10/2021 Curs de restauració amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El títol del curs enganyava una mica sobre el contingut real o, si més no, culpa meva per quedar-me només amb la part de «restauració» i no llegir tota la resta de la descripció, que deia així: Aquest curs pretén establir els coneixements i donar pautes bàsiques sobre l’adopció de mesures prioritàries davant intervencions d’urgència (…) davant un desastre d’arxiu.

Vaig descobrir, just després que la Carme Balliu, la formadora, es presentés i ens donés la benvinguda, que la formació tractava exactament de saber què fer en cas de desastre al nostre arxiu, en concret, una inundació. Va ser quan, a sac i sense anestèsia, la Carme ens va dir:

– És divendres a darrera hora, a l’hora que acostumen a passar aquestes coses, i el vostre arxiu pateix una inundació. Heu d’actuar urgentment. Que faríeu?

Ens va assenyalar una pica enorme que hi havia en un racó del taller, amb la qual no havien reparat abans, plena d’aigua bruta i de capses d’arxiu amb documents i fotografies ja ben molles, i ens vam quedar un moment sense saber ben bé que fer.

– Ja podeu començar. Jo no us diré res fins al final. Au, aneu! – va dir en veure que no ens movíem.

Dit i fet. En saber que havíem d’actuar com en un cas real, als deu participants del curs ens va sorgir immediatament el nostre instint arxiver i ens hi vam llençar de cap, per grups, cap a la pica, per intentar salvar la part que ens corresponia. Hi havia capses d’arxiu, diaris, llibres, documents, fotografies i negatius surant a l’aigua bruta de restes vegetals i terra (encara gràcies que no eren aigües fecals!).

– Que fem? – va preguntar un.

– Traiem-ho tot de l’aigua! – va dir l’altre.

Vam posar paper assecant en taules i vam estendre-ho al damunt buidant les capses de cartó molles, obrint els llibres en vertical, traient les fotos i els negatius de les fundes de plàstic, valorant què s’havia de salvar i el que potser no calia, penjant documents regalimant aigua dels fluorescents, etc. Com en moltes ocasions, vam actuar per instint, sense parar un moment per tenir una visió més àmplia del succés que ens hauria permès tenir una visió més clara i freda de la magnitud de la tragèdia i prendre mesures prèvies que podien ser més resolutives posteriorment.

Així ens ho va fer saber la Carme més tard. Estava bé actuar ràpidament, però no ho havíem fet correctament. El primer de tot i el que a cap de nosaltres se’ns havia acudit, preocupats com estàvem de les tasques de salvament, que abans de treure-ho, havíem de fer fotografies del desastre per tenir-ho documentat tot: el tipus d’aigua, els documents afectats, el tipus de materials, etc. Llavors localitzar l’avaria o el lloc per on entrava l’aigua i demanar la reparació urgent. Tot seguit baixar la temperatura al màxim per evitar l’aparició de microorganismes. Havíem actuat sobre les conseqüències, tanmateix no sobre les causes. Segurament en un cas real ho hauríem fet, això no obstant, en una pràctica controlada ni ens havia passat pel cap intentar esbrinar perquè s’havia inundat el suposat dipòsit d’arxiu.

Quan havíem fet el gran escampall de materials per totes les taules del taller i estàvem treballant per salvar fotografies i llibres, i eixugar papers i negatius, la Carme ens va explicar com havíem d’haver actuat i ens va donar tot un seguit de consells i recomanacions pràctiques i lògiques, algunes tècniques, d’altres de sentit comú.

Com he dit abans, el primer que hem de fer és documentar el desastre amb fotografies, el tipus d’aigua, el tipus de material afectat, el volum, etc. i fer un informe amb les actuacions a portar a terme que recullin el biodeteriorament, les deformacions en els materials i les pèrdues de llegibilitat o reproducció, entre altres coses.

Alguns dels consells que ens va donar, ara sí per a la recuperació dels documents afectats, van ser:

•       Primer de tot i molt important: no entrar en pànic. Valorar la situació amb la màxima tranquil·litat que ens permetin els nostres nervis en un cas així i resoldre les incidències el més ràpid que puguem.

•       Avaluar quina documentació cal salvar i quina no, i amb quina urgència hem d’actuar segons el suport.

•       Si l’aigua és bruta, netejar els documents amb aigua neta, sobretot si són fotografies o negatius.

•       En cas que les fotografies estiguin enfundades i hagi entrat aigua, treure-les abans que s’assequin perquè després serà gairebé impossible o es deterioraran.

•       Si fem servir assecadors, que sigui sempre amb aire fred, el calent deformarà el document.

•       Baixar la temperatura del dipòsit al màxim per evitar l’aparició de microorganismes i fongs.

•       Els llibres afectats, cal valorar si poden ser substituïbles o no i en cas que no, assecar-los en vertical i oberts a 90° perquè hi hagi ventilació entre els fulls. Si pogués ser, assecar full a full, sobretot els llibres els fulls del qual són de paper cuixé.

•       Podem posar els materials exposats a la llum solar per assecar-los? Dependrà del suport, però no és una opció, per exemple en suports paper.

•       Prioritzarem sempre la ventilació de l’espai.

•       Tindrem molta cura i vigilarem molt en els riscos microbiològics per a la salut humana: hem de disposar de mascaretes, guants, etc. els, actualment molt coneguts, Equips de Protecció Individual (EPI)

•       A més dels EPI habituals que ja tenim als arxius, hem de disposar sempre d’un kit bàsic per a casos d’emergència: paper assecant, ventiladors, etc.

Per tot això és important que el nostre centre, sigui del tipus que sigui (arxiu, museu, biblioteca…) tingui un Pla de Conservació preventiva que ens permeti anticipar-nos als processos de degradació dels materials, ha d’especificar:

•       identificació de les causes d’amenaça (per exemple, el nostre arxiu, l’Arxiu municipal de Salt, té un canal artificial, la séquia Monar, a escassos deu metres de la porta i el riu Ter a menys d’un quilòmetre en línia recte)

•       estratègies d’acció i reacció

•       el que, com, quan i qui

A més, el Pla de Conservació ha d’incloure el Pla de Gestió de Desastres que ha de ser, sobretot, clar, útil i eficaç, encara que només siguin dues pàgines on es digui: «en cas d’incendi fer això i allò, avisar a tal persona i identificar tal incidència. En cas d’inundació  fer això i allò, avisar a tal persona i identificar tal incidència…» i tenir una llista de telèfons actius.

És molt important, en cas desastre, saber com actuar, on has de buscar ajuda i de qui, perquè les primeres 48 hores són crucials. Per això hem de tenir tant sí com no el PGD, després ja tindrem més temps de preocupar-nos per la recuperació, per cercar un equip de conservadors o restauradors que facin les tasques que nosaltres no podrem fer per no tenir equipaments ni formació específica. Aquí és on entraria, per exemple, el CRBMC.

Acabada la part pràctica i teòrica, la Carme ens va donar un parell de consells o trucs per ajudar-nos en la preservació i conservació. Un ja el coneixia, com és la solució hidroalcohòlica de 70% alcohol i 30% aigua per lluitar contra els fongs. Si algun cop t’has preguntat per què es dissol aigua amb l’alcohol, però mai has gosat preguntar-ho a algú per no quedar com un ignorant, com em passava a mi, t’ho dic: és perquè els fongs no són estúpids i si els ruixes només amb alcohol, es blindaran i es quedaran tan panxos. En canvi, si hi ha una mica d’aigua, els fongs la voldran absorbir, s’obriran i s’empassaran l’alcohol al mateix temps i moriran o, si més no, es debilitaran molt. L’altre truc és difuminar olis essencials de clau per l’ambient perquè desinfecta i si vols més encara, posar aquest oli a la solució hidroalcohòlica.

En definitiva, va ser un curs amb una part molt pràctica i molt entenedora, i una part teòrica que es pot aplicar perfectament bé al nostre centre. L’èxit del curs va ser en part gràcies a la Carme Balliu, a la seva proximitat i que ens va saber motivar i ensenyar amb casos pràctics reals, també per la seva gran paciència en contestar les mil i una preguntes que ens van sorgir.

La cirereta del curs, ja molt fora d’horari, va ser la interessantíssima visita guiada per tot el CRBMC on vam poder veure i comprovar de primera mà com treballen els restauradors que salven el patrimoni artístic i cultural català.