ArxiRuta: Arxiu General de Protocols de Barcelona

5 desembre, 2022 - Antoni Albacete Gascón, director de Recerca i Difusió de l'Arxiu General de Protocols de Barcelona i Sergi Borrallo Llauradó, membre del Consell de redacció de la Dada.

Avui visitem un dels tres arxius notarials més importants del món, amb perspectives de creixement a llarg termini.

Presentació

L’Arxiu General de Protocols de Barcelona (AGPB) està situat al carrer del Notariat, 4, de Barcelona. La direcció recau en Lluís Jou Mirabent, notari arxiver de districte, la codirecció operativa en Antoni Albacete Gascón, director de Recerca i Difusió, i en Jordi Tor Azorin, director de Gestió i Atenció a l’usuari. La titularitat és de l’Estat i la gestió dels fons històrics i intermedis correspon a l’Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

Façana de la seu de l’Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya, instal·lacions principals de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.

Història

La formació de l’Arxiu vingué determinada per la Llei del Notariat de 1862, i pels decrets que la desenvoluparen posteriorment, especialment el Reglament de 1869. L’Arxiu s’instal·là en dues sales de la planta baixa del Col·legi l’any 1882, dipòsit que s’amplià el 1928 amb la casa adjunta del número 2, on s’ubicà el protocol més modern a la planta baixa. I la darrera reubicació dels fons es produí el 1994, amb la construcció de quatre plantes subterrànies amb una capacitat d’11.700 metres lineals.

Amb la publicació del Reglament de 1869, que desplegava la Llei del Notariat de 1862, fou quan es començà a aplegar la documentació que estava en mans de diverses institucions i de cases de notaris. El naixent Arxiu General de Protocols de Barcelona tingué diverses ubicacions provisionals fins que l’any 1883 s’instal·là a la seu col·legial. En primer lloc, es començaren a aplegar els protocols a l’edifici del convent de les religioses de Sant Joan de Jerusalem, al final de la riera de Sant Joan, posteriorment a una dependència del nou edifici de la Universitat de Barcelona, i per últim en un casalot del carrer Elisabets, abans d’ingressar a la seu col·legial, que està a tocar d’aquest darrer emplaçament provisional.

L’Arxiu General de Protocols de Barcelona es troba estructurat en un conjunt de dipòsits en els quals es distribueix la documentació amb criteris geogràfics de producció documental. Essent el principal, i el més rellevant per la importància de la documentació que es conserva, el que es troba ubicat a la seu del Col·legi Notarial de Catalunya.

Exposició permanent sobre la història del notariat abans de la sanció de la vigent Llei orgànica de 1862

Fons documentals

En primer lloc, per la seva importància, trobem els 1.837 fons corresponents als notaris que han exercit la professió a la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XIII a XX.

En segon lloc, hi ha els tres fons de les escrivanies especials, generats per notaris fora de l’àmbit contractual privat. Aquests són el fons de l’escrivania de Marina de Barcelona, amb una cronologia de 1751 a 1876 i 113 unitats documentals; el de les escrivanies d’Hisenda, amb 178 unitats documentals, amb una cronologia de 1835 a 1868; i el de la Secretaria d’Interpretació i Traducció de Llengües de Barcelona, amb 7 unitats documentals, de 1786 a 1806.

En tercer lloc, de fons patrimonials l’AGPB en conserva tres, el del Marquès d’Aguilar-Margarit i Biure, amb una cronologia de 1210 a 1861, el Còdol de Figueres i l’Esteve, aquests dos últims en tractament en aquests moments.

Les col·leccions conservades són les de Testaments Tancats, amb 18.290 unitats documentals, la de Notaries foranes, que aplega documentació generada per 462 notaris de 148 poblacions catalanes amb un total de 307 unitats documentals i la de pergamins, amb 1.700 unitats documentals.

Per la seva continuïtat cronològica, la seva integritat i la seva magnitud numèrica la secció de protocols ocupa el primer lloc en importància. Amb més de 105.000 volums, dels quals més de 41.000 són històrics. Aquestes xifres augmenten any rere any amb l’ingrés del protocol amb 25 anys que els notaris del districte de Barcelona ciutat han generat. Alhora també augmenta la xifra de volums històrics en assolir els cent anys des de la seva producció, i, per tant, passen a estar disponibles a la consulta pública. Aquesta secció de Protocols és la fonamental i la més genuïnament pròpia de l’AGPB.

En segon lloc, destaquem el fons de l’escrivania de Marina, els de les escrivanies d’Hisenda, i el de la Secretaria d’Interpretació i Traducció de Llengües de Barcelona. En el cas de l’Escrivania de Marina, el fons conservat, corresponent a la província marítima de Barcelona, és el més ampli de tot l’àmbit català.

La documentació d’àmbit notarial té la particularitat que permet la recerca des de múltiples àmbits de les societats, des del segle XIII fins al segle XX en el nostre cas. A través d’aquesta documentació es poden realitzar estudis de la història en la seva globalitat, excel·lint en els aspectes socials, econòmics, artístics, culturals i d’evolució de les mentalitats.

Pel que fa a la documentació que li és més genuïna, els manuals i llibres comuns, els més antics són quatre unitats documentals del segle XIII, en concret el registre més antic complet és de 1299. Pel que fa a pergamins, el més antic data de 1153.

Registre complet més antic: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Pere Portell, Capbreu, 1299, setembre, 18 – 1299, desembre, 23, f. 5r [AHPB, 3/1, f. 5r].

Personal

Les persones que treballen amb dedicació completa i exclusiva a l’Arxiu General de Protocols de Barcelona són tretze: tres conserges, cinc copistes, dos auxiliars i tres oficials, amb el suport del personal administratiu del Col·legi Notarial de Catalunya.

Edifici

La seu principal de l’AGPB es troba a la mateixa seu de l’Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya, que és un edifici històric, edificat a finals del segle XIX i amb reformes en diversos moments del segle XX. Les instal·lacions de l’AGPB es troben en la part de l’edifici que s’amplià a primers de la dècada dels anys 90 del segle XX, per tant, són instal·lacions modernes i funcionals. Els dos dipòsits externs són, en un cas, un espai funcional i, en l’altre, una nau industrial.

L’Arxiu té tres dipòsits degudament equipats amb sistemes de climatització, els principals situats en quatre plantes subterrànies de la seu col·legial amb capacitat d’11,7 km/l, un segon situat també a la ciutat de Barcelona amb capacitat de 3 km/l, i finalment un tercer en una població propera a la ciutat comtal amb capacitat de 6,7 km/l. Actualment, s’està adequant un altre dipòsit, dins la ciutat de Barcelona, amb una capacitat potencial de fins a 30 km/l.

Serveis

Els serveis que ofereixen són: expedició de còpies autèntiques o simples als ciutadans amb interès legítim respecte a l’escriptura sol·licitada; atenció i orientació a l’usuari de la documentació històrica de forma presencial, telefònica i per correu electrònic, i servei de reproducció en suport digital o físic per a la documentació històrica amb finalitat de recerca.

Aquests van adreçats a tota la ciutadania. Les còpies autèntiques o simples tenen un cost establert pels aranzels en funció de la seva casuística, aprovats pel Consell de Ministres.

La reproducció de la documentació històrica per finalitats de recerca té un cost de 0,20 € per pàgina.

L’AGPB no té cap perfil propi a les xarxes socials. A la pàgina web del Col·legi Notarial de Catalunya només en el cas de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona hi ha una secció, on estan allotjats els instruments de descripció de l’Arxiu, recursos didàctics de l’àmbit del notariat a través dels segles i de la seva producció documental, les exposicions virtuals que l’AHPB ha creat o la documentació digitalitzada fins al moment.

Sala de consulta de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, integrant de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona

Gestió documental

S’està treballant en la implantació de l’Administració Electrònica des del punt de vista de gestió del Col·legi Notarial. Fins al moment l’AGPB només està portant a terme les tasques ordinàries de gestió documental amb el protocol intermedi i la documentació centenària.

Tanmateix la direcció del Col·legi Notarial té el projecte d’iniciar, en breu, polítiques de gestió documental pel que respecta a la producció documental del Col·legi a través del personal del l’AGPB.

S’ha iniciat una política activa i sistemàtica de difusió dels fons amb cronologia històrica en particular i de la institució del notariat en general, que es tradueix, per exemple, en la participació per primer cop en les 48h Open House BCN del 2022, també en la preparació de la tercera exposició virtual, centrada en la Col·lecció de Testaments Tancats (18.290 UDS), o establir els mecanismes per generar una relació fluida i constant amb institucions de Recerca i altres arxius de protocols, com a projectes més significatius a curt i mitjà termini.

Peculiaritats

L’AGPB és un dels tres grans arxius en l’àmbit mundial de documentació notarial, juntament amb Gènova i París, per volum documental, per extensió de la cronologia i per la continuïtat, tant en global com per cadascun dels fons.

Pel que fa a les seves peculiaritats, el tipus de documentació que conserva el fa ser una font imprescindible per veure els canvis de la societat en cada moment històric.

Plànols Parc Güell signats Gaudí: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Manuel Borràs i de Palau, Tomo segundo del Protocolo de los instrumentos públicos, 1902, maig, 1 – 1902, agost, 31, f. 1357r [AHPB, 1.431/30, f. 1357r].

Visió Professió

Segons l’Antoni Albacete, actualment hi ha diversitat de relacions contractuals i condicions laborals, però hi ha encara situacions molt precàries, més enllà del finançament deficient.

Pel que fa a les millores a realitzar, creu que el primordial és que qui tingui les responsabilitats les faci realment seves i porti a terme les polítiques per adequar les realitats deficients als nivells d’excel·lència òptims. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *