aquest eix, per tant, no pretén introduir-nos en nous terrenys aliens a la nostra disciplina, sinó que, bàsicament, ens recorda l’essència mateixa de l’arxivística contemporània a casa nostra.