Editorial 166 – Els neguits del sistema i una porta a la il·lusió

Avui expressem neguits, situacions que desestabilitzen el sistema. Situacions greus que han de fer-nos reflexionar. Ho fem, però amb una mirada positiva sobre aquest 2023 que iniciem, un any que ens ha de portar a retrobar-nos definitivament, i a continuar teixint aliances i projectes amb una mirada comuna que, sota l’auspici d’un pla d’arxius finalment aprovat, dotat i operatiu, ens porti pel camí de la nova llei d’arxius i de l’estabilització del sistema, ens allunyi neguits i blindi la professió amb la mirada posada al Congrés Internacional d’Arxius de 2025.

Ara fa sis mesos publicàvem el darrer editorial centrat a com l’Associació de professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya va mantenir el seu vot positiu al Pla d’Arxius presentat pel Departament de Cultura, però va emetre alhora la seva oposició a l’eix 6, que tractava del Sistema i model de governança. No en va, consideràvem que aquest eix no responia a la necessitat expressada a les veus de les taules de participació ni a la realitat d’un sistema que havia d’erigir-se madur, sòlid i eficient davant dels reptes que se li plantejaven. Publicàvem aquell sentiment essent conscients que el cansament per aquell procés, tan llarg i dilatat en el temps -incloent una pandèmia pel mig-, havia fet que els mateixos professionals de l’arxivística veiessin amb bons ulls i necessitessin aprovar el pla per començar-ne a veure els fruits. Avui, sis mesos més tard, encara sense el Pla aprovat, assistim a noves proves d’aquesta falta de governança i de coneixement sobre els arxius i la seva estructura per part dels responsables polítics. Assistim a autèntics neguits, crits ofegats d’un sistema que demana urgentment ser renovat.

Neguit sobre el lideratge – Subdirecció d’arxius

El Decret 110/2022, de 7 de juny, de reestructuració del Departament de Cultura, incloïa de nou la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental. Aquesta plaça va ser convocada el 18 d’octubre (CLT208-22) i es va iniciar així un procés de selecció entre els candidats presentats. Una plaça publicada a ATRI i que l’AAC va ajudar a difondre per tal d’aconseguir el màxim de participació del col·lectiu. Estem plenament convençuts de la qualitat tècnica, estratègica, intel·lectual i humana, de totes les persones que s’hi van presentar. Estem orgullosos de l’alta participació per a una plaça que, tot i no ser la desitjada, està cridada a ser una peça clau dins de l’estructura del Sistema d’Arxius de Catalunya. Per aquest motiu, per la gran qualitat dels seus participants i pel respecte que es mereixen aquestes persones, per la seva trajectòria i pel mateix fet d’haver volgut presentar-se com a caps visibles dels nous reptes futurs que tota la professió afronta actualment; per tot això, considerem que la declaració del procés com a desert i la seva nova convocatòria (CLT039-23), que sota l’aparença d’obertura a nous sectors (universitats), restringeix greument la participació (es passa d’una convocatòria oberta als funcionaris de qualsevol administració pública catalana a una en la qual es limita a l’Administració de la Generalitat i universitats), denota novament una falta de respecte per als candidats que s’hi han presentat. Es prohibeix l’accés a una part important de la professió (personal provinent d’ajuntaments i diputacions, per exemple) que abans hi quedava inclosa, menyspreant aquells i aquelles que s’hi havien presentat. No podem deixar de criticar aquest fet en aquestes línies. No serem defensors en cap moment de cap acció que no sigui inclusiva i el màxim d’oberta possible. Esperàvem que finalment aquest procés portés a la cobertura de la plaça de subdirecció, però altre cop aquest nou exemple de subterfugis ens posa en alerta i amatents. Al final, no ho oblidem, qui hi perd en tot això, a banda de les persones participants, és la mateixa professió, que veu com vuit mesos més tard del seu anunci, una convocatòria que havia de ser un punt d’inflexió, es vesteix d’il·lusió per amagar falta de rigor procedimental i de respecte al col·lectiu, tot per seguir, avui dia, sense el lideratge que s’anunciava.

Neguit sistèmic – el cas de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona

En segon terme, el dia 17 de novembre de 2022 va tenir lloc un fet que, més enllà de les irregularitats legals que implica i que tot seguit exposarem (i que compta amb l’acceptació i validació per part de la Direcció General de Patrimoni Cultural i la Consellera de Cultura), ens situa en un escenari clar de manca de coneixement polític del mateix Sistema d’Arxius de Catalunya per aquells que n’haurien de ser els màxims defensors. Una decisió, la cessió en comodat d’un arxiu pertanyent al SAC a un altre arxiu del sistema, que ataca els fonaments del sistema, un sistema que promou la corresponsabilitat dels arxius i que la llei recull com a voluntat des del 2001. A les portes de la redacció d’una nova llei d’arxius, veiem com l’aparell polític d’alt nivell accepta unilateralment, per la seva incompetència en matèria d’arxius, decisions tècniques sense ser confrontades, convertint-se, per tant, en agents servils a motivacions que no són ni jurídiques ni tècniques.

Aquestes línies s’escriuen després d’un rigorós procés d’anàlisi documental, que s’inicià amb les peticions d’accés a la informació dels expedients de la cessió en comodat, realitzades els dies 17 i 18 de novembre a les institucions signants (Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona respectivament). Tot i això, per tal de retre comptes de les accions empreses per l’AAC al respecte, cal anar més enrere en el temps. En data 16 de novembre, quan ja era una evidència la signatura del comodat de l’endemà (evidència constatada per l’agenda pública de la Consellera de Cultura on s’anunciava aquest acte), es va enviar un correu electrònic al Secretari General de Cultura, a la Consellera de Cultura i a la Directora General de Patrimoni Cultural, alertant que aquesta signatura atemptava contra la mateixa llei d’arxius. Per aquest motiu, es va demanar una reunió urgent per poder explicar les nostres motivacions. Aquest correu no va ser mai respost. És per això que l’AAC, el dia 17 de novembre, actuant amb responsabilitat i transparència, va realitzar el comunicat públic denunciant aquesta cessió en comodat. Així mateix, també amb la voluntat sempre de mà estesa, es va demanar reunió amb el Rector de la UB, per tal d’exposar els nostres raonaments que justificaven el comunicat. Aquesta petició de reunió va ser rebutjada per la UB el dia 23 de novembre, exposant que per part seva “no hi ha cap situació especial que s’hagi generat arran del comodat i, si fos el cas, ho tractaríem internament”. Per tant, l’AAC va rebre dues negatives de reunió per part de les dues institucions responsables del comodat. Finalment, també vàrem exposar la situació a la Conferencia de Archivos Universitarios (CAU), demanant la seva actuació davant d’aquesta greu situació. Aquesta va emetre una resposta, després de parlar amb la UB, indicant que “entendemos que se trata de una decisión institucional de la pròpia universidad”. Convençuts que aquesta decisió no és ni molt menys una mera decisió interna, sentint-nos cridats a defensar el col·lectiu a qui representem, vam tirar endavant amb la petició dels expedients complets del procés. Aquests expedients, en ambdós casos, signifiquen entre 6 i 10 documents en PDF sense límits aplicables. Així i tot, també en ambdós casos, es va al·legar complexitat per endarrerir-ne l’entrega. Finalment, en data 23 de desembre de 2022 vàrem rebre l’expedient complet per part de la Generalitat i en data 10 de gener de 2023 el de la UB.

L’AAC ha analitzat a fons els documents dels dos expedients i també s’ha assessorat jurídicament amb una persona de contrastada experiència i rigor jurídic com és en Josep Matas Balaguer, per tal de completar la relació d’articles que considerem s’han vulnerat en aquesta cessió en comodat, secundada, reiterem, per l’alta jerarquia política de Cultura. Els enumerem tot seguit:

  1. Es contradiuen els principis que inspiren el Sistema d’Arxius de Catalunya.
    1. La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents (LAGD) i el Sistema orienten cap que totes les administracions públiques assumeixin directament les seves responsabilitat. Es preveuen mecanismes per facilitar el compliment de les obligacions per als municipis de menys de 10.000 habitants. En canvi, s’exigeix el compliment (assumir responsabilitats, dotar-se de mitjans, oferir serveis) a les institucions que han d’integrar (els seus centres i serveis) el Sistema, entre els quals els arxius de les universitats (article 20.1.d).
    2. La Llei és molt flexible i admet diferents solucions per garantir el compliment del que es resumeix a l’article 7 LAGD, però en el cas dels arxius del Sistema els obliga a assumir-ho directament. Les universitats no es poden eximir d’aquesta responsabilitat.
    3. La centralització de fons en un gran centre és als antípodes del model del Sistema configurat i construït fins avui a Catalunya, que fomenta precisament  la corresponsabilització. 
  2. L’Arxiu Nacional de Catalunya no pot ingressar aquesta classe de fons.
  3. No hi ha base legal en la qual fonamentar l’ingrés. L’article 27.1 LAGD indica molt clarament quins són els fons que es poden ingressar. No en pot ingressar altres.
  4. Per raons d’urgència, davant d’un perill imminent de pèrdua de documents integrants del patrimoni, qualsevol arxiu públic pot ingressar aquests documents de forma temporal; però aquest ingrés no s’ha fet per aquests motius, no busca trobar una solució temporal a circumstàncies de greu risc per a la salvaguarda dels fons, sinó que comporta un traspàs de la responsabilitat sobre la custòdia dels fons i prestació de servei.
  5. L’article 23.1 LAGD no es pot interpretar contradient el que estableix el 27.1 LAGD. El 23.1 es va incorporar per permetre que la Generalitat pugui conèixer els ingressos de fons públics en centres que no li són propis. Les competències de la Generalitat en patrimoni cultural / documental justifiquen que els moviments de fons se li comuniquin. La Llei admet que els arxius del Sistema (per exemple un arxiu municipal de ciutat de més de 10.000 habitants) pugui ingressar fons d’altres administracions públiques, per exemple d’un Consorci en el qual participa l’Ajuntament. En aquest cas s’ha d’informar a la Generalitat. És un procediment necessari per compensar la flexibilitat del Sistema d’Arxius. No és aplicable, no justifica, un ingrés que contradigui la Llei.
  6. El lliurament dels documents s’hauria de formalitzar com una encomana de gestió.
    1. En el cas que el traspàs a l’ANC tingués cobertura legal (ja hem vist que no la té) s’hauria d’haver formalitzat mitjançant la signatura d’un conveni. Es tracta d’una encomana de gestió que obliga a signar un conveni d’acord amb l’art. 11.3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del Sector Públic. L’encomana de gestió no suposa la cessió de la titularitat de la competència. Aquesta encomana s’ha de formalitzar a través d’un conveni per tractar-se de dues administracions diferents, seguint el procediment establert a la mateixa Llei (art. 47 a 53). Aquest procediment no s’ha seguit. Molt probablement no s’ha seguit perquè hauria requerit informar de si l’ANC té competències per acollir aquesta classe de fons i, com ja hem dit, no els té.
    2. Les condicions del comodat poden figurar en el text del conveni, a les clàusules del conveni, però aquestes condicions no són suficients, no poden substituir, el que demana la Llei 40/2015. Fem notar que es tracta tant de signar un conveni com de seguir el procediment previ i posterior a la signatura.
    3. Pel que fa al tractament de dades de persones vives no s’ha acreditat, no s’ha valorat ni s’ha justificat i en cap cas es fa esment en els informes dels expedients consultats, a l’obligat compliment del següent paràgraf de la Disp. Ad. Primera LOPDGDD: “En els casos en què un tercer presti un servei en règim de concessió, encomana de gestió o contracte, les mesures de seguretat es correspondran amb les de l’Administració pública d’origen i s’ajustaran a l’Esquema Nacional de Seguretat”. No consta que l’ANC compleixi aquest precepte. 

Aquestes consideracions les presentem aquí i les exposarem al Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental, convocat inicialment pel mes de març. En volem, però, fer partícip a tot el col·lectiu, perquè s’entenguin els motius que han portat a l’AAC a aixecar la veu i denunciar públicament un fet que supera el mer acord entre parts, suposant una vulneració clara de la LAGD.[1]

Finalment, cal esmentar que en data 19 de novembre vam sol·licitar a la Generalitat que iniciés la inspecció dels arxius universitaris. Ho sol·licitàrem perquè el que sí que evidencien els fets indicats i les memòries dels darrers anys de l’arxiu de la UB, és que existeixen problemes greus d’infraestructura i recursos al seu arxiu històric. Però ens temem que aquest no és un cas únic, ni pel que fa a recursos ni pel que fa a personal tècnic arxiver en el món universitari, com requereix l’art. 21 de la LAGD. És per això que, d’acord amb la funció inspectora que la LAGD atorga al Departament de Cultura (article 17) i davant la situació que la notícia del contracte de cessió suposa i el perill de possibles solucions futures novament en contra del que requereix la LAGD, vam demanar la realització d’una inspecció d’arxius amb la màxima celeritat a tots els arxius de les universitats de Catalunya per determinar-ne l’estat i situació. A raó d’aquesta petició se’ns va informar que hi haurà un Pla d’inspecció i suport d’arxius per part de Direcció General del Patrimoni Cultural que es presentarà al Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental. 

Aquest és l’estat de les actuacions i fets ocorreguts des del 16 de novembre fins al dia d’avui. L’AAC seguirà treballant per denunciar aquest fet en tots els espais de debat necessaris per evitar futures accions que vulnerin, de nou, els principis i la filosofia de la llei d’arxius vigent. Considerem que no podem menystenir els fets ocorreguts i que davant d’interpretacions errònies o intencionals, l’AAC ha de mantenir sempre als seus socis i sòcies informats, i fer d’altaveu públic d’aquelles situacions que posen en perill la raó de ser del Sistema d’Arxius de Catalunya. Demanem, per això, i novament, una rectificació de la situació que ens permeti de nou complir amb els marcs normatius que avui dia ens apliquen.

Un petit pas per al reconeixement de la professió

No voldríem acabar aquest editorial sense optimisme. Per això, ens és del tot necessari anunciar-vos de nou el petit gran pas per a la professió que ha significat l’acord de la Mesa del Parlament de Catalunya, que amplia l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació (OGDAIP) de tres a cinc membres. Dels tres membres externs, un d’ells serà nomenat a proposta de l’AAC.  El mes de novembre passat vam presentar una petició per tal que l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació comptés amb un/a professionals de l’arxivística i la gestió documental dins d’aquests tres membres externs. Ens congratulem d’aquesta decisió que representa un reconeixement de l’expertesa dels arxivers i arxiveres en la matèria.

Seguim treballant perquè aquest exemple sigui només la primera de les notícies que puguem anunciar, però no l’última, amb relació als òrgans de garantia del dret d’accés a la informació. Com sempre, us mantindrem informats. Novament, l’AAC lluitarà i segueix lluitant per a la defensa dels i de les professionals de l’arxivística i pel compliment de la normativa que ens ha de situar en el lloc i el posicionament que la professió es mereix.

Una porta a la il·lusió

Finalment, no volíem acabar sense fer una breu referència al 19è Congrés d’arxivística de Catalunya que l’AAC està organitzant. Aquesta edició, que tindrà lloc a Sant Cugat del Vallès, porta per títol Dades en acció: de la modelització a l’explotació i s’articularà al voltant de tres grans eixos: el govern de la dada, la gestió o tractament de les dades i els nous paradigmes arxivístics.

Us animem a participar-hi. Aquest congrés és el primer postpandèmic i de nou ens podrem veure les cares, saludar-nos, abraçar-nos durant tres dies intensos en els quals ens sorprendrem i aprendrem conjuntament, i en el qual us necessitarem un altre cop per fer d’aquest congrés una fita inoblidable, una porta oberta a la il·lusió.

Aquest 2023 ens ha de portar, doncs, a retrobar-nos definitivament, i a continuar teixint aliances i projectes amb una mirada comuna que, sota l’auspici d’un pla d’arxius finalment aprovat, dotat i operatiu, ens porti pel camí de la nova llei d’arxius i de l’estabilització del sistema, ens allunyi neguits i blindi la professió amb la mirada posada al Congrés Internacional d’Arxius de 2025. Només reconeixent errors i assumint els reptes amb transparència, globalitat, lideratge i autèntic valor de servei, es podrà arribar a aquesta fita amb un Sistema sòlid, unit i estable, una autèntica estructura d’estat que ens enforteixi com a professió. 


[1] Cal dir que posem ara a disposició de tots els i les associades dits expedients, per transparència i perquè cadascú pugui establir les seves pròpies conclusions. Hi podeu accedir aquí: https://arxivers.com/publicacions/la-dada/expedients-relatius-a-lingres-del-fons-de-la-univseritat-de-barcelona-a-larxiu-nacional-de-catalunya/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *