Arxiruta: Arxiu General de la Diputació de Barcelona

Presentació

L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) té la seu principal a l’edifici de Can Serra,  Rambla de Catalunya, 126, de Barcelona. El seu cap és Jordi Vilamala Salvans i la titularitat i gestió correspon a la Diputació de Barcelona.

L’AGDB és un sistema d’arxiu descentralitzat que disposa de quatre equipaments a la ciutat de Barcelona: dos arxius administratius (Can Serra i recinte Llars Mundet), un arxiu central i intermedi (recinte de l’Escola Industrial), i un arxiu històric (recinte de la Maternitat); i un cinquè equipament a Montcada i Reixac, a la Plataforma de Distribució Logística.

L’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental, que és com s’anomena a nivell orgànic l’Arxiu General, depèn de la Direcció de Serveis de Secretaria-Adjunta a la Secretaria General. 

Història

Les primeres referències a l’Arxiu es remunten a 22 de juliol de 1813, quan encara no hi havia arxiver, però sí un secretari preocupat per la conservació dels documents. El primer arxiver conegut és Francesc Quintana, nomenat arxiver de la Diputació Provincial de Catalunya el 26 de març de 1820 i de la Diputació de Barcelona, de 15 de maig de 1822 a 16 d’octubre de 1823.

L’Arxiu és un reflex dels eixos principals que han imprès caràcter a la Diputació de Barcelona. Sobresurten la resiliència de la institució i el qüestionament de la seva existència en diferents etapes. Els primers passos de les seves predecessores, la Junta Superior de Catalunya (1808-1812) i la Diputació Provincial de Catalunya (1812-1814 i 1820-1822). La primera Diputació de Barcelona que tot just va durar un any i mig entre la seva constitució el 15 de maig del 1822 i la seva dissolució el 16 d’octubre del 1823. L’ostracisme a què van ser sotmeses les diputacions entre el 1845 i el 1854. La coexistència amb la Mancomunitat de Catalunya del 1917 al 1925. La dissolució total de la institució entre el 1931 i el 1939, quan la Generalitat de Catalunya va assumir totes les seves competències. El fosc període franquista, amb les retallades legislatives de les dècades de 1940 i 1950, i el qüestionament en el primer període democràtic, superant els dubtes sobre la seva utilitat a finals dels anys 1970 i de nou al primer decenni del 2000. 

Un altre eix d’identitat de la institució que ha afectat l’Arxiu són els diferents trasllats de la seu corporativa. Els continus canvis entre el Palau de la Generalitat o de la Diputació, el convent de la Mercè, i el fet de compartir la seu ja sigui amb la Reial Audiència, amb la Mancomunitat de Catalunya, amb el Govern Civil i amb la Generalitat de Catalunya, han afectat la unitat de l’arxiu i han produït una inevitable barreja de documents de les diferents institucions, que no sempre s’han pogut separar o atribuir a l’organització que els ha generat. Passa el mateix amb la documentació vinculada a la continuïtat de les funcions que ha exercit la Diputació de Barcelona abans i després de la seva dissolució i de les responsabilitats atribuïdes. El cas més evident és amb la Generalitat de Catalunya. Finalment, les polítiques exercides en diferents èpoques més enllà dels límits administratius provincials es tradueix en la conservació de documentació que fa referència a territoris forans als límits provincials.

Fons documentals

L’AGDB custodia i gestiona 48 fons documentals i 6 col·leccions. El quadre de fons està estructurat en sis grans blocs. 

100. Administració Local, conserva la documentació produïda en els diferents àmbits competencials de la Diputació de Barcelona des de la seva creació el 1822. Engloba des de la documentació més antiga de la Diputació Provincial de Catalunya (1812-1822), fins a la de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923/1925). 

200. Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona, agrupa la documentació dels organismes i entitats dependents o vinculades com per exemple l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB)(1908-1998), l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar (EUETTP) (1922-2009), o l’Escola de la Dona (1883-…). 

300 Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic, en aquest bloc s’hi agrupen fons com el de la Casa de Caritat (1803-1899), la Casa de Maternitat (1853-1988) o la Junta de Carreteres (1847-1874). 

400 Administració autonòmica, hi ha bàsicament la part del fons no transferit de la Generalitat de Catalunya (Segona República)(1931-1938). 

500. Privats, aquest bloc està destinat a la documentació que ha ingressat d’entitats o persones privades. Alguns exemples són el fons de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (1899-1950), el de la narradora infantil Lola Anglada i Sarriera (1912-1988), o els de fotògrafs com Narcís Ricart i Baguer (1920-1930), Antoni Gallardo i Garriga (1918-1930), Frederic Juandó Alegret (1910-1960), i Emili Juncadella i Vidal (1909-1929). 

900. Col·leccions, la més representativa la Col·lecció del Catàleg Monumental del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM)(1915-1981). 

A més, compta amb la Biblioteca de Reserva de la Diputació de Barcelona i Centre de Documentació de l’AGDB, que té tres funcions: preservar totes les publicacions de la Diputació de Barcelona, fer de biblioteca i centre de documentació tècnica de l’arxiu, i facilitar obres de referència i de context a investigadors i usuaris de l’Arxiu General. El primer cop que trobem documentada la Biblioteca és en el Reglament Interior de la Diputació de Barcelona de 1878.

Personal

L’equip de l’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental en aquests moments està format per 23 persones: un cap d’Oficina, set tècnics superiors en arxivística, quatre tècnics mitjans en bibliologia, dos tècnics mitjans en arxivística, quatre tècnics auxiliars en bibliologia, tres administratius, un auxiliar administratiu i un subaltern. Pel que fa al gènere, dotze persones són dones i onze són homes.

Edifici

Els edificis que actualment ocupen els diferents equipaments de l’Arxiu General són: 

Can Serra, construïda per Josep Puig i Cadafalch a començaments del segle XX per encàrrec del  comerciant  manresà Pere Serra i Pons. Comprada el 1908 per la Companyia de Santa Teresa de Jesús i adquirida el 1985 per la Diputació de Barcelona per ser la nova seu. El 1987 es va inaugurar la reforma feta pels arquitectes Feredico Correa i Alfons Milà

Els edificis de Serradell i de Migjorn al recinte Llars Mundet, fundades el 1957 com la nova seu de la Casa de Caritat. L’edifici del Rellotge i l’edifici 25 al recinte de l’Escola Industrial, a l’antic espai que va ocupar la fàbrica tèxtil Batlló (1870-1889) i les escoles industrials al llarg del segle XX.

L’arxiu de conservació permanent o arxiu històric al recinte de la Maternitat, concretament al pavelló de l’antiga bugaderia de la institució assistencial creada el 1878 a la vila de les Corts; i el dipòsit de la Plataforma de Distribució i Logística de Montcada i Reixac. 

Actualment, la capacitat dels dipòsits d’arxiu és de 13.252 metres d’espai per custodiar la documentació en paper: les més de dues-centes mil fotografies, els milers de documents gràfics, audiovisuals i sonors, i els 20.000 volums de la Biblioteca, entre publicacions en sèrie, monografies, cartells, fulletons i materials no llibre. També custodia 41 TB de documentació digitalitzada.

Serveis

L’Arxiu General presta serveis adreçats a la ciutadania. Assessora els usuaris en les cerques, reprodueix documents i fa activitats de divulgació per mostrar i explicar els fons documentals que s’hi conserven. Per exemple: visites guiades per a escoles i col·lectius que ho sol·liciten; difusió a través de les xarxes socials (facebook i Instagram); realització d’exposicions virtuals; publicacions a la web institucional, i consulta en línia des de la web institucional. Tot i que l’Arxiu no disposa de canal propi, podeu trobar diversos vídeos al canal de Youtube de la Diputació de Barcelona, per exemple: https://youtu.be/0A6B_iz_2b8

L’AGDB també fa préstecs temporals de documents per a exposicions a institucions i entitats, d’acord amb la normativa i els criteris que garanteixen la conservació del patrimoni documental que custodia, i ingressa fons de particulars i institucions sempre que complementin els fons conservats.

L’arxiu ofereix diferents serveis a l’administració: assessora la corporació i els ens del sector públic en matèria d’arxiu i gestió documental, atès que és el referent de la Diputació de Barcelona en les polítiques de gestió documental, tractament i accés als documents i en tot allò que fa referència a la gestió documental i arxiu vinculats a l’Administració electrònica. 

Finalment, l’arxiu gestiona, organitza, descriu, custodia i fa accessible la informació i la documentació, tant per a l’estructura administrativa de la corporació com per a la ciutadania.

Gestió documental

Pel que fa a la gestió documental l’Arxiu lidera el grup de gestió documental corporatiu i participa en els òrgans transversals que implementen les disposicions en gestió documental, molt vinculades a l’entorn tecnològic desenvolupat per la Diputació de Barcelona per donar resposta a aquest repte. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona va aprovar la seva Política de Gestió Documental (PGD) mitjançant resolució de 14 de juliol de 2014, per garantir els objectius d’eficàcia en la gestió, l’eficiència en l’aprofitament dels recursos i la seguretat de la informació, així com la transparència i el compliment normatiu i per disposar de documents autèntics, fiables i disponibles al llarg del temps d’acord amb les funcions i activitats que li són pròpies. Fruit del desenvolupament de la política de gestió documental s’han aprovat els instruments següents:

• Quadre de Classificació Documental de la Diputació de Barcelona (resolució de 31 d’octubre de 2018)
• Catàleg de Tipus Documentals de la Diputació de Barcelona (resolució de 18 d’abril de 2017)
• Política de Digitalització de la Diputació de Barcelona (resolució de 3 de novembre de 2017, modificació de 29 de juny de 2020)
• Catàleg de formats de documents electrònics de la Diputació de Barcelona (resolució de 18 de juny de 2018)

Peculiaritats

L’Arxiu General és el resultat de la trajectòria d’una institució bicentenària que té els seus antecedents en el marc modernitzador de les Corts de Cadis (1812), però també en el context de la Guerra del Francès (1808-1814). Com ja hem dit, els diferents canvis governamentals dels segles XIX al XXI han deixat empremta en el fons d’arxiu. 

La Diputació de Barcelona, com a administració supralocal, conserva documentació que sovint va més enllà dels límits provincials, imprescindible per entendre el transcurs dels dos darrers centennis. L’atorgament i derogació de competències, les derives polítiques i el canvi en les seus corporatives i en les funcions, han confegit un arxiu heterogeni. No és menys cert que la dilatada trajectòria i l’ampli règim de competències i funcions han propiciat fons singulars com el de la Casa de Caritat o el de la Casa de Maternitat, o aquells vinculats als ensenyaments professionals. Si hi sumem els fons fotogràfics, el ric fons bibliogràfic i els fons particulars i col·leccions ingressats per raons diverses, tot plegat confegeix un arxiu essencial per entendre la trajectòria de la Catalunya contemporània.

L’OAGD té diferents projectes vinculats a la gestió documental i a l’arxiu amb una doble visió: modernitzar l’administració en aquells aspectes de gestió documental i fer-la més accessible per acostar el patrimoni documental a la ciutadania. En aquest marc s’han endegat un seguit de projectes vinculats a la consecució dels objectius: definir una eina que permeti gestionar la informació, descriure i digitalitzar els documents per fer-los més accessibles, aplicar tecnologies disruptives per millorar el tractament i l’accés a la informació del BOPB, i construir un espai d’accés senzill per millorar i fomentar la usabilitat de la documentació i la informació. També, en el marc d’aquestes millores, s’ha començat a treballar en la remodelació de l’espai de l’arxiu de la Maternitat, per adequar-lo als temps futurs.

Visió professional

La professió té al davant uns reptes i oportunitats majúsculs. El repte més gran és poder aplicar al patrimoni documental pretèrit aquelles millores que s’estan desenvolupant en la gestió documental present i futura al voltant dels canvis tecnològics actuals. Evitar la fractura entre el patrimoni documental pretèrit i present és, juntament amb l’administració electrònica, el desafiament més difícil que enfronta la professió. Fer compatibles els recursos documentals i la informació, aplicar noves eines tecnològiques i tecnologies disruptives, governar les dades, articular la interoperabilitat semàntica o generar noves ontologies que permetin fer aflorar tot allò que sovint encara és desconegut, marcarà el nostre futur. Només des de la generositat, la formació i la col·laboració podrem superar els reptes i aprofitar les oportunitats que se’ns presenten.