ArxiRuta: Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya

Presentació

L’Arxiu Gavín (AG) es troba ubicat al Monestir de les Avellanes, carretera C-12, km 181, Os de Balaguer. La seva titularitat correspon a l’Institut Germans Maristes – Província L’Hermitage, la gestió al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el seu director és Robert Porta i Roigé.

Història

L’arxiu va començar a la casa natal d’en Josep Maria Gavín i Barceló, a la ciutat de Barcelona. Es pot dir que la voluntat de convertir-ho en un arxiu fou al domicili de Gavín a la Plaça Rius i Taulet, 6, 3r, 2^a, de Barcelona, on ja havia començat les primeres col·leccions. D’allí, va passar a l’avinguda Mas Fuster, 57 de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès) cap a l’any 1960.  En aquest lloc l’arxiu va agafar gruix i l’entitat, i l’any 1965 ja tenia nom i logotip. L’any 2004 va traslladar-se en part a la ciutat de Tàrrega, però un any després l’Ajuntament de Tàrrega hi va renunciar. Des d’allí i des de Valldoreix, l’any 2008 va començar a traslladar-se l’arxiu al Monestir de les Avellanes, tasca que va finalitzar-se l’any 2019. Avui la seu de l’arxiu i les instal·lacions es troben al Monestir de les Avellanes, municipi d’Os de Balaguer. 

L’arxiu des del seus orígens va dependre del seu creador, Josep M. Gavín. Cap als anys vuitanta (s. XX) va ser adquirit parcialment pel Departament de Cultura i per tant es troba inserit dins del Sistema d’Arxius de Catalunya. L’any 2007 se signà la copropietat entre Institut dels Germans Maristes i Departament de Cultura. Actualment dins del Germans Maristes forma part dels Serveis de Biblioteca i Arxiu de la Província de l’Hermitage, i és gestionat per l’equip directiu del Monestir de les Avellanes. A nivell del Departament de Cultura, s’organitza dins de l’àmbit d’Arxius i Gestió de Documents de la Direcció General de Patrimoni Cultural. 

Fons documentals

L’Arxiu Gavín gestiona 48 fons i col·leccions documentals. Les col·leccions més rellevants són les fotogràfiques o d’imatges, especialment la d’esglésies produït per Josep M. Gavín. Recull documents únics, com l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, Andorra, Catalunya nord i la Franja de Ponent. Aquest tipus de fons són d’altíssima importància i l’integren de facto dins del patrimoni documental català. 

Hi ha col·leccions que, sota la voluntat de Gavín, han acumulat un gruix de documents molt important, com per exemple la col·lecció de goigs, segurament de les més rellevants del país, la de postals, amb més de mig milió de postals, la d’imatges de mare de déus, amb més de sis-centes mil, entre moltes altres. 

Pel que fa a la cronologia, conté sobretot documents del segle XIX en endavant. Per tant no hi ha documents extremadament antics, si bé es preserva dins de la col·lecció de goigs, un goig de Santa Maria de Besora de l’any 1670.

Personal

El valor humà del centre de documentació es compon per un arxiver a jornada completa, i un segon arxiver que ajuda puntualment en les tasques de planificació i organització. L’arxiu compta també amb alguns voluntaris. 

Edifici

Tot i estar ubicat al Monestir de les Avellanes, l’arxiu està situat en un edifici separat del conjunt monumental. Es tracta de l’edifici de l’antiga fusteria del monestir. Un cop es va tancar la fusteria l’any 2003, aquest va quedar buit i sense funcionalitat. Amb l’arribada de l’Arxiu Gavín es va adaptar per a les serves noves funcions. L’edifici compta amb sala de consulta i treball, dipòsit, magatzem de descàrrega i zona polivalent per a activitats (espai que resta per finalitzar)

L’arxiu compta amb un dipòsit equipat amb armaris compactes i un apartat de calaixeres. L’espai té capacitat per duplicar els armaris actuals, si es vol ampliar en un futur. Actualment hi ha construïts uns 1.500 metres lineals de prestatgeria i no disposa d’aparells de climatització, si bé està previst instal·lar-los. Tanmateix, l’espai es va reformar abans de l’arribada de l’arxiu, per tal d’aïllar-lo i preparar-lo per a les funcions de conservació. Des de l’arribada dels documents es porta un control diari de la humitat i la temperatura.

Serveis

L’Arxiu Gavín ofereix els serveis de consulta en sala de documents, informació i referència, digitalització i reprografia, visites guiades, biblioteca i hemeroteca auxiliars i sales per a exposicions.

El fet d’estar ubicat al Monestir de les Avellanes fa, que dins del mateix conjunt, l’usuari pugui disposar d’altres serveis complementaris com allotjament, restaurant, botiga, cafeteria i sales per reunions o estudiar. 

L’usuari de l’Arxiu Gavín és molt heterogeni, segurament també per la diversitat dels fons i col·leccions que preserva. A nivell geogràfic vénen usuaris provinents de tot Catalunya i una part també de fora. Per tipologies hi trobem investigadors, estudiants, empreses o entitats de diversa tipologia, entre altres. Les visites guiades i exposicions van destinades a un públic més genèric. 

La consulta en sala i el servei d’informació i referència no tenen cap cost. Si se sol·liciten tasques d’investigació, per part de l’arxiver, es cobren com a servei a 30 € l’hora. Els serveis de digitalització i reprografia tenen tarifes específiques segons l’ús i la forma de reproducció dels documents.

Les visites guiades tenen un cost de 5 € per persona i una durada aproximada d’una hora i mitja. Inclouen la visita a algunes exposicions internes. Les tarifes de la resta de serveis el trobareu en el següent web: http://www.monestirdelesavellanes.com

L’Arxiu té la seva pàgina web http://arxiugavin.wordpress.com, la qual d’aquí a poc temps canviarà i serà integrada dins del portal web del Monestir de les Avellanes. Pel que fa a xarxes socials no en té de pròpies, però s’utilitzen les del Monestir de les Avellanes com a canal de difusió de l’arxiu: Twitter, Instagram, Facebook i Youtube.

Gestió documental

L’AG s’ha integrat als sistemes de gestió documental de l’Institut dels Germans Maristes, fet que li ha facilitat de disposar de programes informàtics de gestió documental, amb l’objectiu de fer més accessible la documentació que preserva. Aquests canals, però no s’han acabat de desenvolupar, perquè l’objectiu actualment és integrar-se al sistema d’arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, projecte en el qual estan treballant. 

Des de l’arribada al Monestir de les Avellanes l’any 2008, el projecte prioritari fou el trasllat progressiu dels documents i la seva organització a la nova seu. Paral·lelament l’objectiu era la professionalització de l’arxiu, l’adaptació d’estàndards en la gestió documental i la correcta integració al Sistema d’Arxius de Catalunya. 

Aquests projectes continuen endavant, si bé en els pròxims anys es vol posar l’èmfasi en l’accés en línia a la documentació o als registres documentals corresponents. 

Peculiaritats

Per la forma com s’ha creat, l’Arxiu Gavín és un centre documental molt diferent dels arxius tradicionals. Si bé pot assimilar-se molt a un arxiu històric, les principals diferències són en què no integra documents de l’administració o d’empreses o institucions que generen documents derivats de la seva activitat. 

L’altre aspecte diferencial és que els documents que integra són sobretot col·leccions agrupades de forma lògica en alguns casos, perquè s’han generat per l’activitat pròpia d’una persona, o agrupats de forma artificial, perquè són col·leccions subjectives agrupades per una o diverses persones. Gavín aconsegueix crear una xarxa de persones, entitats i institucions arreu del país, que fan que l’arxiu pugui aconseguir aquest gruix, entitat i rellevància que té avui. 

Tot això fa que esdevingui un arxiu d’interès en l’àmbit de país. Pel fet de preservar fons únics, i també per l’interès general, fet que es demostra amb la procedència de les consultes, no específica d’una zona del país, i també les visites guiades, que fan que també cridi l’atenció a perfils d’usuari molt diferents dels investigadors. 

Visió Professió

L’opinió de l’arxiver Robert Porta és que, probablement, és una professió que actualment té una cara molt engrescadora i una altra de més decebedora. És molt positiu l’avenç que ha fet en l’àmbit acadèmic, desenvolupant estàndards, la connexió professional en l’àmbit internacional, adaptant-se a l’avenç imparable de les noves tecnologies i esdevenint a poc a poc en una disciplina amb cos teòric i metodològic, i convertint-se en una professió útil i aplicable en la societat actual. 

Paral·lelament encara costa que l’arxivística sigui reconeguda adequadament, i defugir la relació de l’arxiver només amb la custòdia de documents antics. Tot i que s’ha avançat, queda encara camí per recórrer en l’àmbit d’estudis oficials i de formació dels professionals. També en l’àmbit professional, permetent la integració dels arxivers en la gestió documental administrativa, tant en l’administració pública (on ja està força desenvolupada, però segurament encara no suficientment reconeguda) i guanyant terreny en l’empresa privada. 

La professió d’arxiver sempre requereix millores i més atenció, per tal que es pugui reconèixer i desenvolupar correctament. Aquestes millores van en la mateixa línia dels aspectes que remarcava anteriorment: cal superar certs estigmes, que ens auto imposem els mateixos arxivers; seguir treballant a fer visible la nostra professió i sobretot demostrar que és d’utilitat i que ajuda a l’eficiència de qualsevol mena d’organització; seguir avançant en el reciclatge i formació, especialment en l’àmbit de les noves tecnologies i de la gestió documental administrativa, entre altres coses perquè altres professions no assumeixin el nostre rol; cal treballar també en la integració de totes les fases documentals, l’arxiver té possibilitats professionals tant en l’aspecte de planificació de processos organitzacionals, com en la planificació i implementació d’un sistema de gestió documental, com en la mateixa gestió documental, atenció d’usuaris, etcètera; integrar-nos cada cop més i prendre rellevància dins de les ciències documentals i de la informació, i finalment, valorar l’aportació a la societat, com a professionals que garantim l’accés a la informació, la transparència i la preservació documental.