ArxiRuta: Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

Presentació

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), amb seu a la població de Móra d’Ebre, es va inaugurar l’any 2007. Forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals i és titularitat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en la seva gestió també participen el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Móra d’Ebre.

Història

La història de l’Arxiu és força recent, ja que la seva activitat arrenca el mes d’abril de l’any 2007, fa poc més de 12 anys. A més, no és hereu de cap institució arxivística anterior.

Fons documentals

L’ACRE gestiona 100 fons documentals, entre els quals hi destaquen els de l’Administració Local. Tots els municipis de la comarca de la Ribera d’Ebre, excepte Flix, tenen dipositada la documentació a l’Arxiu Comarcal.

L’Arxiu també disposa d’importants fons de titularitat privada, entre els que destaquen, per la seva repercussió social, els fons personals d’Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), escriptor de les Terres de l’Ebre i figura clau de l’exili català posterior a la Guerra Civil, o el de Lluís Brull i Cedó (1892-1954), natural de Tivissa i responsable de moltes de les iniciatives ciutadanes dutes a terme a aquesta població al llarg de la primera meitat del segle XX (com per exemple les excavacions al jaciment del Castellet de Banyoles, un dels més importants del sud de Catalunya).En els darrers anys, l’Arxiu ha treballat intensament per incorporar fons fotogràfics. Actualment, ja en gestiona 7, que sumen un volum de gairebé 70.000 fotografies originals. Cal esmentar el fons de Carmel Biarnés. El seu fons, format per més de 60.000 fotografies, comprèn totes les Terres de l’Ebre i és fonamental per entendre el tardofranquisme i la transició democràtica, període força convuls al territori. Altrament, també cal destacar els dels fotògrafs amateurs Enric Borràs i Cot (1931-2018) i el de Joan Cuxart i Vives (1922-1987).

Personal

Pel que fa al personal, l’ACRE compta amb el director de l’Arxiu, que és el Gerard Mercadé Pié, i amb dues auxiliars administratives, una de les quals presta els seus serveis durant 2/3 de jornada.

Edifici

L’ACRE està situat al C. Antoni Gaudí, 23, de Móra d’Ebre. Es tracta d’un edifici funcional, de nova planta. Segons el director, tot i tractar-se d’un equipament nou, té importants mancances en quant al manteniment.

Serveis

Pel que fa als serveis per a les Administracions Locals, a més de l’ingrés dels seus fons documentals i de l’elaboració dels corresponents instruments de descripció, per tal de respondre a les contínues demandes d’informació de la pròpia l’administració, també han engegat un servei de suport en matèria de gestió documental i Administració Electrònica, que actualment es presta a 7 dels 14 ajuntaments de la comarca.

Els serveis als ciutadans, estudiants i investigadors també són rellevants, tan presencialment com per altres canals, especialment digitals. Actualment l’ACRE dona accés a 62 fons documentals, a través del portal ‘Arxius en línia’, i a més de 83.272 imatges digitals. També fa aportacions al portal ‘XAC-premsa’, que permet accedir a periòdics històrics digitalitzats, mitjançant diversos tipus de cerques.

Una de les línies treballades darrerament des del centre s’orienta als estudiants, especialment de secundària. Es materialitza en l’activitat ‘Treballs a la Carta’, que ofereix propostes per l’execució del Treball de Recerca de Batxillerat i orientació per desenvolupar-lo, però també en tallers i activitats que combinen l´ús de les noves tecnologies amb l’ús de documentació de l’Arxiu, com per exemple el taller de visualització d’imatges històriques en 3D, o l’activitat ‘Geolocalitza el passat i fes-lo present’.

Finalment, cal citar les activitats de difusió de l’ACRE.  En aquest apartat destaca la col·laboració amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, amb el qual organitzen un cicle de conferències anualment, que publiquen com un dossier central a la seva publicació insígnia, la Miscel·lània del CERE; l’impuls de l’exposició, conjuntament amb l’Ajuntament d’Ascó i l’Associació Cultural lo Llaüt, ‘Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d’Ebre’, que ha girat per la província de Tarragona i les Terres de l’Ebre durant dos anys, o, entre altres activitats, l’impuls d’una beca al voltant de la figura de l’escriptor Artur Bladé, que ha finalitzat amb la publicació de la seva biografia.

El catàleg de serveis es reforça amb la presència de l’ACRE a les xarxes socials (facebook, twitter i instagram).  

Projectes

D’entre tots els projectes, en volem destacar un parell executats per l’ACRE durant l’any 2019. El primer és la visita virtual a l’Arxiu, que permet accedir a molts dels serveis que ofereix el centre i que va acompanyat d’àudios explicatius, que fan la visita molt més dinàmica i entenedora.

El segon projecte és el Cens de fotografia de la Ribera d’Ebre. Està orientat a la identificació dels fons i col·leccions fotogràfiques i s’elabora, des de l’any 2015, a d’altres indrets de Catalunya. A la Ribera d’Ebre es van censar 278.000 fotografies i es poden consultar les dades complertes al següent Informe.

Peculiaritats

L’ACRE és un centre nascut en un període en què l’arxivística i la gestió documental han fet un gir de 360 graus, però el context en què ha exercit la seva feina l’ha condicionat molt. La comarca de la Ribera d’Ebre és un territori perifèric, a més, contínuament s’ha d’explicar que la funció dels arxius  va més enllà de la historicista i, sovint, no s’entén. Per tant, aquests factors dificulten la tasca a realitzar.

Visió Professió

La visió de la professió, segons Gerard Mercadé, és la d’un col·lectiu amb diversos perfils i en evolució, però amb una consciència col·lectiva important, tot i que la província de Tarragona possiblement sigui l’indret de Catalunya en què té menys força. La prova de la força del col·lectiu és, per exemple, la gran participació assolida en el procés participatiu del Pla d’Arxius de Catalunya, o el gran nivell –i el nombre d’assistents–, als Congressos d’Arxivística de Catalunya.

Tanmateix, és una professió en constant canvi i que ha de fer un esforç important perquè es coneguin les seva capacitats i el rol fonamental que ha de jugar en el desplegament de l’Administració Electrònica, especialment en les fases de disseny. En aquest procés és clau la formació que, d’altra banda, està molt centrada a Barcelona i voltants.

Pel que fa a la vessant patrimonial, els arxius som molt més visibles del que de vegades creiem, però ens hem de saber adaptar als nous públics, que han canviat totalment. El món digital ens ofereix unes possibilitats de difusió molt importants, que cal aprofitar per fer-nos més visibles.