Lligall 41

30 agost, 2018 - Teresa Cardellach i Giménez (Directora de Lligall ) i Gerard Mercadé i Pié (Coordinador de Lligall)

Noves perspectives en matèria de gestió documental

Any 2018, el Lligall d’aquest any està dedicat a les noves possibilitats que s’obren en el extens camp de la gestió de documents, i hem volgut publicar les investigacions de professors i  arxivers/es que miren cap al futur i ens presenten eines estratègiques per a l’aplicació de la gestió documental actual.

En aquest Lligall hi caben tant els  articles d’experts professors universitaris en gestió de documents i arxivística, la problemàtica de la conservació en el núvol i blockchain, així com l’experiència d’una residència artística a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, i també l’experiència directa de conservar tuits i les sàvies paraules d’un arxiver/professor emèrit.

En aquest número hem aprofitat per a publicar algunes de les ponències que ens varen semblar més interessants i actuals del XVIè Congrés d’Arxivística i Gestió Documental, organitzat a Reus el dies 4, 5 i 6 de maig del 2017, sota el lema La gestió documental: el futur (és) ara!.

En el  dossier central; Noves perspectives en el camp de la gestió documental, hem recollit els 4 textos que hem encarregat a alguns dels ponents internacionals del darrer Congrés d’Arxivística del 2017.

El primer article és el de Cassie Findlay;  “Valoració: un instrument estratègic per a la conservació moderna de documents”, on ens planteja una nova metodologia de l’avaluació documental, com a funció i responsabilitat principal dels arxius. Un tema que ens interessa per poder actualitzar al nostre model d’avaluació documental actual.

La segona contribució del dossier central és l’article de Corinne Rogers;Externalització de la gestió de documents al núvol: caveat emptor o caveat venditor?” El negoci de la gestió documental en el núvol, un aspecte que també ens ha de preocupar als professionals i del qual hem de tenir alguna estratègia.

El tercer article és el de Hrvoje Stančić; “Les noves tecnologies aplicables a la gestió de documents: la cadena de blocs (blockchain)”, probablement un dels temes de més actualitat i del qual necessitem tenir més informació per a poder parlar-ne amb coneixement.

I, finalment, els professors belgues Seth van Hooland i Mathias Coeckelbergs, ens presenten el seu article;  “Aprenentatge automàtic no-supervisat per a les col·leccions d’arxius: possibilitats i límits dels models temàtics i la representació distribuïda”, a través del qual podrem conèixer les experiències que estan portant a terme en l’automatització de la classificació documental i altres funcions arxivístiques.

Com veieu, hem aprofitat el coneixement d’aquests experts per a omplir de contingut el dossier central, que, tal i com indica el seu nom, pretén obrir noves prespectives pels arxivers-gestors de documents en l’àmbit immens de la gestió documental.

La següent secció que trobareu és l’entrevista, aquesta vegada a un home amb molta experiència i amb molta saviesa, el mestre d’arxivers Erik Ketelaar. El també arxiver, i vocal de recerca de l’AAC-GD, Vicenç Ruiz, va aprofitar la visita del professor emèrit de la Universitat d’Amsterdam a Barcelona per a tenir-hi una profunda conversa sobre la nostra professió i què podem esperar del futur.

En l’apartat d’experiències es publiquen tres articles que parlen d’aspectes i àmbits molt diferents de l’arxivística, que ens mostren la diversitat de disciplines que els professionals de l’arxivística i gestió de documents hem de tractar i conèixer.

Aniol Maria, un jove arxiver molt ben preparat i informat en xarxes socials, ens proposa un article relacionat amb la conservació i tractament arxivístic del tuits, a partir del projecte “Arxivem el moment” impulsat per l’AAC-GD. L’article és titula “El tractament arxivístic de twitter amb twarc. Cas pràctic a partir de la proposta de documenting the now”.

El segon article de l’apartat experiències és; “L’arxiu com espai polièdric. L’experiència de la residència de creació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell”, de l’arxiver Carles Quevedo, on explica la creativa i emprenedora proposta de fer una residència de creació a l’arxiu i quin és el resultat.

Finalment, Montserrat Bailac, documentalista amb molt experiència als arxius de TV3, ens fa viatjar fins als NARA per aconseguir imatges públiques americanes per a nodrir els arxius de la nostra TV pública. Es un viatge iniciàtic cap a una manera més transparent d’entendre i tractar els documents públics, la seva difusió i els seu reaprofitament.

Aquest és el menú que us proposem per al Lligall 41, com podeu veure uns articles de gran actualitat i qualitat, que potser no tots podrem pair a la mateixa velocitat, però que probablement tots i totes podrem degustar i gaudir, a més de servir-nos per obrir-nos al coneixement de noves perspectives professionals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *