A la descoberta dels nostres fotògrafs. Quins recursos tenim a l’abast en els arxius per reconstruir la seva història?

21 abril, 2022 - David González Ruiz. Arxiver de la Secció d’Imatge i So de l’Arxiu Històric de Sabadell

Un estudi de cas a partir de la tesi doctoral “Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens a 1936”.

Conèixer i posar en valor el patrimoni fotogràfic que tenim entre mans és un repte immens. A parer meu és una responsabilitat que no podem deixar exclusivament en mans dels usuaris experts perquè sovint som nosaltres, els arxivers, qui tenim un coneixement més profund dels objectes fotogràfics conservats i el context que els envolta. Amb aquesta inquietud fa cinc anys vaig començar el projecte d’escriure la tesi doctoral sobre la història de la fotografia a Sabadell, dels orígens fins a l’esclat de la Guerra Civil. He de confessar que en un primer moment contemplava objectius tan pràctics com poder identificar el nom i el cognom o la cronologia dels retratistes que treballaven a la ciutat entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX per així documentar millor les nostres col·leccions. Això no obstant, a mesura que avançava en la recerca, m’adonava que havia capitalitzat un coneixement que que anava molt més enllà i el que calia era estructurar-ho i compartir-ho.

Preparant la defensa de la tesi doctoral que va tenir lloc a la la Universitat Autònoma de Barcelona el 4 d’abril de 2022. Autor: David González. 

El primer pas obligat per a qualsevol treball d’aquestes característiques ha estat llegir tot el corpus bibliogràfic local existent. Aquest compendi s’ha completat amb manuals d’història de la fotografia d’Espanya i Catalunya i estudis monogràfics que serveixen de marc comparatiu o fan referència a fotògrafs sabadellencs. Es tracta d’aproximadament unes 250 publicacions, moltes d’elles avui consultables per Internet gràcies a repositoris cooperatius com RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert)[1] o actes de jornades especialitzades com les Antoni Varés organitzades pel CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge) de Girona[2].

Actualment, la institució amb més informació per estudiar els fotògrafs sabadellencs és l’Arxiu Històric de Sabadell. Per començar, calia fer un buidatge hemerogràfic de tota la premsa generalista local a la recerca de notícies relacionades amb la fotografia: retratistes i proveïdors de material que anunciaven els seus serveis, convocatòries i resultats de concursos, exposicions, el vincle dels amateurs amb l’excursionisme, polèmiques al voltant del valor artístic de la fotografia, etc. A vegades la capçalera estava digitalitzada i es podia buscar per paraula clau aprofitant l’OCR (Optical Character Recognition) però, en d’altres, ha calgut fer un buidatge manual amb la inversió de temps que això suposa. També s’han analitzat les publicacions periòdiques d’entitats que es consideren troncals pel desenvolupament de la fotografia a Sabadell. Malgrat que abans de 1864 no es conserven publicacions periòdiques amb certa regularitat i que la dècada de 1870 és una gran llacuna, es pot afirmar sense cap mena de dubtes que només amb la recerca a la premsa local han acabat aflorant una gran quantitat de dades inèdites.

Seguint en el pla metodològic, una altra font indispensable ha estat la documentació municipal. Buscant quins eren els professionals que es dedicaven a la fotografia s’ha buidat la matrícula industrial entre 1860 i 1936. Cal tenir en compte que aquesta font fiscal és incompleta perquè molts professionals ambulants no registraven la seva activitat a l’Ajuntament per evitar pagar impostos. D’altres tenien la fotografia com un complement i tampoc no ho declaraven a efectes fiscals. És per aquest motiu que cal conjugar la informació obtinguda amb altres sèries documentals com les de població. Els índexs alfabètics del padró de veïns ens proporcionen cada quatre anys i ordenada alfabèticament informació tan valuosa com: el nom, cognoms, domicili, edat, ofici o temps de residència a la ciutat. A partir de l’adreça podem recórrer a altres eines relacionades com el padró de veïns, els censos de població o els registres d’altes i baixes per resseguir la trajectòria dels nostres protagonistes. Una tercera font municipal consultada han estat les llicències d’obres que permeten veure les modificacions que els fotògrafs professionals feien als seus establiments dedicats al retrat d’estudi. Continuant en el terreny de la documentació textual, però ara fora de l’àmbit del fons municipal, també s’han buidat els índexs dels protocols notarials conservats a l’Arxiu Històric de Sabadell. Aquesta font ha aportat informació tan rellevant com per exemple la constitució i dissolució, entre 1910 i 1911, de la societat creada pels fotògrafs Josep Obradors i Josep Boixadera, uns acreditats editors de targetes postals i fotografies panoràmiques arreu del territori català.

Els darrers anys nombrosos arxius i institucions culturals d’àmbit públic i privat han fet importants esforços per compartir a la xarxa els seus fons hemerogràfics digitalitzats. La possibilitat de fer recerques a distància i per paraula clau en portals com ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)[3], el portal Trencadís de la Diputació de Barcelona[4], l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya[5], la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura[6] o les hemeroteques històriques de diaris com La Vanguardia[7] o ABC[8] obre un ampli ventall de possibilitats a les noves investigacions. En el cas que ens ocupa, que és la recerca de qualsevol informació relacionada amb els nostres fotògrafs locals, cal puntualitzar que els processos d’OCR no sempre són exactes i es mostren especialment erràtics en els peus de pàgina. Per tant, per garantir la fiabilitat dels resultats, quan s’està analitzant la quantitat i la temàtica de les fotografies publicades per un autor en un mitjà imprès com podien ser les revistes il·lustrades cal fer una recerca manual dels continguts.

Dins de l’àmbit de la documentació digitalitzada i publicada a Internet, cal esmentar una altra font important per resseguir la trajectòria d’aquells fotògrafs ambulants que feien estades curtes a la nostra ciutat. Es tracta de la base de dades de genealogia impulsada per l’església de Jesús dels Sants dels Últims Dies FamilySearch[9]. Gràcies a aquesta eina, la tesi doctoral ha pogut dibuixar el camí que seguiren alguns retratistes que no eren naturals de Sabadell com Ignacio Bada, Pablo Carcaño o Antonio Soldevila López de Ochoa. Igualment valuosa per a contextualitzar alguns fotògrafs del segle XIX ha estat el portal Clifford, un directori creat per l’arxiver i historiador de la fotografia Jep Martí i que podem trobar accessible a través del web de Fotoconnexió[10].

Encara que el seu objectiu és la compravenda d’art i antiguitats en línia, també és un recurs de gran utilitat el web Todocolección[11]. La seva anàlisi ha permès visualitzar una part del patrimoni fotogràfic sabadellenc que està en mans de col·leccionistes privats. Un consell d’utilitat és registrar-se com a usuari i, a banda de cercar entre les fotografies que estan a la venda, recomano acudir a la secció “orientaprecios” on es poden consultar totes les imatges venudes fins aleshores i el seu preu de mercat. Actualment, diria que és una font d’obligada consulta per a qualsevol especialista en història de la fotografia.

El curs de la investigació també ha portat la recerca als arxius d’institucions locals com la Unió Excursionista de Sabadell, la Fundació Bosch i Cardellach, el Gremi de Fabricants o l’Acadèmia de Belles Arts. A vegades els resultats han estat escassos perquè, per diversos motius, aquestes entitats conservem molt poca documentació anterior a l’any 1936. Continuant en clau sabadellenca, una altra de les fonts més preuades han estat les col·leccions privades i els arxius familiars. En ells he trobat valuosos i desinteressats col·laboradors als quals cal reconèixer l’esforç per conservar el seu llegat familiar, o tot allò que tingui a veure amb Sabadell, arribant a fites inassolibles per les administracions públiques. Recordo amb especial afecte la generositat i les converses mantingues sobre fotografia amb Esteve Renom Pulit (Sabadell, 1940-2021), Josep Maria Roset Camps (Rubí, 1932-2020); Santiago Vila-Puig o Oriol Garriga Gusi, propietari d’un arxiu familiar d’imatges de més de cent cinquanta anys conegut com la “Temputeca”.

Paral·lelament, ha calgut sortir fora de Sabadell i trepitjar molts arxius del país. De vegades ha estat per consultar publicacions periòdiques especialitzades en fotografia que no estaven digitalitzades com les revistes Lux i Criterium que es conserven íntegrament a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia; d’altres per buscar dades biogràfiques de fotògrafs que havien fet estada a Barcelona o per veure algunes imatges que, tot i ser de Sabadell, no es conserven en entitats de la ciutat. Alguns dels centres visitats han estat la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, el Archivo de la Villa de Madrid o el Archivo General de Palacio (Madrid).

Per acabar, voldria recordar que els dos últims anys de la tesi doctoral han tingut lloc en unes condicions difícils marcades per la pandèmia de la COVID-19. Una conjuntura que ha transformat els nostres hàbits de treball i la manera d’atendre els usuaris en els arxius. En el meu cas, penso que tot plegat ha acabat beneficiant a la investigació perquè la generalització del teletreball ha permès que em pugui connectar remotament, i amb llibertat d’horaris, a les bases de dades i el repositori digital de l’Arxiu Històric de Sabadell. El darrer obstacle del projecte ha estat la conciliació familiar. Aquesta tesi doctoral s’ha escrit majoritàriament de nit, intentant compaginar un triangle màgic format per la investigació, l’ofici d’arxiver i el principal tresor que tinc: la meva família. He de dir en el meu descàrrec que trobar l’equilibri no m’ha costat: he intentat gaudir cada moment malgrat que a voltes la falta de son feia trontollar l’enorme motivació que sempre m’ha acompanyat.

Composició amb imatges dels fons i col·leccions de l’Arxiu Històric de Sabadell. Autor: David González

[1] https://raco.cat/raco/index.php/es/inicio/#gsc.tab=0 [consulta 20-04-2022].

[2] https://www.girona.cat/sgdap/cat/jornades_actes.php [consulta 20-04-2022].

[3] https://arca.bnc.cat/

[4] http://trencadis.diba.cat/ [consulta 20-04-2022].

[5] http://hemerotecadigital.bne.es/ [consulta 20-04-2022].

[6] https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.do [consulta 20-04-2022].

[7] http://www.lavanguardia.com/hemeroteca [consulta 20-04-2022].

[8] http://hemeroteca.abc.es/ [consulta 20-04-2022].

[9] https://familysearch.org/search [consulta 20-04-2022].

[10] Clifford. Portal dels fotògrafs del segle XIX a Espanya. http://www.fotoconnexio.org/clifford/ [consulta 20-04-2022]

[11] http://www.todocoleccion.net/ [consulta 20-04-2022].

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *