ArxiRuta: Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Presentació

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE) es troba situat al passeig 10 d’abril, 2, 2ⁿ, de Puigcerdà. La seva directora és Erola Simon Lleixà i, com la resta d’arxius comarcals, és titularitat de la Generalitat de Catalunya i gestionat per tres ens diferents, en aquest cas: el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Puigcerdà i el Consell Comarcal de la Cerdanya.

Història

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va ser inaugurat el juny de 1989 i està situat a l’antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà. El nucli inicial de l’Arxiu es va formar a partir de dos fons molt rics, el fons notarial de Puigcerdà (s. XIII-XX) i el fons municipal de la vila (s. XII-XX). Fins llavors, aquests dos fons estaven custodiats a les dependències de l’Ajuntament i tenien ja una llarga trajectòria de servei de l’administració i la recerca a la comarca.

Fons documentals

Es custodien 155 fons documentals. Al llarg d’aquests 30 anys d’existència l’ACCE ha anat incorporant fons de l’àmbit comarcal fins a tenir, a dia d’avui, 1.031,59 ml de documentació textual i més de 380.000 fotografies (23,9 ml). Els fons més important en volum i cronologia són el fons notarial de Puigcerdà (s. XIII-XX), el fons de l’Ajuntament de Puigcerdà (s. XII-XX) i la col·lecció de pergamins amb 852 pergamins. Cal destacar també la biblioteca antiquària i l’hemeroteca local. 

Les possibilitats de recerca són múltiples i per això disposen d’un perfil d’usuaris investigadors molt divers, especialment aquells que treballen amb el fons notarial de Puigcerdà, un dels més rellevants del Pirineu en mans públiques pel que fa a cronologia i volum. Els usuaris de perfil investigador venen d’arreu de Catalunya. Els darrers anys han augmentat les consultes presencials, però sobretot, s’ha multiplicat la consulta en línia gràcies a l’esforç de digitalització que han realitzat. La mitjana d’usuaris anuals dels darrers 5 anys és de 588. 

El document més antic que es custodia a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya és el procés judicial datat al 7 de gener de 1027, on l’abat Oliba fa de jutge en un conflicte de terres entre els habitants d’Age i Pallerols, llocs propis del cenobi de Ripoll. El document va arribar a l’ACCE amb el fons de Josep M. Martí i Terrada l’any 2006. 

Personal

L’equip humà de l’Arxiu està format per tres persones, una auxiliar administrativa, un tècnic i la directora. 

Edifici

L’ACCE està ubicat en un edifici històric, concretament, al segon pis de l’antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà. L’espai va ser condicionat a finals del anys 80. 

Compten amb 3 dipòsits amb capacitat per 1.045 metres lineals de prestatgeria fixa. Actualment, es troben al 100% de la seva capacitat. Els dipòsits no estan equipats amb aparells adequats de climatització dels espais.

Serveis

Entre els principals serveis que ofereix l’Arxiu trobem la consulta presencial, la consulta a distància a Arxius_en_línia, el servei de referència, la biblioteca auxiliar, l’hemeroteca cerdana (consulta presencial i en línia a XAC_Premsa), el de reprografia, el suport a l’administració local en temes de gestió documental i, finalment, la difusió (exposicions, presentacions de llibres, cicles de conferències i visites guiades).

L’ACCE està ben present a internet, té pàgina web [http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/cerdanya/], el bloc Arxiu Cerdanya per difondre informació sobre projectes, fons i documents de l’Arxiu; a més d’algunes xarxes socials com Facebook i Twitter, amb l’usuari @accerdanya.

Gestió documental

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya és l’únic servei d’arxiu de la comarca perquè tots els pobles, inclosa la capital Puigcerdà, tenen menys de 10.000 habitants. Això fa que l’ACCE tingui la responsabilitat d’atendre, en matèria d’arxiu i gestió documental, tots els municipis de Cerdanya. El 2018 van impulsar el Pla de suport a l’administració local cerdana en matèria d’arxius, gestió documental i administració electrònica del qual ja han pogut fer els primers passos, contractació d’un tècnic d’arxiu i elaboració d’un informe de diagnosi sobre la situació dels municipis cerdans en aquestes matèries. 

Visió Professió

Preguntem a la directora com veu la realitat arxivística i ens respon que en comarques petites com la Cerdanya, els arxivers han d’atendre feines tant diverses com la cura del patrimoni documental, la gestió documental i l’administració electrònica. És molt evident que per portar a terme totes aquestes tasques amb èxit cal especialització i formació específica. Creu que cal caminar cap a equips multidisciplinaris que puguin afrontar la gestió dels documents en totes les seves formes, des dels pergamins del segle XI fins a l’arxiu electrònic únic.