ArxiRuta: Arxiu Nacional de Catalunya

Presentació

La seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) s’ubica a Sant Cugat del Vallès, al carrer Jaume I 33-51, és dirigit per Francesc Balada i Bosch i la seva titularitat i gestió correspon a la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura.

Història

L’Arxiu Nacional, que enguany compleix quaranta anys de la seva creació el 1980, té dues grans fites en el passat: l’arxiu de la Diputació del General, a l’actual Palau de la Generalitat fins a l’abolició de la institució el 1716, i sobretot l’Arxiu General de Catalunya creat el 1936, clau en el salvament del patrimoni documental durant la Guerra Civil i abolit pel franquisme.

L’Arxiu Nacional és el principal dels arxius de la Generalitat. La seva missió és aplegar, gestionar, preservar i difondre els arxius i documents del Govern i l’Administració de la Generalitat, així com els de les persones, institucions i entitats, que són reflex de la història i la diversitat del nostre país. 

Equips de professionals especialitzats gestionen la documentació pública de conservació permanent de la Generalitat i les institucions precedents, i els fons d’origen privat; també és l’objecte d’una àrea pròpia la documentació en imatges, gràfica, sonora i audiovisual, per raó dels seus trets particulars. Finalment, per satisfer altres necessitats dels documents i els usuaris (les relatives a la informació i la qualitat, la comunicació i la difusió, la reprografia, i la conservació-restauració), l’arxiu disposa d’altres àrees de treball.

Fons documentals

A hores d’ara l’Arxiu Nacional custodia 1344 fons i col·leccions originals, amb un volum total de 37,1 quilòmetres lineals (més altres 119 reproduïts, que formen l’Arxiu de complement). En total, s’hi apleguen 27.016 pergamins, 6.829.287 fotografies, 206.846 mapes i plànols, 130.532 cartells, dibuixos i gravats, i 23.383 documents sonors i audiovisuals. 

El centre ha ingressat fons de procedència molt diversa: 584 personals, 163 d’associacions i fundacions, 159 col·leccions, 155 comercials i d’empreses, 106 familiars i patrimonials, 63 judicials, 48 d’institucions, 31 propis de la Generalitat, 23 de l’Administració Perifèrica de l’Estat, 3 de l’administració reial d’Antic Règim, 2 de l’administració local i 2 religiosos. 

La tasca de descripció duta a terme és rellevant: 936 han estat descrits a nivell de fons i 623 del tot inventariats, ha catalogat més de 2,5 milions d’unitats i digitalitzat 2,9 milions de documents. Els fons obren la possibilitat de recerques en tots els àmbits de la cultura, les institucions, l’economia i la societat catalana, especialment dels segles XIX-XX i en particular pel que fa a la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició política, però també conté fons rellevants per al coneixement de l’edat medieval i moderna. Els documents més antics, pergamins carolingis del segle X, corresponen a fons nobiliaris.

La presència digital de l’Arxiu Nacional és molt notable: ha incorporat al portal Arxius en Línia la descripció d’1,05 milions d’unitats de catalogació de documents textuals i 308.000 de no textuals (imatge i so), així com la digitalització d’1,97 milions de documents textuals i 442.000 de no textuals. Com a resultat, l’any 2020 es va apropar a les 700.000 consultes, bona part de les quals, de caràcter telemàtic. Així mateix, la seva pàgina web va rebre gairebé 150.000 visualitzacions i les seves xarxes socials superen els 11.000 seguidors. 

Personal

La plantilla de l’Arxiu Nacional és de 37 persones (30 funcionaris i 7 en règim laboral); disposa com a personal tècnic de 16 arxivers, 4 restauradores i 2 bibliotecàries, conjuntament amb 15 treballadors d’administració i suport.

Edifici

La seu de l’Arxiu Nacional, inaugurada el 1995 a Sant Cugat del Vallès, en un edifici de nova planta obra de Josep Maria Benedito i Rovira, disposa d’una superfície construïda útil de 12.625 m. Compta amb 30 dipòsits per a documentació textual (de 120 m² de superfície i una capacitat d’emmagatzemament de 2 km de documentació per dipòsit), equipats amb un sistema de climatització adaptat a aquest tipus de fons i supervisat permanentment. A més, disposa d’altres 7 dipòsits per a la conservació en condicions de clima més rigoroses i a baixa temperatura, dels suports de la documentació gràfica i audiovisual. Es troba en procés d’ampliació.

Serveis

L’Arxiu Nacional va ser capdavanter, al si de la Generalitat, en la implantació d’un sistema de gestió de la qualitat dels serveis i processos de treball (2004). Des de 2008 disposa d’una Carta de serveis. Ofereix els següents serveis gratuïts: informació general i assessorament especialitzat; consulta i reserva de documents; difusió i comunicació (podeu accedir a la pàgina web de l’arxiu en aquesta adreça i aquí als perfils propis a twitter i facebook); de reprografia (en aquest cas, d’acord amb les taxes oficials); i altres de complementaris (visites de grup, entitats vinculades i certificacions).

Gestió documental

El grau d’implantació de l’administració electrònica a l’Arxiu Nacional es troba en una primera fase. Entre el 2020-2021 es treballa en la millora del cercador d’Arxius en línia; a partir del primer trimestre del 2021, també en l’actualització i millora de l’aplicatiu de gestió de l’ANC, el GANC-GIAC. La implementació de l’administració electrònica a tots els vessants del centre serà l’objectiu principal del Pla estratègic 2021-2024.

Peculiaritats

Per la riquesa del patrimoni que conserva, l’Arxiu Nacional té la vocació de ser un centre de referència per al foment de l’estudi, el coneixement i la recerca de la història de Catalunya. Alhora, vol ser una institució oberta i propera a les persones: promoure la transparència, la qualitat i la innovació en els seus procediments amb voluntat de servei públic. Com a institució arxivística, és un important prescriptor de polítiques d’arxiu i patrimoni documental i ofereix a grans arxius privats d’abast nacional la possibilitat de constituir-se com a seccions dependents. Per la magnitud del patrimoni documental que custodia, per la seva condició de centre de referència sobre la història nacional, per les polítiques de centre que implanta i prescriu, per la tutela a les seccions i per la diversitat de serveis que presta, l’Arxiu Nacional ocupa un lloc central en el Sistema d’Arxius de Catalunya.

Visió de la professió

Davant els nous reptes i necessitats, sense perdre els perfils professionals tradicionals, cal incorporar-ne de nous: mantenir tècnics capacitats en paleografia i amb coneixement dels diferents períodes històrics, alhora que s’incorporen professionals hàbils en les diferents tecnologies aplicables a la gestió de la informació, la documentació, les dades i els objectes digitals; cal comptar també amb experts en comunicació i difusió de continguts, en diferents formats, adreçats als públics diversos.

Tal com l’avaluació del CoNCA ha fet palès en el cas de l’Arxiu Nacional, per donar resposta a les necessitats de la societat actual, cal avançar en la institucionalització, l’autonomia de gestió i la capacitat d’actuació pròpia dels arxius, dotant-los dels recursos tecnològics i de personal que els permetin avançar substancialment en la catalogació, la indexació i la digitalització, així com en el disseny i implementació de les activitats més adequades per donar a conèixer el contingut dels arxius i les seves potencialitats. Tot plegat reforçat amb la col·laboració entre centres, perquè quan col·laborem som més forts.