“Justícia i Arxius”: 31 anys dels Arxius Judicials de Catalunya.

30 novembre, 2022 - Bibiana Palomar Baró, cap del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia, Drets i Memòria, i Ramon Saball Balasch, coordinador d’arxius judicials de Catalunya del Departament de Justícia, Drets i Memòria

El passat 18 de juliol es va inaugurar l’exposició “Justícia i Arxius” a l’espai expositiu del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.

Les primeres actuacions del Departament de Justícia[1] en els Arxius Judicials es van iniciar l’any 1991, després de rebre el traspàs de les primeres competències en mitjans materials per al funcionament de l’Administració de justícia, que fins aleshores exercia l’Estat. Per això, des del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials (SABEJ), com a unitat d’aquest Departament responsable de l’impuls i de l’acció als arxius dels jutjats i tribunals de Catalunya, vam preveure dedicar el seminari d’Arxius Judicials, que reuneix presencialment el personal dels Arxius Judicials de Catalunya, a celebrar els 30 anys de trajectòria al llarg del 2021.

Per enfocar un període llarg d’acció continuada, en aquest cas d’una trentena d’anys, en un projecte col·lectiu que suma la dedicació i l’esforç del personal que treballa i ha treballat als Arxius Judicials de tot el país, enteníem que era important fer una mirada enrere per repassar l’experiència, per pensar, alhora, que aquesta mirada retrospectiva dels reptes afrontats i assolits havia de servir no només per celebrar-los, sinó també per mirar endavant identificant i delimitant els nous objectius.

Malgrat la previsió inicial, les dificultats i la incertesa que va provocar la pandèmia de la COVID-19, durant bona part dels anys 2020 i 2021, van aconsellar traslladar la celebració del 31è aniversari de l’acció del Departament de Justícia als Arxius Judicials de Catalunya l’any 2022.

Inicialment, la celebració es va pensar exclusivament en clau interna. Però tenint present que els Arxius Judicials són possiblement uns dels arxius menys coneguts i més singulars, per raó de la gestió autonòmica de documentació de titularitat estatal, des del SABEJ vam entendre que el material que estàvem preparant podia ser mostrat en una exposició de petit format. D’aquesta manera, es va voler fer més visible la funció dels Arxius Judicials presentant-la inicialment a la seu del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, per impulsar-ne després la itineració per diferents seus, judicials i administratives, incloent-hi els equipaments d’arxius.

En aquest sentit, l’objectiu de l’exposició “Justícia i Arxius” és presentar i posar en valor l’acció i les fites assolides pel Departament de Justícia en matèria d’Arxius Judicials durant els darrers 31 anys.

El discurs de l’exposició s’organitza en 6 àmbits i compta amb 14 plafons[2]

Plafó inicial de l’exposició. Foto: SABEJ.

El primer àmbit, “Dels magatzems de paper als Arxius Judicials”, és el nucli central del discurs expositiu i relata l’inici i l’evolució de les actuacions del Departament de Justícia en els Arxius Judicials de Catalunya. En aquell moment inicial, l’any 1991, l’actuació va haver d’encarar la gestió de veritables magatzems de paper, dipòsits desorganitzats de documentació amuntegada i, en la majoria dels casos, en molt mal estat de conservació. La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, va establir, però, que tots els documents dels òrgans de l’Administració de justícia radicats a Catalunya, de titularitat estatal, formen part també del patrimoni documental de Catalunya.

Tot i que l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 atribuïa a la Generalitat de Catalunya competències en relació amb l’Administració de justícia i que el Departament de Justícia es va recuperar l’any 1980, no va ser fins a l’any 1990 que es van materialitzar els primers traspassos de competències en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament dels jutjats i tribunals, a partir dels quals el Departament va poder iniciar les actuacions en els Arxius Judicials.

Així, l’any 1991, el Departament de Justícia va iniciar la intervenció en els Arxius Judicials, amb la dotació de tres tècnics arxivers en els dipòsits d’arxiu de l’antiga seu dels jutjats d’instrucció i penals de Barcelona. Abans, només el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’Audiència Provincial de Barcelona, amb seu al Palau de Justícia de Barcelona, disposaven d’un arxiu amb personal tècnic arxiver mentre que la majoria dels dipòsits de la documentació dels jutjats i tribunals de Catalunya es trobaven saturats i en males condicions.

Les primeres actuacions del Departament de Justícia als Arxius Judicials, concentrades en el partit judicial de Barcelona, van prioritzar:

  • L’organització dels espais d’arxiu i el control de la documentació més recent que s’hi custodiava, per assegurar-ne la conservació i accessibilitat.
  • El tractament arxivístic o la transferència de la documentació més antiga o de gran valor històric als arxius històrics del Departament de Cultura.
  • La formació del personal dels jutjats i tribunals en arxivística i gestió de documents.

Pel que fa a les actuacions de tractament arxivístic de fons judicials de gran valor històric, que en bona part es trobaven en molt mal estat, destaquem entre altres:

  • 1991-1992. Classificació i catalogació de 48 m de documentació del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques (1939-1945), custodiat a l’Arxiu Central del TSJC i de l’Audiència Provincial de Barcelona.
  • 1992. Descripció i classificació de la documentació més antiga (1870-1966) del Registre Civil de Barcelona.
  • 1997-1999. Trasllat i tractament arxivístic a l’Arxiu Nacional de Catalunya d’uns 500 m de plets civils dels segles XVII-XIX de la Reial Audiència de Catalunya, procedents de l’Arxiu Central del TSJC i de l’Audiència Provincial de Barcelona.
  • 2002-2009. Descripció i classificació de 1.400 m de documentació del 1844 al 1988, procedents de l’Arxiu Central del TSJC i de l’Audiència Provincial de Barcelona.
  • 2003 – 2009. Classificació i catalogació inicial de 360 m de documentació del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona (1921-1989), custodiat a l’Arxiu Central dels Jutjats de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
  • 2005-2008. Classificació i catalogació de 264 m de documentació corresponents als jutjats de “vagos y maleantes” (1945-1971) i als jutjats de Perillositat i Rehabilitació Social de Barcelona (1971-1985), custodiats a l’Arxiu Central dels Jutjats de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
  • 2010. Inventari de 4,8 m de documentació del Tribunal Industrial de Barcelona (1934-1938), custodiat a l’Arxiu Central del TSJC i de l’Audiència Provincial de Barcelona.  

El Departament de Justícia va continuar desplegant les actuacions d’arxius i la dotació de personal tècnic arxiver a les audiències provincials de Girona, Lleida i Tarragona entre els anys 1998 i 2000 i, progressivament, a la resta dels partits judicials de Catalunya.

Avui dia, i com a resultat d’aquests 31 anys d’acció, el Departament de Justícia, Drets i Memòria garanteix el servei d’arxiu i gestió documental a tots els partits i òrgans judicials de Catalunya a través de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, que disposa actualment de 56 centres d’arxiu i 32 tècnics arxivers, 11 auxiliars d’arxiu i 31 persones de suport extern, i entoma un volum de treball molt elevat, com expliciten algunes de les dades dels Arxius Judicials de Catalunya corresponents a l’any 2021: 291 km de documentació custodiada, 14,2 km de documentació ingressada i 184.825 sol·licituds de documentació.

Quan el Departament de Justícia va començar les actuacions als Arxius Judicials de Catalunya, ho va fer a través de l’Àrea d’Informàtica de la seva Secretaria General i amb la supervisió de la responsable de l’Arxiu Central del Departament, fins que l’any 2001 es van incorporar dos tècnics arxivers provinents dels Arxius Judicials, una com a cap de secció i l’altre com a tècnic arxiver, per impulsar i coordinar els programes d’arxius i biblioteques judicials des de la Secció de Suport Judicial, que l’any 2004 assoliria el nivell de Servei. 

Des del 2013 fins a l’actualitat, el Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials (SABEJ), que depèn de la Direcció General de Modernització de l’Administració de Justícia, dins de la Secretaria per a l’Administració de Justícia, pel que fa al programa d’arxius, s’encarrega d’impulsar i coordinar l’acció tècnica i la dotació dels mitjans personals i materials dels Arxius Judicials de Catalunya, comptant amb una cap de servei, un coordinador d’arxius i cinc tècnics arxivers.

El segon àmbit de l’exposició mostra dues de les principals actuacions efectuades quant a la recuperació de documentació judicial en suport paper afectada per sinistres, l’any 2005. La primera actuació, arran de la inundació per la fuita d’aigua en rebentar-se una canonada subterrània, va afectar uns 7.900 expedients dels arxius de gestió del Palau de Justícia de Barcelona, i va comptar amb un equip de treball de 27 persones que va funcionar durant 5 mesos i que va aconseguir recuperar la totalitat dels expedients afectats. La segona actuació, arran de l’incendi al Jutjat de Primera Instància núm. 44 de Barcelona, que va afectar bona part de la documentació de l’oficina i de l’arxiu de gestió, va comptar amb un equip de 21 persones durant 5 mesos i el resultat final va ser de 5.193 expedients tractats i recuperats i 1.630 expedients identificats com a cremats i que s’haurien de refer. 

El tercer àmbit de l’exposició aborda l’avaluació de la documentació judicial, tenint present que, al llarg de bona part del segle XX i abans que intervingués el Departament de Justícia, a banda dels sinistres, es va destruir documentació judicial a causa de la Guerra Civil o de processos d’expurgació en què les necessitats d’espai passaven pel davant de la correcta ponderació del valor dels documents.

És a partir del Reial decret 937/2003, de 18 de juliol, de modernització dels arxius judicials, que el Departament de Justícia, mitjançant l’Ordre 552/2006, de 30 d’octubre, va crear la Junta d’Expurgació de la Documentació Judicial de Catalunya, l’òrgan administratiu que determina l’eliminació o la conservació de la documentació judicial de manera coordinada amb la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD), del Departament de Cultura. En aquest sentit, la Junta d’Expurgació elabora les propostes de taules d’avaluació i accés de cada sèrie de documentació judicial i les tramet a la CNAATD, perquè les aprovi. A partir de la disposició de taules d’avaluació de documentació judicial, el personal tècnic arxiver dels Arxius Judicials elabora les relacions d’expedients judicials a conservar o a eliminar, que els lletrats de l’Administració de justícia remeten a la Junta, per revisar-les i aprovar-les, i que es publiquen al DOGC com acords del conseller de cultura.

Actualment, disposem de 5 taules d’avaluació i accés de documentació judicial que s’han aplicat a 875.559 expedients judicials, dels quals se n’han eliminat 833.973 i conservat 41.586.

En el quart àmbit de l’exposició s’explica com s’ha portat a terme la informatització de l’arxivament de la documentació judicial, en 3 fases:

  • Fins l’any 2006, els Arxius Judicials disposaven exclusivament d’una base de dades, administrada localment.
  • Del 2006 al 2013 es van crear i implementar els mòduls informàtics d’arxiu de gestió i d’arxiu central en el sistema de tramitació processal Temis 2 dels jutjats i tribunals de Catalunya i ja permeten l’aprofitament de les dades que es generen durant la tramitació processal.
  • A partir del 2015 es desplega el mòdul informàtic d’arxivament (AGU) en el sistema informàtic e-justícia.cat, que des del 2013 està substituint progressivament Temis 2. A través d’AGU es gestionen, actualment, uns 5 milions d’expedients arxivats en suport paper de les jurisdiccions civil, social i contenciosa administrativa.

El cinquè àmbit de l’exposició presenta l’arxiu judicial electrònic com a principal repte de futur en què està treballant el personal tècnic dels Arxius Judicials de Catalunya, en col·laboració amb professionals d’altres disciplines i unitats del Departament de Justícia, Drets i Memòria, d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat. 

Finalment, el sisè i darrer àmbit exposa un recull de fotografies del personal que fa possible el funcionament dels Arxius Judicials, i dels equipaments, al SABEJ i a les diferents demarcacions territorials del Departament de Justícia, Drets i Memòria: Barcelona ciutat, Barcelona comarques, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

La consellera Lourdes Ciuró va inaugurar l’exposició el passat 18 de juliol a l’espai expositiu del Districte Administratiu de Barcelona, on hi ha romàs fins al 18 de novembre, a l’abast de les persones que treballen en aquesta seu o la visiten. A més, s’han organitzat fins a 11 sessions de visites guiades, per la cap del SABEJ, amb més de 250 participants de diferents col·lectius: personal tècnic arxiver, personal del Departament de Justícia, Drets i Memòria i personal de l’Administració de Justícia.

La itineració de l’exposició “Justícia i Arxius” s’iniciarà al Palau de Justícia de Barcelona, abans d’acabar l’any 2022, i després s’instal·larà en diferents seus judicials i administratives arreu del país, restant a disposició també dels equipaments d’arxius.


[1] A partir del Decret 184/2022, de 10 d’octubre, de denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments en què s’organitza el Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Justícia es denomina Departament de Justícia, Drets i Memòria.

[2] Els plafons són de cartó rígid de niu d’abella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *