L’Arxiu des de fora: Gerard Carceller, professor de secundària

• Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

El primer que em ve al cap són metres i metres de prestatgeries plenes de documentació que espera ser llegida, buidada i interpretada per poder entendre més coses sobre el passat de la gent del nostre entorn més o menys proper. Tinc molt bon record de la impressió que em va causar el primer cop que vaig trepitjar l’Arxiu de la Corona d’Aragó quan el van traslladar a la nova seu. El vaig trobar espaiós, lluminós, acollidor, modern. No tenia res a veure amb els arxius que havia visitat fins aleshores. També recordo el caliu, la proximitat i la coordialitat de tracte d’un altre arxiu, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, on vaig passar molts matins de dissabte regirant documentació.

• Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

De Reus, conec l’Arxiu Comarcal del Baix Camp – Arxiu Municipal de Reus i, tot i que darrerament no el visito sovint, em consta que la difusió dels seus serveis és força bona. De fet, penso que ha experimentat un canvi en positiu en els darrers anys (nou edifici, implicació en l’entorn, obertura a la ciutat, nous objectius, tallers, cicles de conferències, donar a conèixer el fons de manera original…).

• Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Tot i que no tant com abans, hi he seguit anant. Evidentment són molt més accessibles i permeables que fa quinze o vint anys. Hi observo molta més predisposició a col·laborar amb entitats, associacions, instituts… ja sigui per donar a conèixer allò que fan o per col·laborar i implicar-se en projectes nascuts fora de l’arxiu. Tot i amb això, les connexions amb els centres d’ensenyament crec que podrien ser més fluides: hi ha moltes coses que ens interessen mútuament (propostes d’investigació per als treballs de recerca dels alumnes de batxillerat, custòdia de treballs i projectes de recerca que es fan als instituts i que resten oblidats en els departaments, implicació per part de l’arxiu en el disseny de materials didàctics que puguin ser utilitzats a les aules, assessorament en les metodologies de recerca, etc.)

• Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Tenen una funciuó importantíssima, la de catalogar i custodiar diversos tipus de fonts i posar-les a l’abast de la societat per tal de conèixer el nostre passat més immediat i, alhora, poder construir identitats individuals i col·lectives. Respecte a allò que podrien aportar, o si més no implementar, penso en els “nous” formats i suports d’emmagatzematge d’informació i en arxius dedicats a la conservació i catalogació de fons fotogràfics locals, cinema amateur, registres d’audio, programes de ràdio de mitjans locals, fonoteques, etc. Possiblement hi ha material d’aquests tipus (de petites entitats, associacions, particulars, etc.) que ja està en procés de deteriorament i que seria bo conservar-lo.

• Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

És molt interessant, a l’hora de treballar a l’aula, poder-ho fer amb materials i fonts vinculades a l’entorn immediat dels adolescents. M’explico, és molt més engrescador, motivador i efectiu fer entendre el sistema feudal a nois i noies de 14 anys des de la proximitat, per exemple, visitant les restes del sistema hidràulic de la localitat on viuen, analitzant la carta de poblament del poble o comentant el contingut d’un capbreu del segle XIV on apareixen els noms dels carrers per on ells passen cada dia. I per poder treballar amb aquesta documentació ens cal l’arxiu. O, en un altre cas, és realment reconfortant palpar la curiositat i l’interès amb què els alumnes s’endinsen en l’estudi de la repressió franquista a través de la Causa General del seu propi poble. La documentació històrica, quan és propera als joves i els parla de llocs, carrers, espais i referents que els són propers té per a ells un atractiu especial. Penso que la documentació “de proximitat” sovint no s’usa el suficient en els projectes i el treball quotidià a les aules de secundària. I pel que fa a la segona part de la pregunta, i tant, hi ha documentació als centres que hauria d’estar conservada als arxius. Penso, per exemple, en un projecte on els alumnes van fer desenes d’entrevistes a avis del municipi que van ser protagonistes de migracions durant els seixanta i els setanta o en desenes de projectes d’història oral que, des dels centres no sabem ben bé què fer-ne i que amunteguem en les prestatgeries dels departaments didàctics

• De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Als centres d’ensenyament caldria diferenciar entre documentació oficial i documentació produïda pels alumnes. La primera té un protocol de conservació i manteniment marcat per llei i és molt important conservar-la (9). La segona, lamentablement, no acostuma a ser tinguda en compte i caldria, en alguns casos -projectes, treballs, entrevistes- tenir-ne cura (8).

• Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància ( o no) dins del funcionament de l’organisme.

Tal com he dit anteriorment, per la documentació administrativa i de gestió acadèmica i econòmica, ja existeix aquest responsable. Pel que fa a materials, treballs, projectes vinculats a les ciències socials produïts pels alumnes caldria repensar seriosament com tractar aquesta documentació. Un darrer exemple. Recentment un alumne del nostre centre ha fet un excel·lent treball de recerca recuperant l’arxiu fotogràfic del seu besavi, un arxiu que s’estava deteriorant a les golfes de casa seva. O fa uns anys una altra alumna va endegar una excel·lent recerca sobre la repressió franquista al municipi (amb entrevistes i testimoniatges inèdits fins aleshores). Un cop presentats els treballs, què cal fer amb tot el material que s’ha recuperat? Com cal actuar i quin tractament ha de rebre?

• Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Les consultes en xarxa de documentació local són una eina excel·lent a l’hora de fomentar la recerca entre estudiants de secundària. Fa uns anys, una alumna va fer una altra excel·lent recerca a partir de les actes municipals del seu poble entre el 1936-1939 sense trepitjar físicament l’arxiu però, òbviament fent ús del seus serveis. Entenc que això també és facilitar la recerca als joves! Tot i amb això, penso que encara es podria difondre de manera molt més còmoda i senzilla molta de la informació que hi ha als arxius per tal de ser consultada com i quan es volgués (en algun cas, és un autèntic calvari fer una cerca documental d’un fons en línia).

• Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Hi ha coses que, sortosament, han canviat força, com ara aquell sentit patrimonialista de la documentació que es respirava en alguns arxius no fa massa temps. Penso que és un dels pitjors mals que afectaven al sector. En algun cas la documentació a consultar existia o deixava d’existir en funció de l’estat d’ànim de l’arxiver o dels “padrins” que el visitant de l’arxiu tenia. Recordo el cas d’un arxiu on, depèn de les setmanes, es podien localitzar (o no) els protocols notarials d’un període concret en funció d’haver esmentat (o no) el nom de la persona “correcta” que t’havia enviat a aquell arxiu. Per sort, vull pensar que avui aquestes pràctiques ja són història.