ArxiRuta: Arxiu i Arxiu Musical de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

25 juliol, 2022 - Helena Escobar Socias (responsable de l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu), Elena Rosales Cantarell (responsable de l'Arxiu Musical del Gran Teatre del Liceu ) i Sergi Borrallo Llauradó (Consell de Redacció de la Dada)

Avui visitem dos arxius privats d’una entitat amb una gran història al darrere, que ens mostren nombroses peculiaritats tècniques

Presentació

L’Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu i l’Arxiu Musical es troben ubicats a la Rambla 51-59, de Barcelona, al mateix emplaçament que el Teatre. La responsable de l’Arxiu de la Fundació és Helena Escobar Socias i de l’Arxiu Musical Elena Rosales Cantarell. La titularitat i gestió d’ambdós arxius correspon a la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Façana del Gran Teatre del Liceu. Fotògraf Antoni Bofill

Història

Els inicis del Gran Teatre del Liceu daten de 1837 quan un batalló de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, creà al desafectat convent de Montsió (actual portal de l’Àngel) el nucli institucional del futur Teatre: una societat dramàtica d’aficionats pel conreu de les arts escèniques. 

L’any 1838, els socis decideixen fer un pas més i afegeixen al projecte una orientació docent. És d’aquesta manera com neix el Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, amb la finalitat de promoure l’ensenyament teatral i musical, embrió del Conservatori del Gran Teatre del Liceu.

El 1844, s’encarrega al soci de Joaquim de Gispert i d’Anglí el projecte de trobar un nou emplaçament per tal de construir-hi un edifici que acollís les càtedres docents i un teatre. L’espai triat fou l’antic convent dels Trinitaris a La Rambla. 

A diferència d’altres ciutats europees on la monarquia havia participat activament en la construcció dels grans teatres d’òpera, el Liceu fou alçat a partir d’aportacions particulars, fet que comportà que una important part del Teatre fos propietat de molt poques famílies: la Societat del Gran Teatre del Liceu.

El primer Liceu 1847-1861

El 4 d’abril de 1847 s’inaugurava el Teatre amb una forta repercussió ciutadana. El nou Teatre comptava amb l’aforament més gran d’Europa amb una capacitat per a 3.500 espectadors i l’escenari disposava de les instal·lacions i la tecnologia més moderna d’aquell moment.

La Societat del Gran teatre del Liceu no va explotar mai el Teatre de forma directa, ho feia mitjançant les empreses de funcions. Aquestes eren responsables de l’orquestra, l’atrezzo i el vestuari així com de les despeses dels subministraments de l’edifici; també estava obligada a cedir una part de l’escenografia a la Societat. A canvi, rebia els ingressos de la venda de les localitats que no estaven adscrites a la Societat.

El primer teatre tingué la curta vida de 14 anys, el 9 d’abril de 1861 un incendi iniciat a la sastreria es propagà ràpidament i destruí per complet la sala i l’escenari. El teatre va quedar en runes i els propietaris van decidir unànimement que el reconstruirien repartint els costos entre tots els accionistes i persones amb interessos al Teatre. 

El segon Liceu 1861-1994

El Liceu reobria les portes en el mes d’abril de 1862. Aquest sempre havia estat identificat com a símbol de l’oligarquia i per aquest motiu es convertí en punt de mira dels moviments revolucionaris. El 7 de novembre de 1893, en la funció inaugural de la temporada, l’anarquista Santiago Salvador llença dues bombes Orsini al pati de butaques, de les quals només n’esclatà una la qual causà 20 víctimes i un gran nombre de ferits. El Teatre perdurà en mans de la Societat del Gran Teatre del Liceu fins a l’esclat de la Guerra Civil en què el Teatre és nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya

Incendi i reconstrucció

L’incendi del 31 de gener de 1994, causà un profund impacte emocional i una forta i cohesionada resposta ciutadana. El mateix dia de l’incendi, el patronat del Consorci acordà per unanimitat la reconstrucció del Liceu en el mateix emplaçament. 

Per tal de poder reconstruir, millorar i ampliar l’emblemàtic edifici va ser necessari un nou enfocament jurídic de cara a la seva titularitat pública i el 5 de setembre de 1994 es constitueix la Fundació del Gran Teatre del Liceu en un acte solemne al Saló dels Miralls. El mateix dia se signà la cessió de la propietat de la Societat del Gran Teatre del Liceu a les administracions públiques.

Tercer Teatre

El 7 d’octubre de 1999, se celebra la funció inaugural del nou Teatre amb Turandot sota la direcció d’escena de Núria Espert. El nou edifici mantenia una aparença fidel a l’anterior; però fou dotat d’una infraestructura tècnica avançada.

El Gran Teatre del Liceu reneix com a projecte cultural adreçat al conjunt de la societat. 

Diorama de l’interior del Gran Teatre del Liceu durant un ball de màscares (primera meitat del segle XIX)

La Fundació actualment compta amb dos arxius: l’Arxiu Musical que gestiona el material musical necessari per a l’execució de la programació de la temporada artística i l’Arxiu de la Fundació que custodia la documentació produïda i rebuda per l’entitat en l’exercici de les seves funcions així com documentació anterior fruit de l’explotació artística del Liceu.

Aquests dos arxius històricament eren gestionats conjuntament, però a partir de l’any 1999 es va separar l’Arxiu Musical de l’Arxiu per poder atendre les especificitats que requeria cada un d’ells.

Fons documentals

L’Arxiu custodia el Fons de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, el qual testimonia l’activitat artística d’un teatre d’òpera des de l’any de la seva fundació fins a l’actualitat. També es conserva documentació anterior al 1994. En aquest sentit, destaquen els llibrets d’òpera des de 1800 i els programes de mà des de la fundació del Teatre, ambdós testimonis dels espectacles que s’han desenvolupat a l’escenari del Liceu al llarg dels anys. També cal fer èmfasi en la col·lecció de fotografies des de 1920 fins a l’actualitat, que il·lustra la posada en escena dels espectacles, els oficis del Teatre i inclou els retrats dels principals artistes que hi han actuat.

Fotografia de l’equip de tramoistes del Liceu [ca. 1920]. Autor desconegut

Els enregistraments audiovisuals i la fonoteca també són dues tipologies documentals molt valuoses per a documentar la història artística del Teatre Actualment estan treballant en la digitalització d’aquest material per tal de poder difondre’l mitjançant canals propis del Liceu: la plataforma audiovisual, xarxes i vídeos institucionals, així com per donar resposta a les consultes dels investigadors i altres agents que ens demanen la consulta i reutilització d’aquests documents.

Les donacions de particulars són molt minoritàries i sempre que reben una nova petició adrecen la persona al Centre de Documentació i Museu de les Arts escèniques o a l’arxiu que segons el principi de provinença i territorialitat correspongui. No obstant això, han rebut donacions de personalitats molt vinculades a la institució com el de la Lina Richarte (1942-1961), Miguel Ibañez  (1874- 1954), Manuel Ausensi (1931-2006), Eduard i Antoni Conill Serra (1953-1965), Fons sonor Santiago Vela (1950-1990), entre molts d’altres.

L’Arxiu Musical ha acceptat de forma puntual algunes donacions, però només les que són específiques d’òpera, principalment per un problema d’espai. Conté algunes partitures que formen el fons històric i a les que se li dona un tracte especial.

A banda de la documentació que genera cada producció d’òpera o concert, la tipologia de documents que gestiona són partitures tant d’òperes completes com fragments d’òperes i cors per als concerts, així com música simfònica. De cada obra hi ha les partitures per cada músic de l’orquestra, per a cada membre del cor, partitures de direcció pels mestres i assistents musicals (en diversos formats, gran, d’estudi o miniatura), reduccions per a cant i piano. Es conserven diversos arranjaments i materials de consulta i també compta amb un fons d’enciclopèdies i revistes musicals (Avant Scène), llibres de consulta i diccionaris.

Taula de treball de l’Arxiu Musical

Personal

Actualment, tant a l’Arxiu de la Fundació com a l’Arxiu Musical hi treballen dos arxivers. Aquesta plantilla és clarament insuficient pel volum de feina. Cal esmentar que no existeix una formació específica per aquesta feina i els arxivers d’orquestra solen tenir diferents bagatges. Podríem dir que és un ofici que s’aprèn amb l’experiència. 

Edifici

Els documents de l’Arxiu es troben ubicats en una sala del Teatre amb prestatgeries Mecano. Durant el mes de juny s’han instal·lat armaris compactes en un nou espai adequat, que compta amb un aparell de control de temperatura i humitat i amb una capacitat de 250 metres lineals. Entre juliol i setembre es farà el trasllat definitiu de la documentació a aquest nou espai, la històrica i aquella més consultada com són els programes de mà i les fotografies. El gruix de documentació administrativa es troba en custòdia externa.

L’Arxiu Musical es troba a la 4a planta del teatre, al costat del departament Musical. Hi ha un espai gran amb molta llum natural, tres grans taules de treball i un petit despatx, inicialment pensat com a sala de visualització de vídeos, però sempre s’ha utilitzat com a despatx. El dipòsit té prestatgeries obertes i compactes, però han arribat pràcticament al punt màxim de capacitat. 

Arxiu Musical de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

Serveis

Ofereix el servei de consulta i préstec intern de documentació i dona suport als diversos departaments en la creació de continguts històrics sobre el mateix Liceu. En aquest sentit, cal destacar la col·laboració amb l’article històric dels programes de mà d’òperes, l’elaboració de contingut històric per xarxes i la preparació de material documental pels audiovisuals de LICEU +, la plataforma audiovisual del Liceu.

També atenen els usuaris externs en remot a l’adreça arxiu@liceubarcelona.cat, tant persones físiques com mitjans de comunicació. Els temes de consulta més freqüents són peticions de dades sobre actuacions històriques d’artistes, consulta de programes de mà o peticions d’imatges i audiovisuals per publicar o retransmetre.

Actualment, els usuaris poden consultar la informació artística dels espectacles del Teatre des de 1847 fins al 2022 al web Annals del Gran Teatre del Liceu. Aquesta eina és una base de dades elaborada entre l’arxiu i el departament TIC que pretén difondre la història artística del Liceu. Aquest projecte es va fer amb el material d’investigació del mestre apuntador i annalista Jaume Tribó que ha documentat la totalitat d’espectacles de les temporades liceistes. El mateix web permet consultar també els programes de mà, les fotografies i el material audiovisual relacionat amb els espectacles.

Programes de mà del Gran Teatre del Liceu

Projectes

Amb motiu del 175è aniversari del Liceu l’Arxiu ha impulsat el projecte Museus i Liceu una història compartida, un projecte en xarxa amb 121 centres culturals de tot Catalunya que pretén difondre la història del Teatre a partir de les obres, peces i documents conservats als Museus i arxius del territori.

Actualment, l’Arxiu Musical participa en un projecte de treball digital. Estan fent una prova pilot amb 8 cantants del cor, un regidor i el mateix arxiu musical, per treballar amb suport digital (tauleta i partitura digital). Encara no s’ha trobat la subvenció per poder ampliar aquesta forma de treball amb tot el cor, el que suposaria la solució al problema d’espai i també l’avantatge de treballar col·laborativament, compartint informació simultàniament tant des de l’arxiu cap al mestre de cor com d’aquest cap als cantaires. Donada la complexitat del treball en el món de l’òpera, no és viable de moment implementar el sistema digital a l’orquestra, però hi ha orquestres simfòniques i de cambra que ja han començat a funcionar amb aquest sistema. 

Peculiaritats

L’Arxiu de la Fundació del  Liceu és peculiar per la tipologia de documentació que trobem, el testimoniatge d’un teatre d’òpera en actiu amb un bagatge de 175 anys d’història. Podem veure l’evolució de les arts escèniques, de la programació i de la producció al llarg dels anys.

Pel que fa a l’Arxiu Musical, s’encarreguen d’obtenir, preparar i adaptar tota la música de la temporada i proporcionar les partitures a tot el personal del teatre i extern que ho necessita: cor, orquestra, pianistes, regidors, mestres assistents musicals, directors d’orquestra, director de cor així com  als departaments de comunicació, audiovisuals i direcció artística/producció i per tal que ho distribueixin al personal extern com a directors d’escena, cantants, tècnics de so, realitzadors de televisió,…

Assaig de l’Orquestra amb els materials preparats per l’Arxiu Musical

Visió Professió

Amb relació a la situació actual de l’arxivística i a les possibles millores, creuen que hauríem de potenciar el treball en xarxa entre els centres i compartir el coneixement, els projectes i les eines de gestió i difusió. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *