ArxiRuta: Arxiu Comarcal del Maresme

Presentació

L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) es troba ubicat a Can Palauet, carrer d’en Palau, 32, de Mataró i el seu director és Alexis Serrano Méndez. L’immoble és de titularitat municipal però el servei és gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Consell Comarcal del Maresme. L’ACM comparteix instal·lacions i aspectes organitzatius amb l’Arxiu Municipal Administratiu de Mataró, a més d’encarregar-se de la custòdia del fons històric municipal.

Història

La seva creació es va publicar al DOGC el 31 de gener del 1984, malgrat tot, el servei d’arxiu es va inaugurar el 20 de desembre del 1997.

Prèviament a la seva inauguració, els documents es guardaven en diferents espais, principalment  a les antigues dependències dels ens que els van general. La documentació judicial als jutjats vells, la de l’Ajuntament de Mataró a les golfes de la casa de la Ciutat, la notarial a les seus de les escrivanies, etc.

L’ACM forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) la qual coordina el funcionament i les directrius rectores de tots els centres que la integren segons la normativa vigent.

Fons documentals

Actualment l’ACM custodia 345 conjunts documentals entre fons i col·leccions. Tenen un especial pes el fons del Districte Notarial, el de l’Ofici i Comptadoria d’Hipoteques (antecessor del registre de la Propietat), el de les Cambres Agràries dels pobles de la comarca i, sobretot, els fons municipals conservats de forma total o parcial (Mataró, Cabrera de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Alella, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Pol de Mar…). Cal destacar també les col·leccions de cartells, de pergamins, de patents de sanitat, de bans, crides, proclames i anuncis. L’ACM compta amb notables fons i col·leccions fotogràfiques, com ara el dels fotògrafs Carreras de Mataró o el del fotògraf Joaquim Magem de Teià, així com els fons d’imatges d’alguns rotatius extingits com ‘El Maresme’ o ‘El Mataró Escrit’. Entre els fons d’institucions, entitats i empreses destaquen el de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, el de les Cristalleries de Mataró, el de la Mútua Mataronina d’assegurances contra incendis i el del Procurador Josep de C. Tuñí i Falguera, que comprèn els fons familiars de gran quantitat de famílies de Mataró, Argentona, Llavaneres, Dosrius, Cabrera, Vilassar… Entre els fons familiars cal mencionar el fons del Mas Jordà de Santa Susanna amb una cronologia que s’estén des del 1227 fins al 1901. L’hemeroteca històrica local i comarcal és molt notable així com també la biblioteca auxiliar. 

Aquesta diversitat de fons permeten realitzar nombrosos estudis tant a nivell històric, demogràfic, antropològic, de disseny, d’economia… De fet, els treballs de recerca dels instituts i els TFM no deixen de sorprendre per la capacitat i creativitat de molts dels seus autors que són fruit d’inquirir les fonts, acarar-les per comparar-les i per les conclusions a les que sovint arriben.

El document més antic és el testament de Raquel datat el 5 de desembre de 1095 i que llega els seus béns al Monestir de Sant Pol de Mar.

Personal

L’Arxiu compta amb 10 treballadors, cinc de fixos i cinc eventuals. D’entre els fixos, tres es cuiden del fons municipal de Mataró. Entre els treballadors, només quatre són personal tècnic, la resta realitza tasques administratives.

Edifici

Can Palauet és un edifici històric rehabilitat que encara conserva alguns dels elements arquitectònics i de mobiliari original.

L’ACM compta amb dos dipòsits documentals i un petit dipòsit dotat amb cambra frigorífica per als negatius fotogràfics. Aquests estan equipats amb sistemes de ventilació filtrat i forçat i amb capacitat per gairebé 5.000 metres lineals.

Serveis

L’Arxiu ofereix tots els serveis propis de la Xarxa d’Arxius Comarcals, d’una part, els derivats de la consulta i la conservació del patrimoni documental de la comarca i, de l’altra, el servei d’assessorament i suport en matèria de gestió documental i arxiu a institucions, administracions i particulars a la comarca del Maresme. Els serveis van adreçats a tots els públics tant a nivell col·lectiu com individual i són gratuïts, llevat de les reproduccions que estan sotmeses a preu públic.

Podeu trobar l’ACM en diferents webs i xarxes socials: web institucional [http://cultura.gencat.cat/arxius/acm], web de difusió [elmaresme.cat], facebook [https://www.facebook.com/acmaresme], twitter [https://twitter.com/acmaresme] i canal youtube https://www.youtube.com/watch?v=ehXK7Kh3e4w&list=PLapni7w1-VcpDRpMKLQPkL7XlOlcvmzlZ / https://ja.cat/AhH28

Gestió documental

L’Arxiu Comarcal del Maresme, en col·laboració amb el Consell Comarcal, estan preparant un projecte de servei de gestió documental mancomunat pels municipis de menys de 10.000 habitants de la comarca.

Peculiaritats

L’ACM és un dels arxius del país amb major nombre d’usuaris i de consultes tant presencials com remotes, ja sigui per telèfon, correu electrònic o per mitjà del cercador de documents ‘Arxius en línia’. Allò que el fa especial és la gran quantitat i qualitat dels seus usuaris.

Una altra peculiaritat és que els fons i col·leccions són molt rics, complets i variats, i el tractament que reben està causant en els darrers anys un efecte crida, de forma que el creixement del patrimoni documental en mans públiques està creixent molt, i això sempre és una bona notícia.

Visió Professió

El director, Alexis Serrano, opina que la dicotomia entre arxius i arxivers/eres històrics i arxius i arxivers/eres que es cuiden de la Gestió documental cada vegada és més forta. Creu que la vella teoria del còctel format per arxivers que saben una mica de tot en general però res de forma profunda avui dia està en crisi. Cal assumir que la professió es bifurca i que això no és cap drama. Cal entendre que ja avui hi ha arxivers que saben molt de zeros i uns però que no saben ni llatí ni paleografia i viceversa. Tal vegada és hora d’entendre que la professió té dues especialitats i que com en moltes altres disciplines la professió té diversos perfils. Els arxivers tecnòlegs i els arxivers històrics –diguem-ho així– segueixen sent arxivers, com un pediatre i un oncòleg no deixen de ser metges. Potser, en el futur, caldrà formar de manera genèrica a tothom amb nocions bàsiques d’arxivística i en un segon estadi, a uns en funció dels seus anhels especialitzar-los en la gestió dels arxius històrics i la seva difusió, divulgació, exposicions, restauració, conservació d’objectes digitals, llatí, paleografia, història de les institucions…, i a altres donar l’especialitat en gestió de documents electrònics, Big Data, accés i transparència, etc.

Als professionals d’avui, com els de tots els temps, ens correspon formar-nos i millorar cada dia per estar a l’alçada de les exigències de la població. Actualment, la ciutadania viu en la cultura de la immediatesa i de l’accés fàcil a la informació. Amb més qualitat o menys, però, la resposta que ofereixen cercadors com Google és ràpida i aparentment prou satisfactòria. Nosaltres oferim dades de gran qualitat, detall i rigor, però ens falta la velocitat i la facilitat que ofereix Google. No hi hem de competir, ens hi hem d’emmirallar. Ens ha d’esperonar. Formar-nos per millorar és clau. Tal vegada la feblesa de la nostra professió es la manca d’uns estudis reglats reconeguts i oficials.