ArxiRuta: Arxiu Històric de les Valls d’Àneu

2 setembre, 2019 - Sergi Borrallo Llauradó (Responsable de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona)

Visitem el centre que conserva les fonts originals sobre la realitat del territori aneuenc

Presentació

L’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu (AHVA) és de titularitat municipal, tot i que administrativament és una secció, amb autonomia pròpia, de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Es troba ubicat a la localitat d’Esterri d’Àneu i comparteix seu i recursos amb l’Arxiu Municipal.

Façana de l’Ajuntament, l’Arxiu i la Biblioteca. Foto: Oriol Riart, 2019.

Història

L’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu va ser creat l’any 1985 fruit de l’activitat del Consell Cultural de les Valls d’Àneu (CCVA) que pretenia establir la cultura autòctona com a l’eix vertebrador i dinamitzador de la zona. La creació de l’arxiu hauria de permetre la fixació del patrimoni documental dispers[1]i esdevenir una eina per recuperar les arrels històriques de les Valls d’Àneu, una subcomarca ben delimitada geogràficament i amb una personalitat històrica pròpia. Un exemple d’aquesta personalitat definida és el Llibre dels Privilegis i Ordinacions del segle XIV-XV, testimoni de les franquícies i llibertats aconseguides pels aneuencs.

L’any 1984 el CCVA localitza a la caixa forta de l’Arxiu de la Corona d’Aragó el llibre manuscrit dels Privilegis i Ordinacions de les Valls d’Àneu, perdut des de la Guerra Civil[2]. El mateix any el Consell i l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu presenten un facsímil del manuscrit. Es pretenia així donar a conèixer aquesta obra, testimoni innegable de les franquícies i llibertats aconseguides pels aneuencs durant el comtat de Pallars. En la introducció de l’esmentat facsímil s’hi deia textualment: “Hem intentat posar a l’abast de tothom un document que ens permet de recuperar una part de les nostres arrels històriques, de tal manera que esdevingui la primera pedra d’un encoratjador i prometedor Arxiu Municipal”[3]. Així s’exemplifica com la recuperació d’un document cabdal del seu passat es va convertir en el punt de partida del que acabaria esdevenint l’AHVA.

Així el mateix any 1985 es van iniciar els contactes amb el Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, que acollí amb bona disposició la proposta d’arxiu després d’un constant esforç i treball. El següent pas va ser convidar als quatre municipis que formen les Valls d’Àneu a sumar-se a la iniciativa, amb el compromís de cedir la documentació corresponent i mancomunar serveis per a la posterior classificació, inventari, manteniment i gestió dels fons.

Tot i que l’any 1986 l’AHVA inicia el seu funcionament, no és fins el dia 17 de febrer de 1988 que es signa de manera formal la creació de l’AHVA com una secció de l’Arxiu Històric Comarcal de Sort mitjançant conveni amb el Departament de Cultura. La figura de la  Secció estava prevista en  la LLEI 6/1985, de 26 d’abril, d’Arxius i Documents.

La primera tasca de l’arxiu va ser precisament l’adquisició de la documentació dels diferents municipis i nuclis aneuencs per a la seva custòdia i tractament.

Entre el 1992 i el 1995, l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu compleix les funcions d’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà mentre es construeix el de Sort. En aquest període de temps des de l’AHVA es van preparar les transferències de la corresponent documentació històrica i municipal a l’arxiu de Sort i l’inventari de fons com el dels municipis d’Alins i Llavorsí.

A partir del moment en que l’Arxiu Comarcal es trasllada definitivament a Sort, l’abril de 1995, l’AHVA passa a ser-ne una secció tutelada per l’Ajuntament d’Esterri i el Departament de Cultura com a arxiu local de caire supramunicipal. L’activitat de l’arxiu es redueix considerablement i tan sols esdevé una font de consulta amb previ avís.

L’any 2000 l’arxiu es trasllada del c/ Major a la Plaça de la Closa 1, al mateix edifici de la biblioteca municipal compartint la sala de consulta. L’any 2002, gràcies a una subvenció del programa Pla de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, es dota l’arxiu d’un compacte per poder-hi allotjar els seus fons, garantint així una millor conservació i tractament de la documentació. L’arxiu romandrà en aquest edifici compartint sala de consulta amb la biblioteca municipal fins a finals de l’any 2009, quan l’edifici és ensorrat per construir-hi l’actual ajuntament, la biblioteca, l’Arxiu Municipal i l’AHVA. Tota la documentació va ser posada en caixes i emmagatzemada en unes altres dependències municipals.

A finals de 2010 es contracta un nou arxiver amb l’objectiu de tornar a donar vida i dinamitzar l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu i també gestionar la documentació municipal de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu. És en aquest període quan també es posa en funcionament el nou edifici municipal, on s’hi allotja l’ajuntament, la biblioteca i l’AHVA. A les acaballes del 2011 ja s’hi trasllada tota la documentació dels diferents fons, que prèviament havia estat encaixada, als dipòsits de l totes les caixes amb la documentació dels diferents fons de l’arxiu als dipòsits de l’arxiu.

Des d’aleshores s’ha incrementat el volum de documentació dipositada a l’arxiu, incorporant també alguns fons institucionals i personals, així com les activitats de l’arxiu, que han anat des de la presentació de llibres, exposicions, destacant el congrés bianual de Recerca i Arxius, dedicats fins ara a les festes del foc, la dansa i la guerra civil.

Pergamí núm. 13 d’Esterri d’Àneu. Carta de compra-venda d’una terra de Joannes Altemira, prevere, anomenada avellanes, situada al terme de Son. En llatí. Any 1589

Fons documentals

Es custodien els fons de l’administració local, sent un total de 9 fons municipals, corresponents als antics ajuntaments d’Escaló, Espot, Isil, Jou, Son, Sorpe, Unarre i València d’Àneu. D’aquests ajuntaments es custodia la documentació fins els anys 1970 i 1971, quan es van fusionar amb els actuals La Guingueta, Àlt Àneu i Espot. Des d’aquell moment cada municipi custodia la seva pròpia documentació o bé l’han transferit a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Òbviament també es custòdia la documentació municipal de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, sent amb diferència el fons més extens, i amb unes dates extremes que van des del 1553 fins l’actualitat.

Es disposa també de la documentació del jutjat de pau dels antics municipis, fons d’institucions, comercials i d’empreses, a més de la col·lecció de manuscrits i documents dispersos.

Entre els més rellevants trobem els eclesiàstics que, tot i no ser molt nombrosos,  són força interessants i imprescindibles per conèixer una part important passat aneuenc. Els fons eclesiàstics que custodia l’AHVA són el de la Notaria eclesiàstica de les Valls d’Àneu, el del Deganat, amb una extensió de 0,3 ml cadascun, i finalment el fons de la Comunitat de Preveres, de 0,5 ml i amb 464 documents que van des de l’any 1687 al 1803.

Aquesta documentació, juntament amb el fons del Quarter de les Valls d’Àneu i la col·lecció de 41 pergamins, mostra un peculiar funcionament administratiu del territori i una organització eclesiàstica força autònoma que juntament amb els usos, costums i privilegis que tenien les Valls d’Àneu, va suposar no pocs conflictes amb el bisbat, alguns dels quals queden ben reflectits en la documentació custodiada a l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu.

Pergamí núm. 8 de Son. “Concordia, transactio i avinentia” entre la Reverent comunitat de preveres portionaris de l’església parroquial de St Just i St Pastor de Son d’una banda i els prohoms i cònsols del dit poble de l’altra, sobre el pagament d’un censal de cent sous. En català. Any 1588

Personal

El personal de l’AHVA es concreta en un tècnic superior que n’exerceix la direcció, Oriol Riart Arnalot.

Edifici

L’arxiu s’ubica a l’edifici municipal de recent creació, inaugurat l’any 2013, que també allotja l’ajuntament i la biblioteca. La sala de consulta de l’arxiu és compartida amb l’espai de treball de la mateixa biblioteca. L’arxiu disposa de dos dipòsits, ubicats al soterrani de l’edifici.

L’espai destinat a l’Arxiu Històric té una superfície de 60 m quadrats, disposa d’un compacte de 21 m quadrats amb una capacitat de 194,4 ml. A més, també disposa d’un seguit de prestatgeries fixes en un dels extrems de l’espai que sumen 14,4 metres lineals. Tot ascendeix a un total de 238,3 ml de prestatgeries. L’espai també disposa d’un planer de 0,90 m2, i d’una biblioteca auxiliar. Pel que fa al dipòsit destinat al fons Municipal d’Esterri d’Àneu té una superfície de 44 metres quadrats i 132 ml de capacitat. Ambdós espais disposen d’aparells de control de la humitat.

Serveis

Com ja s’ha comentat, la sala de consulta és compartida amb la biblioteca i ofereix els serveis bàsics adreçats al públic en general. Pel que fa a la consulta, els inventaris de la documentació custodiada es poden visualitzar en línia a través dels portals del Departament de Cultura.  També es pot sol·licitar el servei de reproducció digital.

Projectes

L’AHVA ha participat en el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya. Pel que fa als projectes interns, cal destacar sobretot el Congrés de Recerca i Arxius, que se celebra de manera bianual a Esterri d’Àneu. El 2018 es va centrar en la Guerra Civil, participant arxivers i historiadors de tot l’estat espanyol i de cara al 2020 es presentarà la publicació de les diferents ponències. Podeu consultar la informació del programa i els ponents en el següent enllaç: http://congres.esterrianeu.cat/ca/

Peculiaritats

El principal tret diferencial de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu és que conté la documentació senyorial i eclesiàstica referent a les Valls d’Àneu.


[1]CATALÀ TICÓ, Xavier; RELLA FORO, Ferrán. “Procès de formació i funcionament de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu”. Jornades d’estudi sobre les zones de muntanya. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.  Pàg. 280.

[2]Hi ha la constància que aquest llibre l’any 1917 estava custodiat a l’Arxiu d’Esterri d’Àneu, i que arriba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó mitjançant en Ferran Valls i Taberner, possiblement mitjançant una compra. Valls i Taberner va ser el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó l’any 1935 fins l’esclat de la Guerra Civil, i entre l’any 1939 i 1942 (any de la seva mort). El llibre estava a la caixa forta del dit arxiu sense cap mena de referència ni cota arxivística.

[3]CATALÀ TICÓ, Xavier; RELLA FORO, Ferrán.  “Procès de formació i funcionament de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu”. Jornades d’estudi sobre les zones de muntanya. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.  Pàg. 280.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *