Tractar i preservar fons de la web social

El passat dissabte 10 de maig al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols vam poder gaudir en directe de la ponència “Tractar i preservar fons de la web social” del professor Ed Summers. Va ser una ponència especialment emocionant perquè era la culminació de més d’un any i mig d’intercanvi d’informacó i experiències amb el seu projecte Documenting the Now.

El públic assistent al XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya va poder veure com, amb gran experiència, al Maryland Institute for Technology in the Humanities (MITH), els membres de Documenting the Now havien anat treballant des del projecte de preservació de tot el Memorial de Michael Brown (afroamericà mort per trets de la policia l’any 2014 als Estats Units) fins a la preservació de les publicacions a la xarxa de vídeos, imatges i demés documents audiovisuals del Referendum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017. Un recorregut al llarg del qual l’Ed va voler fer-nos recordar amb vídeos els episodis més destacats d’aquells fets històrics que ara es preserven com a fons socials.

Del Memorial de Michael Brown va començar enfocant-nos la visió de com la comunitat va construir-se autònomament en el lloc on va ser tirotejada la víctima, un memorial, acció que a Catalunya podria evocar-nos a la construcció del memorial a La Rambla de Barcelona després dels atemptats del 17 d’agost de 2017. I així aprofundint en el cas de Michael Brown la ponència va voler emfatitzar la desproporció de com la comunitat sortia als carrers “hands up” (mans enlaire) i com en canvi la policia va respondre amb un desplegament de material i efectius equipats militarment. També ens va parlar de l’experiència de captura dels missatges publicats al llarg d’aquelles protestes i de com s’havien pogut anar geolocalitzant i classificant gràcies a les metadades que capturen les xarxes socials com Twitter. En total van arribar a 13.480.00 tuits entre el 10 d’agost i el 27 d’agost de 2014 que serien geolocalitzats i ordenats cronològicament al portal web #BlackLivesMatter Twitter Data Collections at MITH.

És des d’aquesta visió, d’un discurs arxivístic compromés davant les realitats socials, que la ponència va tractar de com es poden difondre els principis del que constitueix un registre, dels rols humans i dels subjectes que documenten i són co-creadors (Ed cita a Anthony Dunbar), i s’ha d’aprofundir en el qüestionament de la neutralitat dels arxius. I és aquí on sorgeix el plantejament de Documenting the Now construint no només eines que ajudin a la creació d’arxius sinó també desenvolupant pràctiques a les comunitats que girin entorn una arxivística social basada en principis ètics. I va ser precisament aquest plantejament el que ens va atraure des del Grup de Treball en Transparència i Dades Obertes de l’AAC-GD a treballar amb les seves eines i pràctiques de Documenting the Now l’any 2017. I com vam poder realitzar captures dels tuits amb el hashtag #NoTincPor els dies dels atemptats a Barcelona del 17 d’agost, del Referèndum de l’1 d’octubre i també de #Cuéntalo, aquest últim arribant a la creació d’un projecte propi anomenat Proyecto Cuéntalo que també es va presentar al Congrés d’arxivers d’enguany, a la taula dedicada a “Construint una memòria plural del present”.

L’Ed Summers va continuar la seva intervenció amb el projecte que podríem anomenar #CatalanReferendum i que ell va titular #1O, que va ser la primera gran col·laboració directa entre Documenting the Now i l’Associació d’Arxivers – Gestors de documents de Catalunya. En aquest projecte vam estar en contacte durant tota la campanya del Referèndum d’Independència de l’1 d’Octubre del 2017 perquè vèiem molt clar que s’estaven generant una sèrie de documents audiovisuals (vídeos, notícies i tuits) que agafarien un valor històric perquè de fet ja en el moment de crear-se generaven una expectació internacional que ens ho confirmava. Estàvem en contacte amb Documenting the Now des de la captura de tuits de #NoTincPor, però amb #CatalanReferendum volíem anar més enllà i entomar-ho en tota la seva gran dimensió. Val a dir que l’ambient que es respirava va ser entre èpic i incert ja que per una banda en ple setembre del 2017 començaven a caure citacions judicials intimidatòries a qualsevol persona que es volgués relacionar amb el referèndum i per l’altra banda s’entrava en una escalada de desobediència civil a Catalunya que ningú sabia del cert on ens portaria. …És en aquest ambient que la gran feina de captura i preservació es va dur a terme als Estats Units per part de l’Ed i Documenting the Now mentre que des de Catalunya els anàvem indicant cap a quins hashtags i temes estava derivant l’actualitat del referèndum. Alhora que conjuntament preservàvem vídeos i altres documents audiovisuals fora de Twitter cadascú al seu entorn.

Es van arribar a capturar 8.410.431 tuits del 19 de setembre al 5 d’octubre de 2017, monitoritzant els hashtags #CatalanReferendum, #CatalonianReferendum, #Catalonia, #1oct, #1o, i #votarem. I es va decidir que la captura dels tuits de #CatalanReferendum acabés arxivada a Internet Archive i allà havia restat fins fa poc. I diem fins fa poc perquè en la mateixa ponència del Congrés d’arxivers, l’Ed Summers va fer-nos entrega d’una memòria USB que contenia tots aquests tuits i que vam poder rebre el Vicenç Ruiz i jo mateix dalt de l’escenari, en un emotiu moment que feia de colofó a tota una experiència que ens ha obert tot un univers arxivístic de les xarxes socials per explorar.

La part final de la intervenció va tractar sobre els nous reptes que tenim per davant, de com l’arxivística ha d’anar d’acord amb el període històric en que es troba (aquí l’Ed citava Hans Booms) i per això actualment ha de preocupar-se de la preservació web i tot aquest llegat electrònic. Llegat electrònic retingut per llicències d’ús encara poc intel·ligibles i que hem de reflexionar en com s’ha de plantejar una nova manera de relacionar-nos amb tota aquesta informació generada a Internet, que demanda noves maneres també de plantejar com resoldre sobre temes ètics i transparència que afecten a la gent connectada a aquestes diverses xarxes, qui sap si exigint reformes o apostant directament per alternatives federatives més obertes i transparents que ens permetin un major control sobre el que publiquem.