“Fem Arxiu, fem ciutat”.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva, principalment, la documentació generada per la mateixa institució en l’exercici de les seves funcions i activitats i ho fa des de 1150, any en què Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i Ermengol VI comte d’Urgell signaren la Carta de Poblament de Lleida. Aquesta garantia als nous pobladors una nova situació jurídica iniciant així el camí de la història del nostre municipi després de la conquesta islàmica. Dit document serà el primer d’una sèrie de privilegis que els diferents reis aniran proveint a la nostra ciutat al llarg dels segles i que forjaran més de vuit-cents anys de fets i successos fins a arribar a la Lleida dels nostres dies. 

La història dels lleidatans i les lleidatanes va més enllà de la que testimonien els acords, els comptes municipals o la correspondència corporativa, aquesta també s’ha de poder explicar des d’una perspectiva ciutadana, la que neix en les llars familiars, en els comerços i en els carrers de la mateixa població. Molts d’aquests documents que narrarien cròniques desconegudes, resta adormida dins de capses plenes de pols en golfes i en magatzems, oblidats per una tercera generació que s’ho han trobat i que, en la majoria de casos, no saben com han fet cap fins als seus trasters. Alguns d’ells s’ho miren amb un cert recel perquè no identifiquen cap persona de les que hi surten en les fotografies que guarden, altres creuen reconèixer el seu cognom entre la documentació que destrien i alhora descobreixen el carrer on vivien els seus avis i per un moment allò desperta en ells una certa melangia que els connecta amb els seus lligams ancestrals. Malauradament, molts d’aquells documents acaben a la brossa per desídia o per ignorar què fer amb ells i en massa ocasions suposa l’oblit definitiu d’aquella part de la història que fins llavors solament restava endormiscada. 

La pandèmia causada per la COVID-19 a començament de l’any 2020, que ens va recloure a tots més de tres mesos seguits a casa, ens va obligar a reinventar-nos i a potenciar la difusió des del nostre confinament. S’acostava el 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, i havíem de pensar a fer alguna activitat virtual que poguéssim realitzar des de la web de l’arxiu i llençar des de les nostres xarxes. Se’ns va ocórrer que podia ser una bona idea la de conscienciar a la població que aquells documents heretats que conservaven en els seus trasters podien tenir un valor històric i que tot allò que guardaven en capses de sabates com fotografies antigues, gravacions familiars i papers centenaris podien tenir una utilitat per la societat. Vam creure important conscienciar-los que allò que havien conservat els seus antecessors no tenia sentit que seguis amagat, perquè molts d’aquells documents podien relatar part de la història de la ciutat de Lleida, la història més propera a les persones, la més quotidiana, aquella que en la majoria de casos passa desapercebuda o acaba perdent-se pel pas dels anys. El 9 de juny d’aquell 2020 vam voler explicar que els arxius som els garants de la memòria, que hi som precisament per salvaguardar el passat, per preservar-lo i per poder-lo donar a conèixer amb plenes garanties de conservació. Així és com va néixer la campanya “Fem Arxiu, Fem Ciutat” marcada per un to plenament de sensibilització.

Prèviament al Dia Internacional dels Arxius vam demanar als donants de dos fons si podien realitzar un petit vídeo des de casa explicant la seva pròpia experiència en el moment que feren lliurament dels seus llegats. Aquesta campanya no sols pretenia recuperar alguns d’aquells fons i documents oblidats sinó sensibilitzar a les persones de la necessitat de valorar històricament allò que atresoraven. Qualsevol persona, entitat o empresa que disposés legalment d’un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport i que fos d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida podia posar-se en contacte amb nosaltres per ingressar-lo en el nostre arxiu. Abans de res, com arxivers duem a terme una primera valoració del llegat, l’identifiquem i estimem si l’Arxiu Municipal és el millor indret on fer cap o, per contra, si donades les seves característiques i l’àmbit geogràfic que abasta, ha de ser un altre arxiu el que es faci càrrec del llegat. Una de les coses que requerim als donants per a poder ingressar els seus llegats és que existeixi una vinculació amb la ciutat, no tindria sentit acceptar fons d’altres llocs o sense un lligam amb Lleida sent l’Arxiu de la Ciutat. Cal que hi hagi una justificació que raoni l’entrada d’aquell fons, acceptar tot per tot a vegades pot devaluar la qualitat dels llegats i el prestigi del mateix arxiu. 

Totes les donacions que rebem es fan de forma altruista i gratuïta, nosaltres a canvi garantim la seva correcta conservació, realitzem el tractament arxivístic corresponent i si s’escau hi apliquem processos de restauració que permetin posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors i la seva posterior difusió a través dels nostres canals de divulgació. El codi deontològic dels arxivers catalans ja diu que hem de vetllar per la conservació dels fons i per la integritat i l’autenticitat dels documents d’arxiu de forma que es preservin tots els seus valors i puguin ser així útils a les diferents necessitats de la societat, és per això que procurem preservar el patrimoni que testimonia el valor històric.

És amb la incorporació de diferents fons particulars que l’Arxiu Municipal ha passat a ser l’Arxiu de la Ciutat vetllant per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha fet que l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de múltiples característiques que han aconseguit que l’Arxiu vagi més enllà de conservar la documentació que li és pròpia. Afortunadament, des de l’activació de la campanya hem rebut nombroses donacions, de molt diferent contingut de l’àmbit empresarial, professional i familiar que han engrandit el fons de l’arxiu.

Del sector empresarial, per exemple, ha ingressat la documentació generada per les Escoles Bressol Grimm i Vailet abans que aquestes s’integressin a la xarxa d’escoles bressol municipals. Aquestes ens mostren les activitats educatives i lúdiques que realitzaven els infants dins i fora de les aules. Foren escoles pioneres en la implantació de nous corrents educatius als anys setanta i vuitanta del segle XX.

Hem rebut també la donació de dos fons personals, el primer el Fons Josep Varela i Serra compost per 170 cintes d’àudio i 48 DVD amb entrevistes que el mateix donant dugué a terme a persones notables de la ciutat i de la província de Lleida. L’ingrés d’aquest fons pren especial rellevància perquè és el primer íntegrament amb suport d’àudio i imatge que hi ingressa, i posa de relleu la importància de la història oral com a instrument de recuperació de la memòria històrica. Poc després, la família Nòria Bertran feu donació de 16 pergamins relacionats amb la vila de Cubells datats entre 1415 i 1649 i de 103 plànols de Lleida, compresos entre 1917 i 1935, que serviran per ampliar l’escassa informació urbanística que tenim de la primera meitat del segle XX.

També ressaltar els dos llegats fotogràfics que hem adquirit, el Fons Nasarre, les imatges del qual ens permeten descobrir l’evolució i els canvis urbanístics des del punt de vista del ciutadà, perquè recull moltes de les obres i enrunaments realitzats a Lleida durant el boom de la construcció de principis del segle XXI. I el Fons Andreu Boté Baró amb fotografies, diapositives i negatius que recullen reportatges de la dècada dels setanta i vuitanta en la que s’inclouen imatges com la diada de l’11 de setembre de 1977 i la riuada del riu Segre de novembre de 1982 al seu pas per Lleida. 

Els fons fílmics també despunten entre les donacions que hem rebut els darrers temps a l’arxiu. Han ingressat, el Fons Fontanet Manén, una pel·lícula amb imatges de la ciutat que adquireix un valor especial perquè és el primer film sobre Lleida que es conserva a l’Arxiu de la Ciutat, i que ens mostra com era aquesta a cavall entre finals dels anys vint i principis dels anys trenta del segle passat. Un altre és el Fons Agustí Mestre format per 7 pel·lícules, datades entre 1972 i 1973 amb imatges que ens mostren tradicions de la nostra ciutat com la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus i altres aspectes de caràcter més particular com la construcció del centre comercial de la partida Copa d’Or propietat de n’Agustí Mestre o la construcció del Pont Nou. Finalment, destacar el Fons Ramon Torralba i Sans que mitjançant els seus films i fotografies podem explicar els últims cinquanta anys del barri de Balafia a través dels seus veïns, des d’una perspectiva molt més propera i íntima.

I, en darrer lloc, destacar l’ingrés de dos fons professionals, el primer el Fons Ermengol, del dibuixant i humorista Paco Tolsà argentí de naixement, però d’arrels lleidatanes que des de 1985 desenvolupà a Lleida tota la seva tasca professional en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura i la il·lustració. Aquest llegat ens permetrà narrar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor a partir dels seus dibuixos. Una segona donació és el de l’Alfons López, també dibuixant i periodista que donà tota la seva obra gràfica impresa acompanyada de molts dels originals realitzats des de finals dels anys seixanta del segle passat fins a l’actualitat. La seva obra caracteritzada per un marcat i compromès to polític, crític amb el sistema i defensor de les causes socials a escala internacional és palès en les seves il·lustracions.

Amb aquesta campanya l’Arxiu de la Ciutat pretén mostrar que no solament ens preocupem els documents públics. Talment amb aquesta petita acció anhelem sensibilitzar a una part de la societat que atresora documents que, potser sense saber, contenen informació desconeguda i que la seva destrucció suposaria una pèrdua irreparable. Amb aquestes petites actuacions esperem fer més visible la tasca que desenvolupem els arxivers al servei de la ciutadania i posar el nostre granet de sorra per intentar que no desaparegui més patrimoni documental a Lleida.