ArxiRuta: Archiu Generau d’Aran

Presentació

L’Archiu Generau d’Aran(AGA) es troba situat al municipi d’Arròs, molt proper a Vielha, la capital de la Val d’Aran.És gestionat pel Conselh Generau d’Aran i forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Història

Es creà el 7 de novembre de 1998. Anteriorment, la documentació s’havia conservat en diversos llocs, com l’Armari des Sis Claus a la sagristia de l’església de Vielha; al Musèu dera Val d’Aran, als respectius Ajuntaments d’Aran, al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Vielha, a la Notaria, a diverses institucions, empreses i cases particulars.

Fons documentals

El nombre de fons que es conserven a l’Archiu és força elevat, són 178 fons i 25 més a l’Arxiu de Complement. Els més rellevants són el del Conselh Generau dera Val d’Aran(1316-1861), el de la Central Hidroelèctrica de Cledes (1901-1972) i el patrimonial de Çò de Joanchiquetde Vilamòs (1509-1971).

La seva rellevància ve marcada per les possibilitats d’investigació que ofereixen.

El fons del Conselh Generau dera Val d’Aran recull informació sobre el funcionament de la màxima institució aranesa, sobre l’administració reial i militar instal·lada a la vall i sobre les relacions d’Aran amb França.

El fons de la Central de Cledes, situada a la població de Les, és interessant per al coneixement del funcionament d’una central hidroelèctrica des de la seva construcció.

El fons patrimonial Çò de Joanchiquet conté la documentació familiar, patrimonial i personal de la família Aunòs de Vilamòs. En ell es conserven documents sobre les seves aliances familiars, el seu patrimoni, els seus negocis i les relacions dels seus membres en els oficis que regeixen l’administració de la Val d’Aran. Una biblioteca (1527-1949) amb més de quatre cents volums completa aquest fons.

Els documents més antics es troben dins la col·lecció de pergamins de la sèrie “Privilegis” del fons del Conselh Generau dera Val d’Aran. En ella es conserven els privilegis atorgats pels monarques a Aran, des de Jaume II el Just (1316) fins a Carles III (1760). El primer privilegi és el nomenat Era Querimònia concedit pel rei des de Lleida, el 23 d’agost de 1313, i en ell es troben recollits determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel monarca.

Personal

La directora de l’AGA és Mari Pau Gómez Ferrer, es tracta de la única tècnica que hi treballa.

Edifici

L’Arxiu és troba ubicat en un edifici històric. Es tracta d’una casa senyorial coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs. L’edifici va ser construït per Francisco Ademà Subirà al voltant de 1820.

Compta amb 4 sales de depòsit equipades amb armaris compactes, prestatges de paret, planeres i aparells de control de les condicions climàtiques. Tenen capacitat per 774 metres lineals de documents.

Serveis

Els principals serveis que ofereixen són: consulta de documents, biblioteca i hemeroteca auxiliar (bibliografia comarcal i obres de referència), reproducció de documents, informació documental i bibliogràfica, organització de jornades o cursets i visites guiades a l’arxiu adreçades especialment a centres d’ensenyament (escoles, instituts…) i altres grups, que cal concertar prèviament.

Els serveis van adreçats a tots els ciutadans i són gratuïts, llevat de la reproducció de documents regulada a l’article 6 de l’Ordenança fiscal num. 6 “Taxa de tramitacion de documents, materiau de promocion e libres de divulgacion” del Conselh Generau dera Val d’Aran.

Podeu contactar amb l’Archiu o seguir la seva actualitat a les xarxes socials. El nom d’usuari a Facebook és @archiugenerauaran i a Twitter @agdaran.

Projectes

El projecte d’implantació de l’Administració Electrònica del Conselh es troba en una fase força inicial, no obstant això, compta amb la col·laboració de l’Archiu.

Peculiaritats

El que diferencia aquest arxiu de la resta és la tasca de conservació de la llengua i la cultura pròpia de l’Aran. De fet, els fons que es conserven a l’Arxiu refermen el preàmbul de la Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran. En ell es diu que l’Aran constitueix dins de Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d’una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d’Occitània, i, al mateix temps, d’un antiga tradició d’autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps.

Visió Professió

La Mari Pau Gómez creu que la situació actual de l’arxivística es troba en un moment de grans canvis lligats a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i que hem d’aprofitar aquesta situació per reconvertir el rol de l’arxiver i de l’arxiu. Concretament, opina que hem de millorar la nostra visibilitat ja que pensa que no ens hem sabut vendre.