ArxiRuta: Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa

13 març, 2023 - Xavier Gayán Félez, director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, Joan Soler Jiménez, director de l'Arxiu Històric de Terrassa i Sergi Borrallo Llauradó, Conselll de Redacció de la DaDa

Avui visitem dos arxius ben diferenciats que presten un servei de qualitat i comparteixen un edifici de luxe

Presentació

L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) i l’Arxiu Històric de Terrassa (AHTE) es troben ubicats al C. de Baldrich, 268, de Terrassa. El director de l’Arxiu Comarcal és Xavier Gayán Félez i el director de l’Arxiu Històric Joan Soler Jiménez.

Per bé que tots dos arxius actuen sempre de forma coordinada, la titularitat de l’Arxiu Comarcal correspon a la Generalitat de Catalunya i la gestió és conjunta entre la Generalitat, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i l’Ajuntament de Terrassa. I pel que fa a l’Arxiu Històric de Terrassa, la titularitat i la gestió corresponen a l’Ajuntament.

Façana de l’Arxiu

Història

Els orígens de l’Arxiu Històric de Terrassa es remunten a l’any 1932, com a secció de nova creació del Patronat de la Biblioteca Soler i Palet constituït el 1928, amb la voluntat de gestionar la documentació històrica amb un tractament i un règim de gestió diferent del de l’Arxiu Municipal de Terrassa. Fins al 2004, l’Arxiu Històric de Terrassa no dependrà funcionalment de l’Arxiu Municipal de Terrassa. Orgànicament, l’Arxiu Històric dependrà del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa fins al 2021, moment en què passarà a dependre de manera definitiva, tant funcionalment com orgànicament del nou Servei de Gestió Documental, Arxius i Registre de l’Ajuntament de Terrassa.

L’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa es crea l’any 1982. S’establirà d’aquesta manera un règim de cogestió entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa, per a la documentació històrica del municipi de Terrassa i per aquella de la comarca del Vallès Occidental. L’any 2010 l’Arxiu Històric Comarcal passarà a rebre la denominació definitiva d’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC). El règim de cogestió es mantindrà des d’aquell moment fins a l’actualitat, per entendre que les funcions de gestió, tractament arxivístic i posada en valor del patrimoni documental era comú a les dues institucions. Des del 1982 també hi ha hagut un règim de cohabitació en els diferents equipaments on han residit. L’actual equipament on es troben aquests dos arxius es va inaugurar el 9 de juny del 2014, gràcies a la cessió d’un solar per part de l’Ajuntament de Terrassa i a la construcció a càrrec del Departament de Cultura. El total del cost de l’edifici va ser de 4.684.885 €

Amb la constitució de l’Arxiu Històric de Terrassa tota la documentació històrica d’antic règim i la notarial es començà a custodiar a la seu de Casa Soler i Palet, donada per l’advocat Josep Soler i Palet l’any 1921, al C. Font Vella, 28, mentre que la documentació amb vigència administrativa i de producció contemporània de l’Ajuntament es conservava al mateix edifici consistorial del Raval, 14.

Durant la Guerra Civil, per tal de protegir-la, la documentació històrica va ser dipositada provisionalment a la Rectoria de Sant Pere de Terrassa. El 1939, l’Arxiu tornà a l’edifici del C/ de la Font Vella, 28. En aquesta mateixa seu es constitueix l’Arxiu Històric Comarcal el 1982, que l’any 1995 es trasllada a un nou edifici del C/ Pantà, 20. Finalment, el 2014 s’estrena la nova i actual seu al C/ de Baldrich, 268.

Fons documentals

Es conserven 414 fons amb un volum d’ocupació de 5.611,2 ml, dels quals 342 són accessibles als inventaris i catàlegs d’Arxius en línia. A banda de 1.880 pergamins; 132.964 plànols; 130 mapes; 937 plaques de vidre; 87.638 positius; 31.157 negatius; 5.122 diapositives; 2.525 fotografies digitals; 3.577 postals; 297 pel·lícules, i altres documents audiovisuals. Aquestes dades estan actualitzades a 31 de desembre de 2022.

Malgrat que tots presenten el seu interès, podem destacar, per la seva antiguitat i integritat, la col·lecció de pergamins de la col·legiata de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa (958-1609); la secció històrica de protocols notarials (1237-1922); la Batllia Reial de Terrassa (1294 – 1819); l’Ajuntament de Terrassa (1338 – 2008); el Jutjat de Primera Instància de Terrassa (1820-1928). Però per descomptat a tots els fons patrimonials, personals, comercials o d’associacions, d’origen privat, s’hi pot destacar algun interès. Com sempre diuen, l’interès el marca l’usuari i les seves necessitats resoltes gràcies a la documentació.

La riquesa i varietat documental és notable, tant pel seu ampli ventall cronològic com per la diversitat d’àmbits i de continguts que la configuren. En conseqüència, són molts els temes d’investigació que s’hi poden treballar, ja sigui de forma circumscrita a l’àmbit local de la ciutat de Terrassa com de la mateixa comarca. Des de genealogia a estudis d’història social i econòmica, món industrial i agrari, demografia, epidèmies, moviment obrer, evolució de la justícia, biografies, entre molts altres temes. Sempre s’ha mirat de promoure una investigació activa que utilitzi la ciutat de Terrassa com camp de proves per, a continuació, mirar d’estendre l’abast de la recerca a la comarca. La temàtica d’investigació depèn sempre de l’usuari, però des de l’Arxiu aporten context històric per a reconèixer i comprendre problemàtiques del present.

El document més antic custodiat a l’Arxiu és un fragment de còdex amb escriptura visigòtica datat del segle IX.

Fragment de còdex segle IX

Personal

El personal de l’Arxiu està format per vuit persones: quatre tècnics superiors arxivers, dos tècnics superiors especialitzats, un administratiu i un conserge.

Edifici

Es tracta d’un edifici de nova planta amb una superfície de 3.800 m2 que ofereix uns equipaments dissenyats i adaptats als requisits d’un centre d’arxiu capdavanter en la provisió d’accés a la informació, per a una adequada preservació, conservació, tractament i difusió del patrimoni documental d’àmbit local i comarcal.

L’Arxiu consta de dotze dipòsits degudament equipats; deu per a documentació convencional i dos dipòsits específics per a fons i col·leccions fotogràfiques. La capacitat de prestatgeries disponibles actualment és de 10.660 m/l, amb una possibilitat de creixement de fins a 21.000 m/l.

Dipòsit núm. 4

Serveis

L’Arxiu ofereix els següents serveis: consulta en sala amb 24 punts de lectura, servei de fotocòpies i digitalització, biblioteca auxiliar, assessorament a la recerca històrica i a la investigació en general, servei didàctic a escoles, conferències, tallers, exposicions, sala de seminaris per a petites conferències o reunions, sala polivalent de gran capacitat, etc.

Les sessions didàctiques estan adreçades a alumnes des d’infantil a batxillerat de centres de Terrassa i poblacions de la comarca i a altres grups i associacions ciutadanes que tinguin interès per conèixer de manera amena i propera el patrimoni documental i el seu context històric. Cada activitat pot anar acompanyada de dossiers de treball per a exercicis posteriors.

Pel que fa al cost, hi ha activitats didàctiques gratuïtes i d’altres de 36 i 90 euros per grup. Quant a les reproduccions de documents, són les establertes en concepte de taxes.

L’Arxiu de Terrassa té gran presència en la xarxa. En primer lloc, disposa de pàgina web, on està integrada la visita virtual a l’arxiu. També es troba present a diverses xarxes socials, Twitter, Facebook, Youtube i Instagram.

Activitat didàctica a la sala polivalent

Projectes

Pel que fa al suport que ofereix l’Arxiu Comarcal és important destacar l’alt nombre d’usuaris remots mitjançant Arxius en línia. L’any 2022 van comptabilitzar 11.635 consultes als fons; 6.242 a unitats documentals i 3.770 a imatges associades. Tenen migrats al GIAC 111.940 registres i 0,93 TB al Repositori DIDAC. Pel que fa a l’Arxiu Històric de Terrassa, totes les consultes presencials, telefòniques o telemàtiques per correu electrònic es gestionen com a sol·licituds d’accés a la informació pública, participant activament en els requisits de la legislació en matèria de transparència.

En l’actualitat el Servei de Gestió Documental, Arxius i Registre de l’Ajuntament de Terrassa, de la qual depèn l’Arxiu Històric, resol gairebé el 70% de les sol·licituds d’accés a la informació pública que entren.

Pel que fa a l’Arxiu Comarcal, al marge de participar, junt amb les administracions públiques de la comarca, en l’impuls de gestió documental amb l’objectiu de garantir l’accés a la documentació pública, la transparència i el bon govern, col·laboren en l’extensió del programari de Gestió Integral d’Arxius Comarcals (GIAC) en arxius municipals, alhora que treballen en l’assessorament i formació en gestió documental d’entitats com per exemple centres de tutela de menors, així com a centres assistencials de persones grans.

Pel que fa a l’Arxiu Històric de Terrassa estan integrats en el ERDMS de l’Ajuntament de Terrassa tant pel que fa a la millora de la descripció de les transferències, tant en formats analògics com digital i, sobretot, en la definició de les estratègies de preservació digital a llarg termini.

Sala de digitalització

Peculiaritats

El que diferencia l’Arxiu de Terrassa de la resta són les grans dimensions de l’equipament (3.800 m2) i el gran volum de documentació amb un ventall cronològic molt ampli (s. IX – s. XXI). També convé destacar la notable continuïtat cronològica dels fons més antics com ara el fons notarial (que s’inicia el 1237 i encara es viu) o el de la Batllia de Terrassa (que s’inicia a finals del segle XIII i arriba fins el 1819, moment en què els batlles deixen d’administrar justícia).

Oferir un servei d’arxiu de qualitat a la tercera ciutat de Catalunya i a la segona comarca amb més població de tot Catalunya només es pot garantir des d’una bona coordinació, un treball cooperatiu i una visió transversal i flexible per part d’ambdós arxius.

Sala de consulta

Visió Professió

Segons la visió dels dos directors, un dels principals reptes probablement serà continuar progressant de forma sòlida en el marc de les TIC i les creixents potencialitats del món digital. No cal dir que la transformació digital dels arxius històrics requereix més inversió. Pel que fa a la visió de les nostres actuacions ha de ser clarament transversal, transcendint la visió més estrictament patrimonial a una idea de la cultura més antropològica, que arribi a tots els àmbits de producció de la nostra societat. Només així podrem ajudar a la cultura, però també a les necessitats socials i econòmiques dels temps actuals. Com a centres patrimonials custodiem un volum d’informació immens que pot ajudar a donar respostes a problemes del present, posant a sobre la taula els contextos del passat. En una societat que reclama més humanisme davant del creixement geomètric de la tecnologia, els arxius històrics podem aportar aquest coneixement.

Entre les possibles millores, caldria augmentar el volum de documents digitalitzats consultables a Arxius en línia i incrementar la digitalització dels fons. Però també treballar una nova presencialitat, que vagi més enllà de les activitats més tradicionals, que ens obri les portes a nous ciutadans que trobin la utilitat dels arxius. Per fer-ho ens cal millorar en capacitat comunicativa, seduir més i no tenir por a explorar vies de difusió més trencadores i innovadores. Sense perdre l’essència de la nostra feina tradicional i sense perdre el potencial del nostre equipament a l’efecte de realitzar-hi activitats de tota mena, podem ser més valents sortint més al carrer. En darrera instància, continuant treballant per la normalització de la nostra feina, no parlant de nosaltres mateixos constantment, i posant el focus sempre en les necessitats dels ciutadans. No podem continuar essent tan autoreferencials i fent tantes activitats per explicar què són els arxius i què fem els arxivers. Els ciutadans del present ja no ho necessiten això. De fet, els arxivers tampoc. Pensem en el temps que hem dedicat a explicar-nos sense obtenir el reconeixement que voldríem. No podem perdre més el temps en això. Volem que el ciutadà vingui a l’arxiu a trobar-hi informació de confiança i surti d’ell, amb la tranquil·litat de la certesa i l’autenticitat. I això només ho podrem fer si confiem en la feina que fem i no lamentant-nos constantment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *