ArxiRuta: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Presentació

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (AMSFG) és l’encarregat de gestionar els documents del seu ajuntament i altres fons de l’àmbit municipal.

Història

La referència més antiga que es coneix data de 1605, moment en què es va construir un moble de fusta per arxivar la documentació municipal, aquest s’havia d’obrir amb tres claus alhora.

De manera oficiosa, es considera el 1904 l’any fundacional arran de la presència al municipi de l’arxiver i historiador madrileny Eduardo González Hurtebise, que s’ocupà de classificar els documents mentre els investigava.

Durant la Guerra Civil, la documentació municipal quedà desordenada i fou a partir de 1955 que s’inaugurà el servei d’arxiu sota la supervisió de mossèn Llambert Font, qui fou succeït en la dècada dels setanta pel mestre i investigador Lluís Esteva.

Amb el restabliment de la democràcia, es dotà l’Arxiu d’una major estructura i es professionalitzà com a servei públic, al mateix temps que es traslladà a les dependències de l’antic monestir. El 2003 s’inauguraren les instal·lacions on es troba actualment l’Arxiu i la Biblioteca municipal.

Organització

L’Arxiu, la Biblioteca i el Museu formen una mateixa àrea integrada orgànicament dins els serveis culturals de l’Ajuntament. Existeix l’anhel de situar-lo en una àrea més transversal que visualitzi el seu impacte en la gestió integral administrativa.

Fons documentals

Es custodien més de 90 fons, evidentment, el més rellevant és el de l’Ajuntament, per la seva integritat i continuïtat cronològica. Entre els d’empreses, cal destacar el de la companyia del ferrocarril de Sant Feliu a Girona, i entre els d’associacions, el de Salvament dels Nàufrags. També compta amb més de 150.000 fotografies i una hemeroteca local des de 1878. El document més antic és un pergamí de 1194, no obstant això, les sèries municipals arrenquen en el segle XIV.

Personal

Els recursos humans dels que disposa el centre són dos tècnics superiors, un tècnic mig i una administrativa. De manera puntual, es compta amb col·laboradors externs per tasques relacionades amb els serveis pedagògics. La directora és M. Àngels Suquet Fontana.

Edifici

L’Arxiu es troba ubicat en un edifici de nova planta on antigament hi havia el Cafè d’en Lorenzo. Compta amb tres dipòsits degudament climatitzats amb capacitat per 2.500 metres lineals.

Serveis

El centre ofereix consulta i reproducció de documents, préstec intern, assessorament a usuaris, serveis pedagògics, a més de publicar la revista cultural gratuïta L’Arjau. També té presència a facebook i a internet http://arxiumunicipal.guixols.cat/

Projectes

L’any 2004 es va iniciar la implantació del sistema de gestió documental, actualment es troba en fase de desenvolupament avançada. S’han dissenyat i implementat nombrosos procediments administratius electrònics, fet que suposa un nou repte per a la seva gestió, preservació i accessibilitat.

El producte estrella de l’Arxiu és el servei pedagògic, conegut com a Tallers d’Història. Compten amb la participació dels vuit centres educatius guixolencs, a més de l’Escola d’Adults, del Programa de Formació i Inserció Laboral i les activitats a les llars de jubilats i el Centre Cívic de Tueda.

Peculiaritats

Es tracta d’un arxiu municipal comú, que gestiona una gran nombre de documents des de l’època medieval fins els documents electrònics actuals. Un dels trets diferencials són els Tallers d’Història, acabats de descriure. També tenen un especial interès en aprofitar els recursos que ofereix la tecnologia per divulgar continguts i productes de manera amena, a continuació en tenim alguns exemples, dos dels quals en col·laboració amb el Museu municipal:

https://sites.google.com/view/bombardeigs-guixols/inici

https://museu.guixols.cat/exposicions/tren/interactiu/

https://museu.guixols.cat/exposicions/suro/interactiu/

També es plantegen idees com la realitat augmentada o les recreacions 3D que, ara per ara, són tan sols propostes de futur.

Visió Professió

Creuen que la professió d’arxiver ha experimentat una gran transformació en els darrers temps, en el context de l’evolució que viu la nostra societat d’ençà de la irrupció de les xarxes socials, Internet i la telefonia mòbil. Cal, per tant, que els professionals dels arxius adquireixin coneixements que els permetin controlar el vocabulari i les eines que regeixen aquesta revolució digital i social; en cas contrari, la nostra professió quedarà relegada en un segon terme davant la preponderància en les organitzacions d’altres perfils com els informàtics o documentalistes, que no disposen de coneixements en arxivística.

En relació a la vessant cultural i patrimonial dels arxius, també és interessant l’aplicació que ofereixen aquestes noves tecnologies per a l’optimització de procediments de digitalització, reconeixement de textos, recreacions virtuals, etc.