ArxiRuta: Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

4 Maig, 2020 - Sergi Borrallo Llauradó (Responsable de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona)

Avui visitem un arxiu personal que ens permet estudiar la Guerra Civil, l’exili i el restabliment de la democràcia.

Presentació

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM) es troba al Monestir de Poblet, al municipi de Vimbodí i Poblet. La titularitat correspon a la Comunitat Cistercenca de Santa Maria de Poblet, la gestió al P. Abat  i la direcció a Núria Gavarró i Rodríguez.

Exterior del Palau Nou de l’Abat, on es troba l’AMTM

Història

L’Arxiu es creà el 23 de març de 1980, dia en què es portà a terme l’acte simbòlic del dipòsit i acceptació del fons documental del president Josep Tarradellas i Joan, al monestir de Poblet. Quedava així constituït l’arxiu que porta el nom de Montserrat Tarradellas i Macià, filla del president.

Tarradellas, quan veié que la guerra estava perduda, preparà la sortida d’ell i la seva família cap a l’exili, junt amb la documentació que havia anat aplegant, principalment, de la seva activitat política. L’arxiu es transportà en uns camions primer a San Rafael, al sud de França, i més tard a Saint Martin le Beau, on va passar la major part dels anys d’exili el president amb la seva família.

El 15 d’octubre de 1940, el president Tarradellas estava a la presó, quan fou assabentat de l’afusellament del president Companys. Com que Josep Tarradellas també tenia una ordre d’extradició del General Pétain, va creure que correria la mateixa sort i, per aquest motiu, va fer arribar una nota als seus pares dient-los que destruïssin tota la documentació que s’havia emportat ell el novembre del 1938 a la casa de Saint Martin le Beau (finca de Clos de Mosny) perquè no només l’inculpava a ell dels càrrecs de responsabilitat que havia tingut sinó a la seva família per guardar-lo, i com que estaven a la França ocupada tenia por. Llavors els pares, Salvador Tarradellas i Rovira i Casilda Joan i Julià, conscients del que representava tota aquella documentació pel seu fill, en comptes de destruir-la la van guardar en bidons de gasolina precintats al bosc de darrere de la casa de Clos de Mosny. Van tenir tres escorcolls per part de la Gestapo però no la van trobar mai.

Fons documentals

Es custodien 34 fons i 13 col·leccions documentals. Els més rellevants són el fons del president Josep Tarradellas i Joan, el fons Domènec Batet Mestres, el fons Joan Antoni Samaranch, el fons Paul Preston, el fons Carles Sentís i Anfruns, el fons Jaume Miravitlles i Navarra, el fons Carlos Trias Bertrán, el fons Miquel Mateu Pla i el fons Just Cabot i Ribot. Aquests fons i col·leccions permeten investigar períodes de la història molt rellevants políticament, com són la Guerra Civil espanyola o la Transició.

La documentació més antiga és la referent a l’exèrcit de Catalunya, 30 Divisió d’Operacions, 50 Brigada, Batalló número 13, instal·lat durant els anys 1837 i 1838 al Mas Cercós (l’Aleixar), propietat a partir de 1900 de la família Vallvé. 

Personal

El personal del que disposa l’Arxiu són dues persones, una auxiliar administrativa i la tècnica que n’exerceix la direcció.

Edifici

L’AMTM es troba ubicat en un edifici històric, el Palau Nou de l’Abat. Construït entre el segle XVI (1591) i les darreries del XVIII (1776), a l’angle sudoest de les muralles de Pere III, fora de l’antiga clausura monàstica del monestir de Poblet, va ser destruït el 1835.  Aquest Palau fou objecte d’una radical reconstrucció a finals dels anys vuitanta del segle XX per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on a la seva ala meridional es va adaptar per a conservar primer l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i, més tard, l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya. Compta amb tres dipòsits equipats adequadament amb aparells de climatització.

Sala de consulta de l’AMTM

Serveis

Els serveis que ofereix als seus usuaris són: consulta en sala, amb ordinadors per consultar els documents digitalitzats, reproductors de microfilms i connexió wifi; biblioteca especialitzada en història contemporània i hemeroteca de reserva; peticions d’informació presencials, per telèfon, correu postal o electrònic; préstecs de documents per a exposicions; visites guiades en grup a les instal·lacions de l’arxiu, i reproduccions digitals de documents, previ pagament de les tarifes i amb el compliment de la normativa corresponent.

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià el trobareu a internet, per mitjà del seu web (http://www.poblet.cat/index.php?OA%3D%3D&LDQ2) i a les xarxes socials, Facebook (https://www.facebook.com/arxiuMTM/) i Twitter (https://twitter.com/arxiuMTM).

Projectes

Actualment estan treballant amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, perquè els fons documentals del president Tarradellas siguin accessibles a Arxius en línia i també estem treballant amb l’inventari i digitalització del fons d’Hemeroteca del president Tarradellas (que consta de més de 600 títols). 

Un altre projecte interessant que estan realitzant és la catalogació, digitalització, neteja en sec i instal·lació correcta del fons de cartells de la Guerra Civil del president Tarradellas.

Digitalització dels cartells de la Guerra Civil del president Tarradellas

Peculiaritats

La principal diferència de l’AMTM de la resta és que conté els fons bibliogràfics i documentals cedits pel qui fou president de la Generalitat de Catalunya, el M. H. senyor Josep Tarradellas i Joan, i per altres persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya, la majoria contemporànies del president Tarradellas. El fons del president Tarradellas està compost d’una important documentació relacionada amb la guerra civil, l’exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, que completen els altres fons i col·leccions rebuts amb posterioritat. És de visita imprescindible pels investigadors que vulguin conèixer aquest període de la nostra història ja que hi ha documentació única que no es conserva enlloc més: per exemple, el fons documental de les Milícies Antifeixistes és l’únic que es conserva, i el mateix passa amb les Indústries de Guerra, en tant que conseller responsable (Tarradellas estava al front de la Comissió de les indústries de guerra) va guardar tota aquesta documentació.

Visió Professió

La directora Núria Gavarró creu que cal un reconeixement social dels arxivers, una professió que encara avui en dia és massa desconeguda. Els mateixos professionals hem de vetllar per tal d’ampliar l’abast social de la nostra feina i perquè aquesta sigui vista com a útil pel conjunt de la població. 

La gran mancança dels arxius és la falta de personal i recursos. La professió d’arxiver està canviant a marxes forçades, empesa per l’administració electrònica i les demandes de suport a les administracions públiques i empresa privada. Cal una carrera professional definida per encarar aquests canvis amb èxit. 

En relació a les millores, caldria disposar d’una Direcció General d’Arxius dins l’organigrama de la Generalitat. Seria l’òrgan adequat per englobar tots els arxius catalans i no només els d’una administració determinada. A més seria important que els ciutadans veiessin els arxius dins un portal únic. També cal millor l’administració electrònica i la seva gestió ja que existeixen molt dubtes entorn a la seva implementació.Finalment, creu que els professionals hem de prendre un rol actiu en l’alfabetització de la ciutadania per tal que siguin capaços de participar en la gestió de la informació pública,  eina essencial per la seva identitat digital i sobirania política i com a garantia de preservació de la nostra memòria individual i col·lectiva i de la rendició de comptes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *