I això de l’Arxiu Social, de què va? (2)

3 abril, 2019 - Vicenç Ruiz, Vocal de Recerca de l'AAC-GD

Continuem amb la sèrie d’entrades sobre el programa científic del XVII Congrés, amb les ponències dedicades al segon eix. Si amb Tecnologies participatives hem volgut centrar-nos en els aspectes més cívics vinculats a la gestió documental, sota el títol eInclusió i gamificació ens ocuparem de com integrar en el tractament tant de la informació en fase activa com del patrimoni documental noves eines i noves metodologies que permeten als arxius analitzar, difondre i divulgar els seus fons.

La primera ponència d’aquest eix, “Mètodes digitals i arxius”, serà el dijous a les 12 hores, a càrrec de Richard Rogers, catedràtic de Nous mitjans i Cultura Digital a la Universitat d’Amsterdam i director de la Digital Methods Initiative (DMI). Desenvolupador d’eines com l’Issue Crawler i l’Election Issue Tracker, que permeten capturar, analitzar i visualitzar informació sobre diversos temes (p.e. l’ascens del populisme, les fake news, etc.) a través d’Internet i, dins el marc de la DMI, impulsor de la formació d’una metodologia que permeti anar més enllà de la mera recerca cultural online. Els arxius han de ser capaços d’incorporar aquestes noves metodologies imprescindibles per entendre el context i l’abast dels nous patrimonis documentals generats directament a Internet (als quals dediquem el quart eix). Però també les necessitem per oferir a les institucions on treballem, especialment si es tracta d’administracions, mecanismes d’escolta activa de les xarxes i de preservació d’evidències per a la millora de polítiques públiques.

El mateix dia, de 15 a 16 hores, comptem amb la sessió “Narrar i visualitzar dades”, amb l’objectiu d’exposar quines eines poden ajudar a divulgar el patrimoni documental d’una forma atractiva i que convidi a la implicació dels usuaris. David Iglesias, tècnic de l’Arxiu Municipal de Girona i president del Photographic and Audiovisual Experts Group (PAAG) de l’ICA/CIA, centrarà la seva intervenció en la difusió de documents fotogràfics a partir de plataformes com Movio. Per la seva banda, Mar Santamaria, co-fundadora de 300.000 km/s, exposarà alguns dels diversos projectes de visualització de dades a partir d’informació pública, especialment d’àmbit urbanístic, en què han participat. Actualment, per exemple, se centren en el desenvolupament d’algorismes per fer les ciutats més habitables amb el projecte Arturo, que té a més un elevat component de gamificació.

Divendres, de 12 a 13h, serà el torn per a Mark Hedges. És director del Centre per a la e-Recerca i Professor Titular del Departament d’Humanitats Digitals del King’s College de Londres. Especialista en arxius digitals, ha centrat la seva recerca en àmbits com la millora de l’experiència dels usuaris d’arxiu a través de mètodes digitals o de crowdsourcing i també en l’aplicació de mètodes computacionals en el tractament arxivístic (Computational Archival Science). Centrarà, justament, la seva intervenció sobre aquest darrer àmbit que cerca l’adaptació de la nostra disciplina en un entorn on les organitzacions gestionen dades massives i en basen la seves decisions.

Completarà el segon dia de congrés la sessió sobre gamificació, de 16:15 a 17:15 hores, en forma de PetxaKutxas. Repetint l’experiència de fa dos anys a Reus, hem fet una crida oberta perquè es presentin activitats que, a través d’implicar l’usuari mitjançant jocs o altre tipus de mecanismes lúdics, ajudin a difondre tant els fons com les funcions dels serveis d’arxiu i gestió documental.

L’última sessió d’aquest eix serà dissabte a les 9 del matí. Jordi Torres, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, exposarà de manera divulgativa quin impacte està tenint la supercomputació aplicada a la Intel·ligència Artificial en general i al  Deep Learningen particular. Seguint la línia de la ponència de Mark Hedges, ens permetrà copsar fins a quin punt és possible automatitzar o, si més no, potenciar l’abast de funcions arxivístiques clau com l’avaluació, la classificació o la descripció.

Així, doncs, hem dissenyat les sessions d’aquest eix per atendre qüestions com integrar les humanitats digitals en la difusió dels fons històrics, explorar el potencial de l’ús d’algorismes per al tractament arxivístic, divulgar el patrimoni documental de forma lúdica o disposar de les eines d’anàlisi i visualització de dades més idònies, per tal de garantir el major abast possible tant científic com social. I, tot plegat, no des d’una actitud passiva com a mers “magatzems de dades”, sinó evidenciant el rol actiu que els serveis d’arxiu han de prendre, liderant fins i tot el disseny i la coordinació de les iniciatives en aquest àmbit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *