ArxiRuta: Arxiu Municipal de Mataró

Presentació

L’Arxiu Municipal de Mataró (AMATA) es troba ubicat a Can Palauet, carrer Palau, 32, de Mataró. La direcció recau en Montserrat Clavell Pons i la seva titularitat i gestió correspon al mateix Ajuntament de Mataró, tot i que la part històrica del fons la gestiona l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) amb qui comparteix edifici.

Història

La primera vegada que s’esmenta l’arxiu a la documentació és al 19 de desembre de 1684. Ja el 1870 es va encarregar l’organització de l’Arxiu al Sr. Josep Manén, i ha tingut una persona responsable al capdavant des de llavors (la primera plaça d’arxiver es va convocar el 1933). La data d’inauguració de l’actual edifici de l’arxiu (Can Palauet) és el 20 de desembre de 1997.

Abans de la ubicació actual, l’Arxiu Municipal havia estat, des de temps immemorials, al segon pis de l’edifici de l’Ajuntament a la Riera (tot i que durant un breu període de temps es va instal·lar a Can Serra 1931-1932).

El sistema d’arxiu municipal està format pels Arxius d’oficina; l’Arxiu central, gestionat per la Secció de gestió documental i arxiu, que depèn de la Secretaria General de l’Ajuntament de Mataró, i l’Arxiu històric que és gestionat per l’ACM, segons el conveni de creació dels arxius comarcals i segons el protocol de funcionament vigent.

Fons documentals

L’Arxiu custodia uns 40 fons pròpiament dits, una trentena de col·leccions i una quantitat considerable d’unitats documentals simples, de material imprès d’entitats i associacions i volums de biblioteca i d’hemeroteca local (moltes capçaleres completes, com el Diari de Mataró, MataroEscrit, El Maresme o el Punt).

A escala d’importància, el fons de l’Ajuntament de Mataró és el que té més rellevància, ja sigui en volum com en documents singulars. Però pel que fa a altres fons, un dels més rellevants és sens dubte el Fons Carreras (1923-1982), de fotografies de la família de fotògrafs Carreras, que és d’una qualitat extraordinària. També destacaria per a la història de la ciutat el de Televisió de Mataró (1984-2008), el del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera o el de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, però n’hi ha molts altres i molt interessants, que exemplifiquen diferents aspectes de la ciutat, com per exemple la indústria, amb els fons de Cristalleries de Mataró o el de la fàbrica de Can Marfà.

Les possibilitats d’investigació són molt variades, ja que l’Arxiu Municipal vol ser un arxiu de ciutat, on el fons municipal estigui complementat amb diversos fons particulars, d’empreses, d’associacions, d’entitats, familiars, etc. És un arxiu ric en aquest sentit, amb fons de diverses procedències, que expliquen la història de la ciutat des de múltiples prismes.

Els documents més antics són uns pergamins que pertanyen al Fons de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, el més antic dels quals datat de 1192. Les actes del ple de l’Ajuntament de Mataró es conserven des de 1454.

Personal

En aquests moments, la plantilla de l’Arxiu està formada per quatre persones. Hi ha una tècnica superior, una tècnica mitjana, una especialista en gestió administrativa i un auxiliar administratiu. També hi ha auxiliars de serveis que són per a tot l’edifici, no només per a l’Arxiu.

Edifici

L’AMATA es troba ubicat a Can Palauet, un edifici històric rehabilitat que encara conserva alguns dels elements arquitectònics i de mobiliari original. Conté tres dipòsits, compartits amb l’Arxiu Comarcal, dos per a documentació en paper/pergamí i un per a documentació audiovisual. Estan equipats amb sistema de ventilació filtrada i un té cambra frigorífica per als negatius que manté temperatura i humitats estables.

Serveis

L’Arxiu ofereix els principals serveis arxivístics, préstec intern, consulta pública, visites, assessorament, reproducció, etc., que van adreçats tant a la ciutadania com a la mateixa organització. Els serveis en si no tenen cap cost, malgrat que pot haver-hi algun cost derivat en la realització de reproduccions, per exemple.

L’Arxiu de moment no té web pròpia ni presència en xarxes socials. Sí que hi ha un apartat a la web de l’Ajuntament elaborat per l’Arxiu i destinat a la gestió documental: https://www.mataro.cat/ca/lajuntament/gestio-documental

Gestió documental

El grau d’implantació de l’Administració electrònica a l’Ajuntament de Mataró és total. Des de l’any 2019, té tots els expedients 100% electrònics.

Des de 2017, quan es va crear, l’arxivera forma part de l’equip d’administració electrònica de l’Ajuntament de Mataró, que es reuneix setmanalment.

Un altre projecte destacable és l’assessorament al barri de Cerdanyola de Mataró, per a la creació d’un centre de documentació del barri.

Peculiaritats

Una de les diferències que trobem a l’AMATA d’entrada és que tenen el fons partit, ja que la gestió l’assumeix una administració o l’altra en funció de la data de l’expedient. Això porta confusions entre els ciutadans i dins de les administracions mateixes, pel fet que, a més a més, comparteixen instal·lacions. Actualment, hi ha molt bona entesa entre els arxius comarcal i municipal, però no ha estat així en el passat. Els arxius de les ciutats capitals de comarca es troben una mica desemparats, ja que la convivència amb els arxius comarcals no sempre és bona, i cada arxiu ha mirat de trobar el sistema particular perquè tot funcioni correctament. És per això que a cada arxiu capital de comarca el funcionament és diferent. La direcció de l’Arxiu municipal creu que no és bo que el correcte funcionament del sistema depengui de la bona relació que hi hagi entre les persones. Tot i això, remarca que, ara com ara, l’ACM fa una molt bona feina amb la gestió del fons municipal de Mataró.

Visió Professió

Segons l’arxivera Montserrat Clavell, l’arxivística es troba, des de ja fa uns anys, immersa en un procés de canvi important. Creu que és positiu, ja que han passat de ser vistos per la seva organització  com un magatzem de papers a un agent imprescindible en el dia a dia de la gestió municipal. Això comporta especialitzacions, no és el mateix gestionar pergamins que dades. L’arxivística s’haurà d’adaptar a aquest nou paradigma per evitar un trencament de la professió.

Es podria millorar el Sistema d’Arxius de Catalunya. Calen referents clars sobre com han de funcionar els arxius del país, en l’àmbit històric i pel que fa a gestió documental, no podem perdre pistonada davant dels nous paradigmes. La redacció del Pla d’Arxius, que s’està allargant molt en el temps, és una bona oportunitat per recollir tots aquests reptes. Esperem que respongui a les necessitats del col·lectiu, que van ser expressades en un procés participatiu massiu.