ArxiRuta: Arxiu Històric de Lleida

Presentació

L’Arxiu Històric de Lleida (AHL) es troba al carrer Governador Montcada, s/n, de Lleida i és dirigit per Glòria Vilella Garcia. La seva titularitat és de l’Estat però la seva gestió està transferida a la Generalitat de Catalunya. 

Història

L’AHL es crea per ordre ministerial el 26 de febrer de 1952, i s’inaugura l’any següent. La seva primera ubicació fou a la primera planta de l’antic convent del Roser, juntament amb la Biblioteca Pública. Posteriorment, darrera aquest edifici se’n va construir un altre de nova planta, la Casa de Cultura, inaugurada l’any 1971, on l’Arxiu va romandre fins la inauguració de la nova seu l’any 2005. El traspàs de la gestió a la Generalitat de Catalunya es produí l’any 1981 i, actualment, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Fons documentals

Es custodien 178 fons documentals, distribuïts en més d’11.500 m/l de documentació, bàsicament textual, i més de 600.000 imatges, la major part provinents del fons del diari “La Mañana”.

Entre els fons més rellevants, pel volum de consultes històriques, destaquen el fons del Districte notarial de Lleida (1577 – 1919), del Districte notarial de La Seu d’Urgell (1337 – 1862), i la documentació de l’anomenat “Cadastre de Patiño” (1716 – 1832). Altres fons més contemporanis són també de gran consulta, ja que serveixen als ciutadans per defensar els seus drets i interessos legítims, i entre aquests hem de ressaltar el fons de la Gerència Territorial del Cadastre (1954 – 2006), un fons que inclou tant documentació textual, com gràfica (plànols i fotografies de gran format).

Altres fons imprescindibles per a l’estudi de la memòria històrica col·lectiva són el del Centre penitenciari de Ponent (1923 – 1983), el Tribunal de Responsabilitats Polítiques (1938 – 1969), el fons del Govern Civil, en especial la documentació de la Secció d’Ordre Públic (1939 – 1978), o bé el fons d’institucions creades durant la Dictadura, com el Frente de Juventudes, Secció Femenina o Regiones Devastadas (1939 – 1960), entre altres.

També cal destacar la rellevància del fons de l’actual INS Màrius Torres (1844 – 1980), el primer centre d’ensenyament secundari de la província de Lleida.

Atesa la diversitat de fons i documents que custodia l’Arxiu, les possibilitats de recerca són també múltiples i diverses, començant pels estudis de tipus genealògic, o bé aquells relatius a la memòria històrica més recent, en especial del període de la Dictadura, no només pel que fa a la repressió exercida, sinó a la vida quotidiana en aquells temps. 

Per la tipologia dels fons, es poden realitzar també estudis sobre la propietat, i sobre els canvis i usos en aquesta esdevinguts amb el temps. També estudis sobre l’educació, ja que a més del fons de l’institut de segon ensenyament més antic de la província, com s’ha dit, també es conserva informació dels mestres que varen exercir la docència a la província de Lleida, des de finals del s. XIX.

Com veieu les possibilitats són múltiples i no només adreçades a historiadors, sinó també a estudiosos d’altres disciplines, com geògrafs, arquitectes, estudiants de Dret, etc.

El document més antic és un pergamí del fons de l’Ajuntament d’Almenar que data del 1151, la Concessió de la sèquia en franc alou per Ramon Berenguer IV, popularment anomenat “La Pell”. Tot seguit, tot i que a distància en el temps, la documentació de la Batllia de Sarroca de Lleida (1350 – 1636), i la documentació notarial.

Personal

Actualment treballen a l’Arxiu 6 persones: dues tècniques arxiveres, dues administratives, un subaltern i la directora.

Edifici

L’AHL es troba en un edifici de nova construcció, projectat pels arquitectes Josep Benedito i Santi Orteu, inaugurat l’any 2005. L’edifici té una superfície construïda de 4.350 m2 i  compta amb 12 dipòsits degudament equipats de documentació textual, i 4 dipòsits per a suports especials (plànols, fotografies, etc.), amb capacitat per 20.685,7 m/l, dels quals estan ocupats 11.500.

Serveis

Entre els principals serveis que ofereixen hi ha la consulta presencial, la consulta a distància a través d’Arxius en Línia (http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/), el servei de referència, la biblioteca auxiliar, el servei de reprografia, el suport a l’administració local en temes de gestió documental, i la difusió (exposicions, presentacions de llibres, cicles de conferències, visites guiades, edició de butlletí propi). D’igual manera es dóna suport a l’administració de la Generalitat, l’administració de l’Estat, i a totes aquelles entitats i particulars que han dipositat la seva documentació a l’arxiu, bé en qualitat d’ingrés ordinari o extraordinari. Els serveis van adreçats a tot tipus de públic, adapten els seus serveis a la diversitat d’usuaris.

L’AHL té pàgina web (http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/segria/) i és present a les xarxes socials, tant a facebook (https://www.facebook.com/ArxiuHistoricdeLleida), twitter (https://twitter.com/ahlleida), instagram (www.instagram.com/ahlleida/) i un canal de youtube dins la xarxa d’arxius comarcals.

Gestió documental

La comarca del Segrià compta amb gran nombre de municipis (38), tots de menys de 10.000 habitants, tret de la ciutat de Lleida, que compta amb arxiu propi. Per tant hem de donar servei als municipis que no compten amb arxiu propi. Amb la idea d’impulsar un Pla de suport a l’administració local del Segrià en matèria d’arxius, gestió documental i administració electrònica, s’ha començat a treballar en la diagnosi sobre la situació dels municipis del Segrià en aquestes matèries.

Peculiaritats

Tot i que l’AHL està integrat a la Xarxa d’Arxius Comarcals, no deixen de ser un arxiu històric provincial, i per tant, han de donar servei a l’administració de l’Estat encara present a la província, des de la Sots-delegació del Govern, passant per la Gerència Territorial del Cadastre o l’Agència Tributària. Aquesta és la principal peculiaritat, tot i que la comparteixen amb els companys dels arxius històrics de Girona i Tarragona.

Visió Professió

La directora, Glòria Vilella, ens comenta com veu la situació actual de l’arxivística i què creu que s’hauria de millorar. Segons ella, vivim uns temps en què la nostra professió ens demana una multidisciplinarietat i transversalitat més gran que en temps passats. Creu que hem superat aquella visió de l’arxiver historicista tancat en el seu arxiu, acompanyat de pergamins i lligalls. Estem immersos en l’era de les noves tecnologies, de l’Administració electrònica que no només modifica el nostre dia a dia, els tràmits administratius que podem realitzar personalment o per l’Arxiu, sinó que també modifica la nostra tasca, ja que l’administració a la qual donem servei ha modificat els seus processos, i cal que l’Arxiu també s’hi adapti.

Professionalment podem adquirir nous coneixements i reciclar-nos, però difícilment podem arribar a ser destres en tot. Per tant, com és difícil que en el nostre arxiu, i en molts d’altres, puguem tenir un restaurador en plantilla, o bé un tècnic arxiver especialitzat en imatge, per exemple, potser seria bo pensar en oferir serveis mancomunats adreçats als arxius d’una determinada demarcació.

I no cal dir que caldria dotar els arxius de més pressupost.