L’arxiu de TV3 a l’era digital, una mirada al seu valor, preservació i especificitats

8 maig, 2023 - Montse Bailac, documentalista, responsable de l’arxiu històric de la CCMA

Els inicis

El Departament de Documentació de la CCMA té com a missió preservar, com a dipositari únic, una part del patrimoni audiovisual de Catalunya: la producció i les emissions de tots els seus canals (ràdio, TV, webs, xarxes socials…). Comprèn diferents seccions: Videoteca, L’Arxiu de ràdio, Servei de venda d’imatges, Documentació escrita, Arxiu històric, Servei d’Indexació i Arxiu administratiu.

La Videoteca neix abans que comencessin les emissions de la televisió. Un grup de 5 documentalistes van desplaçar-se l’any 1983 a l’INA (Institut National de l’Audiovisuel) per rebre formació en documentació audiovisual. Això va permetre que, ja des de les primeres emissions en proves, s’establís una política de conservació i documentació dels seus fons (televisió), que s’ha mantingut, amb les adaptacions necessàries i les millores que han aportat els canvis tecnològics, fins avui. A poc a poc, i amb la inauguració de les noves instal·lacions a Sant Joan Despí, es va ampliar la plantilla de l’arxiu i se’n van millorar les dependències.

Departament de Documentació a la seu de Numància. Arxiu fotogràfic TV3

La manera de treballar a l’arxiu ha anat evolucionant, de les fitxes manuals a les primeres bases de dades referencials fins a l’arxiu digital. L’any 2003 es va implementar a TV3 el procés de producció i arxiu digital, el Digition. Amb la digitalització els fitxers van substituir les cintes, la xarxa va suplir les còpies, les matrius i el transport de cintes, i els discs i robots van substituir el magatzem de cintes. El Digition és un sistema de gestió de continguts audiovisuals (MAM) propi de la CCMA. Permet tres entorns diferenciats però compatibles: el de producció, el d’emissió i el d’arxiu. Redactors i documentalistes treballen amb el mateix conjunt integrat d’eines de programari. En aquell moment, aquest disseny va ser revolucionari. Digition està compost per una base de dades central i múltiples eines de gestió i tractament de vídeo. També integra els components perifèrics del sistema (ingesta i gestió de continguts, visualització immediata de vídeo i keyframes, edició d’àudio i vídeo, emissió, tractament documental, recuperació immediata, intercanvi de fitxers, etcètera). En la darrera versió de Digition, la gestió i consulta del tesaurus passa a ser un element perifèric, que, amb el nom de GMD (Gestor de metadades), dona servei a totes les aplicacions de l’empresa, amb l’objectiu de consensuar i unificar el lèxic utilitzat en les metadades de tota l’empresa.

El sistema permet múltiples usuaris simultanis, perfils d’usuari personalitzats, grups de treball privats i transferència d’àudios a Dalet, la plataforma per a l’elaboració de contingut de ràdio.

A tall d’exemple, en l’any 2022: El nombre de recerques a Digition va ser de 10.379 i el nombre de clips fets pels nostres usuaris va ser de 177.793.

Pantalla de Digition. Captura de pantalla

Fins al 2006 van conviure el format digital i les cintes de vídeo. Aquell any que s’iniciaria el procés de digitalització del fons de l’arxiu en cintes, per incorporar-lo a l’arxiu digital. El 2023 podem afirmar que l’objectiu d’arribar a l’arxiu sense cintes de vídeo pràcticament s’ha assolit. Ens queden pendents de digitalitzar alguns originals de rodatge.

La digitalització del fons de l’arxiu de TV3 compleix un doble objectiu, que permet trencar la dicotomia entre preservació i ús: assegurar la conservació de les imatges amb la millor qualitat possible i facilitar-hi un accés fàcil, ràpid i permanent, requisit primordial per a la producció d’una empresa de comunicació.

Els fons de la Videoteca compleixen, doncs, una doble funció: patrimonial, testimoni de la programació dels diferents canals i de la història del país, i de producció, fornint les nostres produccions d’imatges d’arxiu (reemissions de programes, ús d’imatges d’arxiu en informatius, esports i programes) i també de cessions d’imatges a tercers (centres educatius, organismes i institucions), així com vendes a particulars i empreses.

Del fons se’n conserva una doble còpia, emmagatzemada en robots diferents, que actua com a còpia de seguretat. 
A finals del 2022, disposàvem de 450.060 hores digitalitzades en cintes LTO8 amb capacitat de 12 Terabytes.

La major part del contingut de l’arxiu és de producció pròpia, però també tractem contingut extern, necessari per a la producció, com el material d’agència o de productores així com de diferents tipologies: originals de rodatges, programes, editats, fotografies, pel·lícules i sèries. 

Pel que fa a Catalunya Ràdio, la política de conservació de les emissions de ràdio ha estat força diferent de la de televisió: consistia a guardar una mostra dels programes emesos i talls de veu, cosa que fa que no tinguem una col·lecció homogènia i completa de la nostra programació. A més, el tractament ha estat superficial, fet que impedeix la recuperació de continguts específics. Amb la desaparició del Departament de Documentació de la ràdio el 2016, el Departament de Documentació, situat a Sant Joan Despí, es fa càrrec d’aquest patrimoni sonor i incorpora la col·lecció existent. Actualment, s’ha constituït un arxiu únic, transmèdia, amb estàndards similars als de l’arxiu de televisió, però, en el cas de l’àudio, amb un tractament documental al màxim d’automàtic possible, i en el cas de la  visual ràdio (vídeos que es graven en els estudis de ràdio durant la producció del programa), incorporant també processos automàtics fruit de la introducció de les noves tecnologies.

L’Arxiu Central Corporatiu Administratiu i de Gestió va néixer el 2005 a requeriment de la Subdirecció d’Arxius de la Generalitat, amb la intenció d’aplegar la documentació administrativa i de gestió de la CCMA i les seves empreses filials. El 2017 l’Arxiu passa a dependre del Departament de Documentació. En aquests anys s’ha treballat per recuperar la màxima documentació possible, per establir circuits de transferència i per incorporar un gestor documental.

Els arxius de TV

Els arxius de televisió som una rara avis. Compartim problemàtiques amb arxius, biblioteques i centres de documentació, però tenim moltes característiques i necessitats específiques. En fòrums i trobades professionals sempre tenim la sensació de ser diferents, exceptuant les trobades pròpies d’arxius de televisió.

Som un arxiu que combina producció i arxiu. En una empresa de comunicació tot gira entorn de l’actualitat, el que passa ara mateix o el que es necessita per a l’emissió. Al mateix temps que es genera contingut, ja l’estem conservant. El ritme de les redaccions de notícies és frenètic, amb actualitzacions i peticions constants marcades per l’actualitat.

La comunicació ha canviat molt des dels anys noranta, amb la incorporació d’internet i la producció multicanal de les notícies. Abans parlàvem de programa/notícia; ara parlem de contingut, que ha de tenir tots els elements per poder ser difós en diferents canals. 

La digitalització ha estat molt útil. Ha millorat l’accessibilitat als continguts, l’intercanvi, però és important que això no ens faci perdre la consciència de la preservació. Tenir còpies de seguretat en robots, o en servidors externs al núvol, no equival a documentar. Molts petabytes d’informació sense tractar no deixen de ser “un forat negre tecnològic”.

Robot amb les cintes LTO. Arxiu fotogràfic TV3

Els formats digitals varien, queden obsolets i s’ha de continuar fent migracions com en els formats antics de cintes de vídeo. Els nostres esforços han d’anar cap a la preservació i el tractament; si no, la informació digital serà il·localitzable. I convé alertar que els fitxers digitals són fàcils d’eliminar, potser més i tot que no pas una cinta de vídeo.

Control de realització de TV. Istockphoto

A les televisions, aquest ritme de producció fa poc probable que el periodista pensi en passat, els preocupa l’emissió. L’arxiu de TV esdevé rellevant en la cadena de producció quan no es pot anar a gravar (va quedar molt palès durant la pandèmia), quan volem recuperar fets passats (efemèrides, biografies, cronologies), quan recordem contingut propi o ara, amb l’aparició de les plataformes. 

Les OTT necessiten contingut per publicar i… On es troba aquest contingut? En bona part, a l’arxiu. Ha arribat el nostre moment i l’hem de saber aprofitar! 

Els arxius de TV som diferents, però som arxius, i els fons s’han de conservar. Les emissions de TV estan emparades legalment per la Llei de patrimoni, però no tenen Dipòsit Legal. Els arxius de TV només estan obligats a conservar les emissions durant 6 mesos per fer front a possibles reclamacions legals. Tanmateix, no podem córrer el risc que, per manca de pressupostos, decisions empresarials, polítiques o per desconeixement, perdem aquest patrimoni audiovisual.

Les fonts de notícies locals, televisions independents i alternatives corren un risc més gran de no ser conservades, amb l’inconvenient de perdre un registre més proper i crític sobre els fets d’actualitat. Totes les veus són poques per evitar versions úniques de la història pública.

Tenim esperances en el projecte de llei de cinema i cultura audiovisual que s’està debatent al Congrés, on es fa referència explícita a la protecció del patrimoni audiovisual i s’amplia el concepte de Patrimoni Audiovisual.

Els reptes

Com a departament, ens plantegem molts reptes. 

1.- Un dels reptes principals que tenim actualment és preservar una mostra del contingut publicat a les nostres webs, a les xarxes socials, canals Twitch, Instagram, TikTok i als canals que puguin aparèixer en el futur. El circuit de la televisió per antena el teníem molt ben definit i estructurat. Estem dissenyant el circuit d’aquests continguts més “vulnerables” per conservar-ne, si no tot, una mostra significativa. No podem confiar que les plataformes externes (Facebook, Twitter, etc.), preservin per sempre el nostre contingut publicat gratuïtament. Actualment, TV3 té presència a YouTube, Facebook, Twitter, iTunes, Twitch, Instagram i TikTok. L’arxiu també té un canal de Twitter propi, força exitós, on publiquem contingut d’arxiu, peticions d’usuaris, efemèrides i ens serveix per relacionar-nos amb la comunitat professional.

Control de realització de TV. Istockphoto

No hi ha pràctiques establertes per conservar aplicacions de notícies interactives i dinàmiques. És necessari un debat professional de què s’ha de conservar i amb quina freqüència s’ha de capturar una còpia d’un web o un compte de Twitter, i si s’han de conservar o no els comentaris dels lectors, etc.

2.- Els temes de drets d’autor són complexos i amb els mitjans digitals s’han complicat més. Hem de tenir informació clara dels drets del contingut que preservem. Tenir un arxiu molt ben tractat documentalment, però sense els drets informats no ens permetrà difondre’l o reutilitzar-lo. Els contractes antics no recollien totes les formes de difusió actuals

Estaria bé disposar d’una política de risc d’empresa, escrita i consensuada entre departaments, per saber com cal actuar davant de dubtes, problemes de drets d’autor i quins riscs assumir.

En aquest sentit, a la CCMA hem fet un esforç per renovar drets, localitzar propietaris i redactar contractes nous d’algunes produccions antigues i poder-les publicar a la web. Ha estat una prova que ha mostrat la dificultat que suposaria fer-ho en grans volums de contingut: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/franco-i-el-franquisme/el-franquisme-del-silenci-a-la-memoria/coleccio/3550/5500252/

3.- El nostre rol en el circuit de tractament de contingut està canviant. La tecnologia va suplint algunes de les tasques més mecàniques que fèiem fins ara els professionals de la informació. Però tot i que la IA tracta grans volums d’informació, les respostes que ofereix, malgrat ser molt ràpides, no sempre són acurades. El nostre paper com a professionals de la informació s’ha de focalitzar en la verificació de la informació, en la recerca de fonts fiables i en el pensament crític davant les dades o les fonts.

La tecnologia no ens farà la feina. Ens alliberarà de tasques repetitives i facilitarà la recuperació de la informació. Tenim el repte d’aprofundir, més que mai, en la col·laboració estreta de documentalistes amb enginyers i informàtics per poder aplicar i prioritzar les eines més adequades per a les necessitats de l’arxiu. Hem de reflexionar quina és la millor manera d’utilitzar les noves tecnologies i no reproduir el mateix sistema de treball de quan treballàvem  manualment.

La tecnologia ens presenta noves formes d’accés a les col·leccions: bots de text i veu, xarxes neuronals, cerca d’imatges per similitud, però encara falta veure com evolucionarà la IA en aquest sentit. A TV3 estem provant diferents aplicacions tecnològiques, com ara:

  • Speech to text per a la transcripció i traducció automàtica de l’àudio.
  • Reconeixement facial d’imatges.
  • Incorporació dels subtítols com a punt d’accés en la recerca.

Són aplicacions prometedores, però no podem confiar-hi plenament; falta més entrenament en català. L’acció humana és imperativa i insubstituïble, i no podrem evitar haver d’avaluar, revisar i corregir els resultats de les aplicacions tecnològiques.

4.- Com a departament, tenim el repte de redactar les polítiques documentades aplicades fins ara, sobre la selecció de continguts, criteris de digitalització, tipologies de documents, etc., de cara a afrontar els canvis de producció i el relleu generacional que s’acosta amb la jubilació de bona part de la plantilla de l’arxiu sense perdre el coneixement de la presa de decisions i criteris documentals. 

5.- A més, cal repensar els circuits i les activitats de l’arxiu per fer-les més ecosostenibles.

6.- D’altra banda, convé afavorir la col·laboració entre biblioteques, museus, institucions culturals i organitzacions del sector audiovisual per planificar estratègies, circuits de treball, i prendre decisions sobre què cal preservar i qui conserva que i en quines condicions per no duplicar esforços ni malbaratar els insuficients recursos que tenim tots. 

7.- I finalment, amb la nova OTT, tenim el repte que l’arxiu aconsegueixi més visibilitat i rellevància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *