Documents d'arxiu recomanats per a la didàctica i la difusió

 

Els documents d'arxiu que usem per a la didàctica a l'alumnat i per a la difusió a la ciutadania han de generar empatia sinó no serveixen per a aquestes finalitats. Això s'aconsegueix si els destinataris per als quals hem pensat difondre i fer comprendre aquella documentació s'hi poden identificar amb la informació i/o la història que se'n desprèn. Aquesta identificació es pot donar per proximitat geogràfica (els documents parlen del poble, el barri o un indret especial per a aquelles persones), per proximitat sentimental (documents on surten avantpassats), per simpatia envers l'edat o el gènere (documents on surten nens destinats per a escolars o documents on es reflecteix les condicions de vida de les dones per a un públic femení), per posar alguns exemples. De tot plegat n'hem de despendre que no tots els materials i activitats de didàctica i de difusió serviran per a tot tipus de públics.

 

Educació primària i educació secundària

En el que respecta a l'alumnat també us voldríem diferenciar les característiques que han de tenir els documents usats per a la didàctica a l'educació primària i a l'educació secundària. Segons Gemma Tribó “és recomanable que a primària treballem majoritàriament amb fons relacionats amb la vida quotidiana (oficis, sanitat, escolarització) i amb documents que continguin il·lustracions, poca informació escrita i fàcil d'analitzar (escuts, fotografies, dibuixos, programes de festes, cartes, bans, etc.)” (TRIBÓ TRAVERIA, Gemma. Enseñar a pensar históricamente: los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona, Editorial Horsori, 2005. p. 110).

Pel que fa als períodes històrics i els continguts curriculars, segons la mateixa autora “des d'un punt de vista educatiu, com més antics siguin els documents més dificultats d'adaptació didàctica ens oferiran i ens exigiran esforços supletoris: paleografia, llatí, heràldica, etc. Així doncs, encara que puguem realitzar investigacions escolars sobre l'edat mitjana, allò més realista és utilitzar fons contemporanis (…)” (TRIBÓ, op. cit. p. 111). A més, l'ús de documentació produïda durant l'època contemporània té una altra avantatge i és que respon als continguts curriculars de secundària: des de la revolució industrial, les transformacions agràries, els canvis demogràfics, els canvis polítics, les guerres, etc. L’únic handicap és que els arxivers haurem d’anar en compte de dissociar les dades personals en aquells casos que es puguin vulnerar la protecció d’aquestes dades, de la intimitat i de l’honor de les persones.

Específicament pel que fa al currículum de ciències socials de secundària hi ha tot un seguit de sèries documentals que poden ser usades (TRIBÓ, op. cit. p. 111):

• Per a reconstruir l'estructura econòmica d'una població es poden usar diferents sèries municipals de caire fiscal: cadastre, amillarament, consums, cèdules, llistes de contribuents, registres industrials i comercials.

• La vida política local es pot descobrir gràcies als llibres d'actes de l'Ajuntament, les comissions de govern, les resolucions d’alcaldia, els bans, els decrets, els resultats electorals.

• La relació entre el poder local i el poder estatal es pot entreveure gràcies a la correspondència, el servei militar, els reclutaments extraordinaris, la documentació de les juntes locals de defensa, etc.

• L'evolució demogràfica es pot seguir gràcies als censos, padrons d'habitants i registres de població.

• El creixement urbà es pot recercar gràcies al buidatge de les llicències d'obres, l'estudi dels plans d'urbanisme i els de infraestructures municipals.

• La sanitat es pot investigar mitjançant els informes mèdics, els informes de beneficència i l'evolució de la xarxa d'abastiment d'aigua i el clavegueram. 

• La vida associativa i cultural es pot refer amb l'hemeroteca, els programes de festa major, de teatres, de corals, de cinemes, de partits polítics, d'entitats culturals i organitzacions sindicals.

 

Formació professional

En determinades titulacions de formació professional hi ha una total coincidència entre la pràctica arxivística i els currículums d’aquests estudis. Tals són els casos dels cursos de gestió administrativa del cicle mitjà; els títols d’administració i finances, i de secretariat del cicle superior; o el grau formatiu superior en documentació sanitària (ALTAMIRANO; CALDERÉ; GONZÁLEZ; LUENGO. “Materials didàctics no historicistes. La proposta de l’Arxiu Municipal de Viladecans”. Lligall. Núm. 36. Barcelona, 2013. p. 212-213). Per a l’alumnat provinent d’aquestes titulacions es poden dissenyar tallers de gestió documental que respondran plenament a les seves demandes formatives. Així mateix aquests tallers es poden oferir als usuaris dels múltiples cursos, i programes de formació, impartits des de les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments. 

A l’arxiu municipal de Viladecans es duu a terme un taller de gestió documental, amb dues parts ben diferenciades (ALTAMIRANO et alii. Op. cit. p. 214). En la primera, de caire teòric, es dóna a l’alumnat tot un seguit de materials referits a terminologia i normativa arxivística; i en la segona part es duu a terme la part pràctica en la que es treballa la identificació, l’ordenació i la classificació dels documents de diferents expedients tipus; en funció de les fases d'inici, tramitació, resolució i notificació. Aquests expedients treballats sempre són fruit de procediments administratius reglats, tals com els expedients d'obertura d'activitats industrials reglamentades, els de llicències d'obres o els de serveis socials (en els quals sempre s’hauran dissociat les dades personals).     

 

Documentació que per sí sola respon a tota una bateria de preguntes que es poden usar per a la recerca escolar i per a les activitats de difusió

Sèries dels fons de l'administració local

 Actes del Ple

• Com es va viure al poble aquell esdeveniment o període tan important a nivell de país? Perquè l’Ajuntament va decidir fer allò tan rellevant pel poble?

Padrons d’habitants

• Com eren les famílies? Quins oficis existien?  Quin nivell d’analfabetisme hi havia? Quina era la distribució de les classes socials pels barris de la població?

• Quina és la genealogia de la meva família?

Resums dels amillaraments

• Quines persones posseïen la terra del poble? Quins cultius predominaven? Quin tipus de bestiar es criava?

Programes de Festa Major

• Com es divertia la gent? Quina música estava de moda? Quins esports es practicaven? A quina hora començava i acabava la festa?

• Què es pensa del propi poble? A través dels escrits dels “prohoms” que solien escriure cròniques sobre la població en els programes, any a any

• Quines indústries hi ha al poble? Quins comerços? Quines relacions comercials es detecten? Tot a través de la publicitat

• Com ha evolucionat el disseny gràfic? Per als amants de l’educació artística...

 

Fotografies que poden provenir de diferents tipus de fons

• Fotografies familiars: Com ha anat canviant la moda? Com eren els casaments?

• Fotografies escolars: Com era l'edifici i com eren els alumnes de la teva escola?

• Retrats: Quins eren els ideals de bellesa? En les fotografies de parella hi havia romanticisme?

• Reportatges de caire periodístic: Com va ser aquell esdeveniment tan conegut?

• Fotografia artística:Com han anat canviant els ideals artístics?

 

Last modified on Dimecres, 11 Novembre 2015 15:14

Patrocinadors institucionals
Associació d'Arxivers · Gestors de Documents de Catalunya.  2014
tel i fax 93 419 89 55 -  Rocafort 242 bis, 1r. 08029 Barcelona