ArxiRuta: Arxiu Capitular de Lleida

Presentació

L’Arxiu Capitular de Lleida (ACL) es troba al carrer Almodí Vell, s/n, de la capital del Segrià, el seu director és Mn. Jacint Cotonat i Cerqueda i la seva titularitat i gestió correspon al Capítol de canonges de la Catedral de Lleida.

Història

L’any 1149 es produeix la reorganització del territori i la restauració eclesiàstica endegada pel bisbe de Roda Guillem Pere de Ravidats. Però no fou fins l’any 1168 quan el mateix bisbe promulga l’Ordinatio Ecclesiae Ilerdense, és a dir, la reglamentació de l’església de Lleida així com l’organització del Capítol: s’estableix l’assignació de béns i rendes per al sosteniment de l’església catedral i les seves institucions. A partir d’aleshores el Capítol s’estructura en vint-i-cinc canonges que adopten la regla de sant Agustí.

Tota aquesta documentació relativa a l’organització eclesial es compila en el Llibre Verd, f. 17-20. En aquest text s’especifica el sosteniment econòmic del Capítol a partir de la creació de grups parroquials regits per pabordies. Igualment, s’especifica la dotació de l’almoina del pobres (Pia Almoina), així com altres drets i béns territorials que creà el bisbe per al seu sosteniment.

Al llarg de la història de l’Arxiu Capitular se n’han succeït una sèrie de trasllats que, sens dubte, han determinat tant la formació com la conservació del seu fons. Amb les reformes realitzades en el segle XV, concretament entre l’any 1441 i 1444, l’arxiu tindrà una nova ubicació: dins l’edifici de la Canonja, a l’ala nord del claustre de la Seu Vella; s’hi ubicà l’arxiu de les escriptures o arxiu notarial, tal com indica la documentació conservada en l’arxiu actual.

En el transcurs dels segles XV, XVI i XVII l’Arxiu romandrà en les mateixes estances i no serà fins el segle XVIII que, amb motiu de la conversió de la Seu Antiga en caserna militar, l’Arxiu es traslladarà a l’església de Sant Llorenç. Aquesta farà les funcions de seu catedralícia a més de les pròpies funcions com a església parroquial. L’any 1781, amb la consagració de la Catedral Nova, l’Arxiu tindrà un nou emplaçament en les dependències dissenyades per l’arquitecte Cermeño. L’any 1851 l’Arxiu s’engrandeix mercès a la firma del concordat entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, pel qual queda suprimida la Seu de Roda d’Isàvena. Atesa la categoria de cocatedral que compartia amb la lleidatana, el Ministeri de Gràcia i Justícia va promulgar el 25 de març de 1864 la declaració de S.M. la Reina Maria Cristina d’agregar l’arxiu de Roda a l’església catedral de Lleida, incloent-hi els manuscrits que han arribat fins als nostres dies. L’any 1936, la guerra civil va comportar el ràpid trasllat dels fons als baixos de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Posteriorment es varen transportar a l’ermita de Butsènit i d’allí a Saragossa. Finalitzada la guerra, la documentació de l’Arxiu es diposità al Palau Episcopal fins a l’any 1955 en què s’instal·là novament a les dependències reconstruïdes de la Catedral Nova.

D’ençà que no solament s’ha continuat amb la preservació d’aquest patrimoni històric, sinó que també s’ha procurat millorar en tot el possible, destacant la important reforma d’adequació i ampliació de l’espai arxivístic en l’any 2009, així com la posterior construcció de l’ascensor per millorar l’accessibilitat en l’any 2011.

Fons documentals

L’Arxiu conserva, bàsicament, el fons documental del Capítol de la Catedral de Lleida (s. X-XXI). Entre els principals documents trobem: actes capitulars, protocols notarials, correspondència, visites pastorals, obres de la Seu Vella i la Catedral Nova, llibres de la Pia Almoina, de Sagristia, d’administració general, processos judicials, documentació de l’Estudi General (Universitat de Lleida), còdex de Lleida i de Roda, etc. No hem d’oblidar-nos de la important col·lecció de pergamins, la biblioteca i l’hemeroteca auxiliar i el fons musical de partitures impreses i manuscrites (s. XV-XIX). El document més antic és un pergamí de l’any 957.

Personal

El personal de l’ACL correspon al director, canonge arxiver, i dues tècniques d’arxiu.

Edifici

Tal com s’ha comentat en l’apartat d’història, l’Arxiu es troba ubicat en les dependències de la Catedral Nova, reconstruïda després de la Guerra Civil.

Al dipòsit es custodien uns 480,5 metres lineals de documentació, principalment en paper, així com un nombre aproximat de 13.000 pergamins. També es conserven els còdexs, 101 llibres entre manuscrits i incunables, que van del segle XI al XVIII. La biblioteca i l’hemeroteca ocupen 452,89 m/l. El fons musical consta de 261 unitats documentals i 45 cantorals. A més es conserven fotografies, mapes, plànols, gravats, esbossos, etc.

Serveis

L’ACL disposa d’una àmplia sala de consulta que permet oferir els principals serveis d’arxiu: assessorament sobre l’arxiu, els seus fons i el seu funcionament, instruments de descripció per a la consulta dels fons, biblioteca auxiliar de consulta, 16 llocs per a consulta de documents i tasques d’investigació, 3 llocs amb equipament informàtic per a la consulta de bases de dades i del fons digitalitzat, connexió wifi i accés a la sol·licitud de reprografia. 

Els serveis que presten a distància són els continguts publicats en la seva web, la consulta i descàrrega de 9 inventaris, la tramitació de sol·licituds de reprografia i consultes en línia per a recerques documentals, actualment molt utilitzades per evitar les visites presencials. 

També ofereixen diversos tipus de visites: visites guiades els dies estipulats en el calendari anual d’activitats, visites a grups de persones a concertar i visites individuals.

Projectes

L’activitat de l’ACL es concreta en diversos projectes. En primer lloc, organitza Exposicions, Jornades i Seminaris per a difondre els seus fons documentals. El Dia Internacional dels Arxius, el Dia de les Catedrals, «Arquitectura de la Catedral de Lleida», «Manuscrits musicals de la Catedral» i «Els bisbes de Lleida d’origen Mallorquí» en són alguns exemples.

En segon lloc, també ha organitzat cursos de formació, concretament, de paleografia. Aquesta proposta és interessant ja que, a més de transmetre coneixements i metodologia, serveix per facilitar la consulta dels documents del propi Arxiu.

Finalment, l‘Arxiu també disposa d’un conveni de cooperació educativa amb la Universitat de Lleida, per tal que diversos estudiants, principalment d’Història, puguin realitzar les pràctiques a l’Arxiu Capitular de Lleida.

Peculiaritats

L’ACL manté moltes diferències i similituds amb la resta d’arxius, però les seves principals característiques són que es tracta d’un arxiu històric i que es tracta d’un arxiu catedralici, això significa que conserven la documentació que genera el Capítol i també la pròpia de la Catedral.

Les peculiaritats de l’Arxiu les trobem en el patrimoni documental que custodia. Per citar-ne alguns exemples, la Bíblia de Lleida, un dels còdexs bíblics hispans més gran d’Europa, del segle XII i de 45 kg de pes; el Libre de les ordinations antigues del Studi General de la Ciutat de Leyda o els primers Estatuts de la Universitat de Lleida, llibre manuscrit en paper de l’any 1300; el fons de visites pastorals (segles XIV-XX); el fons de pergamins de Lleida (segles XI-XIX) amb prop de 10.000 documents, o els més de 400 exemplars del Decret i Títol d’indulència imprès a Lleida l’any 1498 per Enric Botel.