ArxiRuta: Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (ACAR) es troba al carrer del Pont, 9 de El Pont de Suert. La seva titularitat és de la Generalitat de Catalunya i la gestió es coordina entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i l’Ajuntament del Pont de Suert. El seu director és en Manel Rivas Juanati. 

Història

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça s’ha creat l’any 2023 arran d’un conveni signat entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i l’Ajuntament del Pont de Suert. Les seves instal·lacions es van inaugurar el dia 9 de desembre de 2023. Aquest arxiu forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) del Departament de Cultura.

L’eix de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça el conforma el fons municipal de l’Ajuntament del Pont de Suert. Anteriorment a la creació de l’arxiu, aquesta documentació es conservava a les dependències de l’ajuntament, la més recent, i a l’edifici de l’antic Ajuntament, la més històrica. La resta de fons documentals de la comarca es troben en les respectives dependències de cada organisme, institució, entitat o persona privada que els hagi generat.

Fons documentals

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça és de recent creació, per tant, encara no custodia cap fons documental en les seves dependències. Actualment, ens trobem fent el trasllat del fons municipal de l’Ajuntament de Pont de Suert de les seves dependències a l’arxiu. Seguidament farem un tractament arxivístic a la documentació per a la seva conservació permanent i poder-ho difondre a través del portal Arxius en línia als usuaris remots i a la nostra sala de consulta per a usuaris presencials. A més també s’ha ingressat provisionalment el fons personal d’Emili Daura Olivastri, a l’espera de formalitzar la donació a la Generalitat de Catalunya. Aquest fons, datat entre els anys 1928-1948, pertany al màxim impulsor de la societat “Minera Industrial Pirenaica, S.A. (MIPSA)”, que va explotar les mines situades al poble de Malpàs. Entre la documentació hi trobem, entre altres, contractes, estatuts, llibres, postals i 49 diapositives estereoscòpiques. A part d’aquests dos, estem treballant per a l’ingrés d’altres fons d’institucions, d’empreses, patrimonials, personals i, sobretot, la resta de municipals de la comarca.

Les possibilitats d’investigació esperem que siguin força diverses temàticament, tot i que bàsicament s’han de fonamentar en l’estudi de la història local i comarcal de l’Alta Ribagorça i els seus municipis.

Entre els fons que hem començat a ingressar, el document més antic pertany a l’Ajuntament del Pont de Suert. Es tracta d’una butlla papal de l’any 1744, procedent del monestir de Santa Maria de Lavaix. La butlla versa sobre la unió del Priorat de Sant Genís al monestir i, a més, conserva el segell original del papa Benet XIV.

Personal

El personal de l’Arxiu està format, des de la seva creació, per 1 persona a jornada completa, un tècnic superior arxiver que n’ocupa la direcció. Hi ha la previsió d’incorporar properament, a l’equip,  un tècnic mig d’arxiu.

Edifici

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça es situa a l’edifici històric de l’antic Palau Abacial, del segle XVI, residència dels diferents abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys i protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. Damunt de la porta d’accés hi ha una rèplica de l’escut heràldic de Pere de Cardona, del segle XV. Pere de Cardona va tenir una participació decisiva en la guerra civil catalana (1462-1472) enfrontat al comte del Pallars Sobirà, Hug Roger III, partidari de la Generalitat. En acabar el conflicte, que va suposar l’extinció del comtat, és probable que Pere de Cardona decidís edificar el palau fortificat i hi posés el seu escut. 

Després d’aquesta funció original, va passar per diversos usos (escola, seus de les diferents associacions del municipi, etc.) fins que s’hi va construir el nou Arxiu Comarcal. Amb la seva construcció, es consolida en aquest espai un important eix cultural per al territori, conjuntament amb la biblioteca municipal i l’antiga església Vella que conté la Col·lecció d’Art Sacre.

L’Arxiu té una superfície total de 600,88 m2 i està distribuït en quatre plantes. A la planta baixa hi ha la sala de treball i de recepció i tria de documentació, a més d’un petit vestíbul. La segona i la tercera planta, que són d’accés restringit, tenen dos dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 1.468,80 metres lineals de documents. A més, hi trobem un magatzem i una sala per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.). A la quarta planta hi ha el despatx de direcció i la sala de consulta, amb una capacitat per a 8 usuaris/àries, punts de connexió a internet i una biblioteca auxiliar. L’accés a l’edifici i a les seves instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional i també té mesures de seguretat adients contra el foc i la intrusió.

Els dipòsits de l’ACAR estan dotats d’un sistema de climatització sostenible per tal de garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. Es tracta d’un sistema d’aerotèrmia per a cada un dels dos dipòsits documentals de l’arxiu. En el cas del dipòsit de suports especials, es compta amb un aparell de climatització específic. A més, es controlen les condicions mediambientals amb sensors de control i deshumidificadors.

Serveis

Els serveis que s’ofereixen des de l’Arxiu són:

• Ingrés, descripció, difusió i conservació del patrimoni documental de la comarca.

• Consulta lliure i gratuïta de la documentació presencial o en línia des del portal web ‘Arxius en Línia’.

• Assessorament sobre documents, instruments de descripció, condicions d’accés i serveis que ofereix l’Arxiu

• Préstec als titulars dels fons.

• Reproducció de documents (subjecta a les taxes vigents).

• Coordinació i direcció dels projectes i plans específics sobre el patrimoni documental de la comarca.

• Biblioteca auxiliar amb bibliografia local i hemeroteca.

• Organització d’activitats de divulgació del patrimoni documental i promoció de la recerca.

• Suport tècnic a les administracions i entitats de la comarca en la gestió dels seus arxius.

Aquests serveis que es presten van adreçats als ciutadans en general i a les entitats i administracions de la comarca.

El cost dels serveis són assumits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de l’Arxiu amb el suport logístic del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.

L’ACAR disposa de pàgina web. També, recentment, ha obert a les xarxes socials un perfil d’Instagram (@acaltaribagorca) i un de Facebook.

Gestió documental/projectes

L’ACAR disposa, en primer lloc, de les eines pròpies de gestió documental del Departament de Cultura i, en segon lloc, del programari específic d’Administració Electrònica del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça (Gestiona espúblico). L’Arxiu ha obert fa poc les seves portes i encara no s’ha treballat en profunditat en aquest àmbit, però properament hi endegarem projectes per participar activament en la gestió documental de les institucions públiques del territori, tant en suport físic com electrònic. Per exemple, la implantació de quadres de classificació als organismes, la planificació de les transferències a l’arxiu, l’eliminació de documentació o l’assessorament en matèria d’administració electrònica i transparència i bon govern.

Peculiaritats

La diferència principal de l’ACAR envers altres centres és l’entorn on es troba ubicat, ja que l’Alta Ribagorça és una comarca petita i la menys poblada de Catalunya, amb un total de 3.958 habitants en els tres municipis que hi conté, el Pont de Suert, Vilaller i la Vall de Boí. Aquest context territorial i de població fa que l’equipament tingui menys capacitat en comparació amb la resta d’Arxius Comarcals, però amb recursos i equipament de sobres per fer front a les necessitats que té la comarca en matèria arxivística.

Tot i aquesta situació, la proximitat de l’arxiu amb el seu grup reduït de població pot fer que el contacte sigui més directe, amb un tracte proper amb el ciutadà, entitats, organismes i empreses del territori. Això pot afavorir sinergies com per exemple en la voluntat de cessió dels fons a l’arxiu, la participació en activitats de difusió o l’assessorament en matèria de gestió documental, amb una relació activa entre l’arxiu i la població. 

La peculiaritat més significativa de l’ACAR és la seva ubicació al vell mig del centre històric del Pont de Suert, dins de l’edifici del Palau Abacial, una construcció en estil gòtic civil del segle XVI, residència dels diferents abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys. 

És un edifici aïllat, de planta rectangular, de quatre plantes d’alçària i coberta a dues vessants. Les obertures són finestres disposades irregularment en els murs de carreus de pedra reblats i arrebossats. Es caracteritza pel campanar separat de l’antiga església i annex a la cantonada. Les cobertes són de teula àrab. El conjunt de casa rectoral amb campanar i l’església defineixen una placeta que s’obre en un mirador a la ribera del Noguera Ribagorçana. Ha estat completament restaurat per tal d’allotjar l’Arxiu Comarcal.

Visió Professió

La situació actual de l’arxivística és la d’un món en constant evolució i creixement, cada vegada més endinsada en les noves tecnologies, per tant, els professionals ens hem d’anar formant i adaptant a aquesta realitat. També és del tot necessària la dotació de recursos per part de les administracions, tant materials com de personal, per poder fer front a les múltiples tasques que es duen a terme en els centres d’arxiu. La diversitat de feines ha de comportar una especialització en aquestes i, fins i tot, la relació entre diferents perfils professionals en els arxius com, per exemple, especialistes en documentació històrica, documentació electrònica o arxivers versats en difusió i coneixements pedagògics. Per tant, s’ha de treballar en aquesta dotació de recursos per part de les administracions i en la formació constant i la interdisciplinarietat de la feina dels arxivers.

A més, s’ha de continuar fent molta pedagogia de la nostra tasca en la societat per la seva desconeixença i per la importància que aquesta pot tenir en la gestió de les institucions públiques i en la conservació i difusió del patrimoni històric.Moltes gràcies