ArxiRuta: Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Presentació

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) es troba a la localitat d’Olot, el seu director és Antoni Mayans Plujà i és gestionat per la Generalitat de Catalunya, en cogestió amb l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa (conveni 2009).

Història

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa es va crear l’any 1983 arran d’un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Olot.

Prèviament a la creació de l’Arxiu, la documentació anterior a la Guerra Civil es conservava a l’Hospici, un casalot del centre d’Olot. La documentació posterior, a l’Arxiu Municipal, en unes dependències de l’Ajuntament d’Olot, primer al carrer de Sant Esteve i, més tard, al nou edifici municipal, al passeig de Ramon Guillamet.

Cadascun del tres arxius que conformen l’actual ACGAX (Arxiu Municipal d’Olot, Arxiu Històric Municipal d’Olot –que va aportar els documents fundacionals de l’Arxiu Comarcal– i Arxiu del Consell Comarcal de la Garrotxa) tenen la seva pròpia història, amb les seves vicissituds particulars. Des de la creació del nou arxiu, l’any 2012, i en base al model de cogestió ja citat, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa disposa d’un únic quadre de fons, un únic pressupost i unes línies estratègiques comunes.

Fons documentals

L’ACGAX custodia 232 fons documentals. Cal destacar el fons municipal de l’Ajuntament d’Olot, amb sèries molt completes des del segle XVI, i el fons del districte notarial d’Olot, amb uns 5.000 protocols de les diferents notaries de la comarca. Conserva també importants fons d’associacions (53), empresarials (El Arte Cristiano), patrimonials (Fons Família Trincheria, Família Garganta), personals (Joaquim Danés Torras, Josep Danés Torras), etc.

Conserva també més de 460.000 fotografies, algunes de les quals procedents d’estudis professionals desapareguts d’Olot (Fotografía Gotarde, Emili Pujol Planagumà, Joan Antoni Satorre Tomàs) o de la comarca (Juan Antonio Andújar Jiménez, de Castellfollit de la Roca). L’hemeroteca local conté més de 600 capçaleres. Com a documents particulars: 213 documents sonors de campanes de la Garrotxa (Fons Xavier Pallàs Mariani); 2.481 registres musicals de la capella de música de Sant Esteve d’Olot (Fons Parròquia de Sant Esteve d’Olot) i 173 autocroms (Fons Josep Vilallonga Corominas).

Aquests fons tenen moltíssimes possibilitats d’investigació: la història institucional, a partir dels diversos fons municipals de la comarca; la genealogia, a partir dels fons notarials; la història social i cultural, a partir dels fons d’entitats i associacions, dels fons personals i dels documents efímers; la història socioeconòmica, a partir dels fons comercials i d’empresa, dels patrimonials i dels notarials; etc., etc.  

Els documents més antics són un pergamí del fons patrimonial Família Trincheria (1117); un Manual en paper de la notaria de Santa Pau del Fons Districte Notarial d’Olot (1248) i la primera fotografia d’Olot: panoràmica de Dolores Gil de Pardo (1869).

Personal

L’equip humà de l’Arxiu està format per 5 persones, tots els treballadors són personal tècnic, un dels quals està especialitzat en imatge.

Edifici

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa es troba ubicat en un edifici de nova planta, inaugurat l’any 2012. Està equipat amb 4 dipòsits per a documentació textual, una sala per a suports especials (imatges), una sala per a grans formats (cartells, plànols, pergamins, etc.) i una sala per a la documentació de la parròquia de Sant Esteve d’Olot. Tenen una capacitat potencial per 10.000 metres lineals (hi ha dos dipòsits que encara no estan equipats amb armaris compactes).

Serveis

Entre els principals serveis que ofereixen trobem: pàgina web, servei de préstec a les administracions dipositàries de documentació, sala de consulta amb 12 punts de lectura, assessorament als usuaris presencials i remots, suport a la gestió documental dels municipis de la comarca, orientació als alumnes de batxillerat dels centres d’ensenyament de la ciutat, gestió de la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes, publicació del butlletí cultural mensual El Cartipàs, publicació de la revista Estudis Històrics de la Garrotxa, realització d’exposicions, algunes de les quals s’ofereixen a institucions i col·lectius, col·laboració amb entitats de la comarca, cessió de la sala d’actes per a activitats culturals, arxius en Línia, web del Servei d’Imatges, etc.

Aquests serveis van adreçats a les administracions dipositàries de la documentació, als investigadors i als ciutadans en general.

L’ACGAX està molt present en la xarxa: Web (http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/garrotxa), Twitter (https://twitter.com/acgarrotxa); Instagram (https://www.instagram.com/acgarrotxa/) i canal de YouTube (https://www.youtube.com/channel/UCJ5laDnVJCy-_YmElRHsqMg ).

Gestió documental

Tenint en compte la diversitat d’administracions implicades en la gestió de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (Departament de Cultura, Ajuntament d’Olot i Consell Comarcal de la Garrotxa), és difícil parlar del grau d’implantació de l’administració electrònica a cadascuna d’aquestes organitzacions, ja que totes tenen situacions i condicions diferents. En qualsevol cas, les organitzacions de les quals participa l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa s’estan adaptant als requeriments que la normativa vigent obliga en matèria d’administració electrònica.

L’Arxiu ha participat en els projectes d’implantació de l’administració electrònica a l’Ajuntament d’Olot, al Consell Comarcal de la Garrotxa i al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, a través dels equips interdisciplinaris que la impulsen. En menor mesura, donant suport en aquest àmbit als ajuntaments dels municipis de la Garrotxa.

Peculiaritats

Algunes de les particularitats de l’Arxiu són: un model de cogestió consolidat, un equip humà cohesionat i amb perfils diversificats i especialitzats que cobreixen les diferents necessitats de l’Arxiu, la riquesa, diversitat i antiguitat de la documentació que conserva, amb fons singulars (notarials / musicals / imatges), les plataformes de difusió dels fons, una política de comunicació àmplia i diversificada i, finalment i no menys important, la incidència i coneixement del territori i dels agents patrimonials de la comarca.

Visió Professió

L’Antoni Mayans i els seus companys consideren que estem en un moment d’oportunitat pel que fa a les possibilitats de difusió del patrimoni documental, tant pel que fa a la digitalització i la consulta en línia dels documents com també al potencial de les xarxes socials i altres elements tecnològics. Aquest fet obre els arxius a un ventall més gran de públic potencial, tant presencial com virtual.

Aquesta oportunitat també la reconeixen en la gestió documental i en la faceta administrativa de l’arxivística, sobretot en l’administració electrònica, ja que ha de permetre implantar estàndards homologats a l’hora de tractar la documentació, tant analògicament com digital. Això sí, sempre que les administracions pertinents acceptin aquest rol de l’Arxiu en el marc de treball de coordinació amb tots els agents que hi participen.