AMB NOM DE DONA, un calendari de vides documentades

27 maig, 2022 - Anna Gironella Delgà (Arxiu Municipal de Girona)

El passat 8 de març de 2022 l’Arxiu Municipal de Girona va presentar el recurs web Amb nom de dona, on diàriament es mostra un document produït en aquella data escrit o relacionat amb una dona.

Els arxius són dipòsits de la memòria. Encara que la documentació que custodien hagi perdut ja el valor administratiu o personal pel qual va ser creada, continua essent documentació viva, útil i necessària per a reconstruir el nostre passat i construir el nostre futur.

D’aquest nostre passat sovint s’ha volgut silenciar o ignorar la veu de les dones, amb l’excusa que no apareixen o ho fan poc en la documentació d’arxiu. A través d’Amb nom de dona es vol desmentir amb contundència aquesta explicació proposant una selecció diària de documents amb nom de dona. Perquè malgrat que els costums i marc legal històrics no han tendit a beneficiar-les i, per tant, en la documentació d’arxiu apareixen molts més noms masculins que femenins, tampoc les han silenciat. 

Amb nom de dona no és una selecció d’efemèrides, no és un recull d’esdeveniments notables o ocorreguts en un dia, és l’evidència que les dones, al llarg de la història, també han governat, s’han relacionat directament amb l’administració, han venut i comprat propietats, han escrit a persones amigues i conegudes, han desenvolupat feines remunerades en nombrosos àmbits, han lluitat per defensar-se i reivindicat els seus drets. I evidentment i per descomptat, han generat efemèrides. 

És per aquest motiu que trobem documents on consten o que han estat signats per reines, pageses i dones de remença, monges, llevadores, infermeres, venedores, treballadores municipals, escriptores, pintores, músiques, dames, serventes, dones pobres, malaltes, prostitutes i un llarguíssim etcètera. 

Volem evidenciar que igual com les dones del nostre passat vivien el seu dia a dia, avui les seves accions i relacions també han quedat recollides als arxius, que les seves són vides documentades i també tenen dret a la memòria. 

Però què hi trobem exactament en aquest recurs? Doncs s’hi mostra, per a cada dia, un document diferent de l’Arxiu Municipal de Girona, produït en una data concreta, amb nom de dona, és a dir, escrit o relacionat amb una dona o un col·lectiu de dones. De cadascun d’ells se n’ofereix la imatge digital i una breu descripció. A més, cada imatge es pot ampliar a una resolució més alta i en cas que contingui més d’una pàgina, es pot visualitzar el document complet. A part del document del dia, també es pot accedir als documents seleccionats per tot l’any. 

Tots els documents que s’hi presenten pertanyen als fons de l’Arxiu Municipal de Girona (AMGi) i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI). Hi ha des de documents textuals, en paper o pergamí, a cartells, invitacions i programes d’activitats i també fotografies i gravats. La selecció s’ha centrat en aquella documentació que ja estava catalogada i que, per tant, podia ser localitzada per data i que, a més, ja hagués estat digitalitzada. Per al disseny del recurs s’ha comptat amb la col·laboració del Servei de Sistemes i Tecnologies de la Informació i l’Oficina de Comunicació de l’Ajuntament de Girona. 

El document més antic que es presenta és un pergamí del 28 de març de 1160 i el més modern un cartell del 8 de març de 1983, justament referit als actes programats amb motiu de la celebració del Dia de la Dona.

D’entre els pergamins i sèries documentals del fons Ajuntament de Girona hi trobem documents administratius i notarials com un contracte d’aprenentatge d’una costurera medieval i l’expedient de depuració d’una empleada de la neteja municipal l’any 1939; el testament d’una dona malalta de pesta i l’inventari dels béns d’una dama noble; el contracte de compra d’unes terres i la sol·licitud per tenir una parada al mercat municipal; un privilegi reial i un certificat de pobresa. En aquest grup hi trobem nombroses cartes escrites per la reina Maria, lloctinent del rei Alfons IV el Magnànim, a les autoritats municipals al segle XV, però també diverses sol·licituds adreçades a l’Ajuntament de Girona per part de treballadores i ciutadanes de Girona, especialment a partir del segle XIX, o el nomenament d’Antònia Adroher i Pascual com a regidora pel POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) l’any 1936. D’aquest fons municipal, les sèries o agrupacions de les quals s’han extret més documents són les Lletres Reials, els expedients de depuració del personal municipal i també els carnets personals. 

Però també hi ha documentació procedent dels fons personals i d’associacions custodiats a l’AMGi i al CRDI, com per exemple nombroses cartes escrites per dones, no només de Girona, que ens transmeten informacions més íntimes o privades d’aquestes corresponsals. Moltes són cartes d’escriptores i artistes dirigides a Carles Rahola i Llorens per tal de poder-les biografiar a l’Enciclopèdia Espasa o convidar-les a impartir conferències o concerts a l’Ateneu de Girona, entre les quals Caterina Albert, Aurora Bertrana i Salazar, Teresina Boronat o Helena Larrieu. Igualment, hi trobem documents que ens expliquen com algunes hagueren de refer la seva vida i trajectòria professional a l’exili, després de la Guerra Civil, com és el cas d’Adelina Cortina i Benages, professora de l’Escola Normal femenina de Girona.

Al seu costat també hi ha fotografies i cartells que ens il·lustren la presència i participació de les dones en nombrosos àmbits, des de l’esport al món dels espectacles, en feines tradicionalment desenvolupades per dones com la cura dels infants o la infermeria, però també en camps menys coneguts, com les agrupacions esperantistes. 

Volgudament, no es donen claus interpretatives de la documentació: l’objectiu del recurs no és fer història sinó presentar documents i, un cop més, mostrar que als arxius hi ha nombroses fonts documentals per analitzar i interpretar des de múltiples perspectives. A més, som conscients que aquests documents, com tots, no expliquen per si sols un esdeveniment o fenomen històric, sinó que necessiten ser contextualitzats i acarats amb altres fonts d’informació.

En aquest sentit, es fa evident doncs la necessitat de contextualitzar els documents, tant els que s’han conservat com els que trobem a faltar, en la realitat patriarcal que ha dissenyat la manera en què els homes i les dones han accedit i s’han relacionat amb el poder, s’han transmès els béns, s’ha après i ensenyat, etc. Aquest context, com ja hem assenyalat anteriorment, ha fet que tradicionalment els homes hagin deixat més constància escrita de les seves activitats perquè han ocupat majoritàriament els llocs de govern i han dominat la capacitat d’actuar, comprar, vendre, etc. Però també cal ser conscients que aquest predomini dels homes en l’espai públic, diguem-n’hi govern o administració, però també art, literatura, esport, etc. no vol dir que les dones no hi hagin estat presents en major o menor mesura.

D’altra banda, també cal assenyalar l’existència d’altres espais, no tan «públics», on es pot documentar l’àmplia presència femenina i que també afloren en la documentació, encara que sovint costi identificar-los i delimitar-los. Així, el que tradicionalment s’ha anomenat com l’àmbit privat, allò que refereix al manteniment de la llar o l’atenció a la família o als infants i persones ancianes, que són tasques que han ocupat més dones que homes, també mereix ser estudiat i analitzat. És per aquest motiu que al recurs hi conviuen documents que registren efemèrides o esdeveniments notables, com la concessió d’un privilegi per part d’una reina, amb d’altres que recullen fenòmens o activitats quotidianes o reflexions íntimes i personals.

La selecció dels documents no s’ha fet per motius estètics, atès que la gran majoria de documents d’arxiu no estan fets per agradar sinó per comunicar o registrar. Tanmateix, no podem obviar cert grau de subjectivitat a l’hora de fer la tria: perquè s’ha considerat més interessant il·lustrar un tema o altre, perquè un document era de més bon llegir o entendre i, també, perquè un fet o una imatge ha agradat o ha generat més emocions que un altre.

Amb nom de dona és una manera de difondre els fons arxivístics i també per a promocionar i valorar la documentació produïda per les dones i, en general, la història de les dones. Igualment, des de l’AMGi es continua cercant i potenciant l’ingrés de fons produïts per dones o col·lectius de dones perquè, com passa a la majoria d’arxius catalans, els seus fons també reflecteixen el biaix masculí del patrimoni documental tradicionalment conservat i transmès.  

Cal dir també que es tracta d’un recurs obert: encara hi falten documents que ens acostin a altres espais i grups socials més desafavorits o discriminats, absència que en un futur immediat es vol esmenar. Perquè tampoc en aquest cas podem justificar la seva poca presència en els arxius per l’escassetat de fonts que han generat. Ens referim a dones de col·lectius més desafavorits, que han tingut més dificultats per accedir a l’administració i també a la cultura, com dones migrants o d’ètnia gitana,  o de col·lectius minoritaris per raó de religió o d’orientació sexual. Aquests grups també han generat documents, siguin administratius o produïts per les associacions que han constituït per a defensar i reivindicar els seus drets. Des dels arxius també cal treballar per a cercar la seva documentació, recuperar-la i preservar-la. 

En definitiva, Amb nom de dona vol posar de manifest l’àmplia presència de les dones en la documentació i convidar a estudiar-les. Vol ser una invitació a conèixer i cercar aquestes dones en els arxius per a poder-ne traçar la seva biografia i també per restituir-los el seu nom i paper en la història. 

Amb nom de dona és accessible des de la web del Servei Municipal de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (SGDAP), però també a través de la subscripció al butlletí de l’AMGi, anomenat «Arxiu al dia».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *