Fons privats en dipòsit: El llegat musical del Mestre Mateu

21 juliol, 2022 - Rosana Miró (auxiliar d'arxiu de l'Arxiu Capitular de Lleida)

L’Arxiu Capitular de Lleida incrementa els seus fons amb la rebuda en dipòsit del llegat d’en Víctor Mateu i Moles, músic compositor, pedagog i director d’orquestra lleidatà.

Ja ha plogut molt, tot i que a Lleida no gaire, des que el primer trimestre de l’any 2015 veiéssim incrementat el fons musical de l’Arxiu Capitular de Lleida amb la rebuda en dipòsit del llegat d’en Víctor Mateu i Moles, músic compositor, pedagog i director d’orquestra lleidatà. 

El nostre arxiver en cap llavors, Mossèn Jacint Cotonat, que ens va deixar just fa un any, fou qui ens va donar la notícia de primera mà. L’acte oficial del lliurament del llegat a l’Arxiu, es va celebrar al Palau Episcopal l’11 de març del 2015, davant la presència de Mons. Joan Piris, llavors bisbe de Lleida i del canonge arxiver, na Carme Estrela Sanou, vídua d’en Víctor Mateu, a través d’en Dionís Gutiérrez, marmessor del llegat, feu lliurament oficial del mateix a l’arxiu de la Catedral que rebé aquest fons, acceptant posar-lo a disposició de les usuàries i els usuaris de l’arxiu, tan prompte estigués catalogat i amb la condició, posada per escrit, que: “si en un futur s’arribés a fer un Museu de la Música a Lleida aquest fons seria cedit a fi i efecte de què en formés part”.

L’impressor i tipògraf, Dionís Gutiérrez, marmessor del llegat, es va comprometre voluntàriament a inventariar i catalogar aquest fons musical, per tal de poder-lo posar a disposició de les usuàries i dels usuaris de l’arxiu. Un cop realitzada la donació en dipòsit de manera oficial, des de l’Arxiu Capitular, el desig més gran era començar l’ordenació, el catàleg i la descripció tan bon punt rebéssim la documentació, però això no fou possible per circumstàncies alienes a la nostra voluntat. 

Totes i tots els professionals dels arxius sabem que per sobre de tot interès, excepte el de la vida de les persones, està la conservació i la preservació de la documentació. En el cas del fons d’en Víctor Mateu, i amb l’important volum de documentació, impresa i manuscrita, tant partitures com llibres i revistes, el protocol exigeix un primer examen de l’estat de conservació abans del seu ingrés. Ara bé, a l’arxiu capitular no disposem ni de servei de conservació ni de restauració propi, només realitzem les tasques de conservació i de restauració que no requereixen instal·lacions o equipament específic i en casos puntuals, optem per contractar el servei d’una empresa professional. Així doncs, aquest era el cas del fons d’en Víctor Mateu, ja que requeria una intervenció urgent, per tal de fer un diagnòstic del seu. Per aquesta raó tota la documentació, les monografies, revistes, etc. es van ubicar en una sala de quarantena a l’espera de l’examen de la mateixa i de l’informe tècnic. El procés d’anàlisi es va dur a terme en un espai habilitat per aquest ús, per evitar que la manipulació dels documents infectats produís l’escampament d’espores i la possible contaminació de la resta de la documentació de l’arxiu, ja que una part del fons, majorment la biblioteca, estava en molt mal estat de conservació: presentant deteriorament parcial del suport, humitat i fins i tot infectació per fongs.  

Malgrat que els processos de desinfecció demanen urgència perquè es lluita contra organismes vius que volen multiplicar-se i devorar el document, cal fer-los amb precisió i efectivitat la qual cosa demana un temps. En primer lloc, i per tal d’establir el calendari i el mètode d’intervenció, es van separar els documents, llibres i revistes en diferents grups en funció dels nivells d’afectació, per tal d’establir un calendari d’actuació i després, es va procedir a la intervenció pròpiament dita. És una desgràcia trobar documentació en mal estat, i més amb fongs, malgrat ço, vam tenir sort que la documentació més important i valuosa del llegat, com són les partitures manuscrites de pròpia mà del mestre Mateu, estigués en bones condicions, requerint una intervenció mínima. La part més afectada era la biblioteca del músic i això va suposar un retard en el procés de desinfecció i, per tant, en l’inici de la catalogació. Tota aquesta feina i la posterior classificació va durar mesos i no fou fins a principis de l’any 2016 que la documentació i la part de biblioteca i hemeroteca recuperada, es van poder posar a disposició d’en Dionís Gutiérrez per tal que pogués començar amb el seu catàleg. 

Seguir aquests protocols a l’hora d’acceptar un dipòsit d’aquesta magnitud, suposa un retard per l’ingrés de la documentació i per l’inici de la descripció d’aquesta, però és indubtable que és un pas que no ens podem saltar de cap de les maneres, ja que ens hi juguem la conservació del nostre patrimoni documental. Per aquesta raó, tot sovint i cada vegada més, acceptar documentació, sigui en donació o en dipòsit, sense conèixer el seu estat no és tan senzill com sembla perquè implica una inversió en hores de feina i una despesa addicional i no prevista, que per un arxiu suposa un trasbals important. 

Sembla que en un arxiu històric i eclesiàstic com el capitular, la documentació contemporània pugui suposar un valor documental inferior. Si ho comparem amb el fons de pergamins on tractem amb textos dels segles X, XI, XII, etc. o, si filem més prim i parlant de música, ho comparéssim amb un llibre de cor del segle XVI, o amb un breviari amb notació musical del segle XII, etc. Cert és que quan comences a treballar en aquest ofici et fan caure la bava aquells documents més antics, però els anys d’experiència t’ensenyen que tot document té el seu valor en el seu marc històric i cultural i, per tant, cal tractar-los, a tots, amb la mateixa cura i respecte. En el cas del fons del Mestre Víctor Mateu, el seu valor com a patrimoni musical del segle XX aportarà molta informació inèdita a la història cultural lleidatana. Per sort, de fa un temps ençà, cada vegada més es posen en valor fons documentals moderns, en aquest sentit, hem evolucionat moltíssim en aquest aspecte. 

Així doncs, i  un cop es va completar el procés de desinfecció, la documentació es va posar a disposició d’en Dionís, amb els recursos de què disposàvem per poder iniciar el seu catàleg. Per tal de fer una primera presa de contacte amb aquest fons, en primer lloc, calia compilar unes dades bàsiques que permetessin tant establir l’estat de la qüestió (per tal de veure quin material d’emmagatzematge i conservació caldria) com tenir una idea aproximada del contingut. Després es van separar els documents amb contingut estrictament musical (partitures i particel·les impreses i manuscrites) de la biblioteca i l’hemeroteca, ja que s’haurien de distribuir en sales diferents amb condicions climàtiques diferents. La segona fase fou preparar una plantilla amb EXCEL, amb els camps necessaris i imprescindibles per una classificació prèvia: títol, autoria (música i text) tonalitat, instruments, veus, descripció física, etc. pel que fa a les partitures i particel·les, ja que la biblioteca i l’hemeroteca es catalogaria posteriorment. Aquest inventari tot i no ser, en si mateix, una descripció arxivística completa, ens permetria allotjar els documents en caixes d’emmagatzematge i alhora disposar d’una llista amb els continguts d’aquestes, per tal de poder localitzar els documents en qualsevol punt del catàleg. Pel que fa a la biblioteca privada del Mestre, vam decidir que la seva descripció es faria posteriorment, ja que les monografies i les publicacions en sèrie s’ubicarien en la Biblioteca de l’Arxiu Capitular (situada a la planta inferior de l’arxiu) com a fons privat d’en Víctor Mateu.

Malauradament, la pandèmia i el confinament han endarrerit el procés de catalogació, des de principis del 2021 es va reprendre aquesta feina. Actualment, en Dionís Gutiérrez continua treballant com a voluntari a l’arxiu en la catalogació d’aquest fons. Podríem dir que un 70% ja està inventariat (més de 5000 títols). S’han trobat força partitures o particel·les manuscrites, d’aquestes aproximadament unes 30 són de mà d’en Víctor Mateu, majorment de sarsuela, música popular i algunes sardanes.  També n’hi ha algunes del seu germà en Josep Mateu. Les monografies i les revistes són majorment de teoria musical, mètodes de composició i solfeig, regles pel cant gregorià, etc. També hi ha una petita col·lecció de fotografies de l’època, que ens aportaran dades sobre les persones de l’entorn d’en Víctor Mateu, els músics i la història de l’orquestra Filharmònica i de l’Orfeó lleidatà, etc. 

Del Mestre Víctor Mateu sabem que nasqué Artesa de Lleida l’any 1898, era fill i germà de músics. Fou director de  l’Orquestra Filharmònica de Lleida fins a la seva desaparició l’any 1934. Va crear i dirigir una de les primeres orquestres de jazz a Lleida: Ilerda Jazz. A més, va dirigir diverses temporades de sarsuela de les societats: La Paloma i La Violeta. Fou fundador de l’Orquestra Ilerda, que habitualment feia el ball en el complex lúdic  Iris Park, i també va dirigir el Quintet Catalunya molt vinculat als inicis de Ràdio Lleida. Els darrers 30 anys de la seva vida es va concentrar en la composició, així es veu en la producció musical del seu llegat: obres corals, com alguns lieder, obres per a orquestra, música de cambra, música teatral, música religiosa, sardanes (moltes dedicades a barris i partides de Lleida). Però sens dubte, el Mestre Mateu, és més conegut per les sarsueles que deixí: La Creu de Ferro (1955) amb lletra de Josep M. Pujol Torrell, ambientada en la Guerra de la Independència, La Fi de Macot (1971) amb lletra de Josep Lladonosa, on es narren les aventures d’un legendari bandoler lleidatà; El Balcó del Serraller (1980) amb text de Josep Lladonosa que conta la llegenda del balcó de la façana de la Diputació de Lleida i amb text de Vicente Loscos, La Promesa, sarsuela en tres actes, inèdita.

Per un musicòleg pot ser molt interessant l’estudi d’aquest fons, ja que engrandeix la història dels músics i compositors lleidatans, amb la possibilitat de donar a conèixer obres inèdites que qui sap, tant de bo, en un futur les puguem viure i gaudir en directe. D’altra banda, el fet que el Mestre formés part de l’Escolania de la Catedral, obre un altre front d’investigació en la documentació pròpia de la Catedral i en la música sacra de l’època. 

Sens dubte resten moltes coses per descobrir sobre la vida i obra del Mestre Víctor Mateu. La investigació sempre és un repte interessant, i si a més, com és el cas, hi ha la possibilitat d’identificar i donar a conèixer obres inèdites, encara resulta més llaminera. 

Encara no s’ha acabat la feina amb el fons d’en Víctor Mateu, si bé el plantejament és que no es permeti consultar fins que s’hagi completat el catàleg, també oferim la possibilitat de poder concertar una cita amb en Dionís Gutiérrez, per tal de fer consultes sobre aquest fons. 

I per acabar m’agradaria animar a tota persona que conegui o pugui aportar més informació sobre la vida i obra d’en Víctor Mateu i Moles la compartís amb nosaltres. Aquest músic lleidatà fou compositor, director d’orquestra, musicòleg… i tantes altres coses com va fer que encara no sabem i que els documents i les gents han deixat i en deixaran constància. Gràcies, Mestre, per la vostra obra.

Bibliografia:

Bisbat de Lleida (11 de novembre de 2015). El llegat musical del Mestre Víctor Mateu a l’Arxiu de la Catedral https://www.bisbatlleida.org/ca/noticia/11-03-2015/el-llegat-musical-del-mestre-v%C3%ADctor-mateu-a-l%E2%80%99arxiu-de-la-catedral

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *