ArxiRuta: Arxiu Nacional de Catalunya

10 maig, 2021 - Miquel Pérez Latre, arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya i Sergi Borrallo Llauradó, responsable de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona

Avui visitem l’Arxiu referent del nostre país que recentment ha celebrat el 40è aniversari.

Presentació

La seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) s’ubica a Sant Cugat del Vallès, al carrer Jaume I 33-51, és dirigit per Francesc Balada i Bosch i la seva titularitat i gestió correspon a la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura.

Exterior de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Història

L’Arxiu Nacional, que enguany compleix quaranta anys de la seva creació el 1980, té dues grans fites en el passat: l’arxiu de la Diputació del General, a l’actual Palau de la Generalitat fins a l’abolició de la institució el 1716, i sobretot l’Arxiu General de Catalunya creat el 1936, clau en el salvament del patrimoni documental durant la Guerra Civil i abolit pel franquisme.

L’Arxiu Nacional és el principal dels arxius de la Generalitat. La seva missió és aplegar, gestionar, preservar i difondre els arxius i documents del Govern i l’Administració de la Generalitat, així com els de les persones, institucions i entitats, que són reflex de la història i la diversitat del nostre país. 

Equips de professionals especialitzats gestionen la documentació pública de conservació permanent de la Generalitat i les institucions precedents, i els fons d’origen privat; també és l’objecte d’una àrea pròpia la documentació en imatges, gràfica, sonora i audiovisual, per raó dels seus trets particulars. Finalment, per satisfer altres necessitats dels documents i els usuaris (les relatives a la informació i la qualitat, la comunicació i la difusió, la reprografia, i la conservació-restauració), l’arxiu disposa d’altres àrees de treball.

Fons documentals

A hores d’ara l’Arxiu Nacional custodia 1344 fons i col·leccions originals, amb un volum total de 37,1 quilòmetres lineals (més altres 119 reproduïts, que formen l’Arxiu de complement). En total, s’hi apleguen 27.016 pergamins, 6.829.287 fotografies, 206.846 mapes i plànols, 130.532 cartells, dibuixos i gravats, i 23.383 documents sonors i audiovisuals. 

El centre ha ingressat fons de procedència molt diversa: 584 personals, 163 d’associacions i fundacions, 159 col·leccions, 155 comercials i d’empreses, 106 familiars i patrimonials, 63 judicials, 48 d’institucions, 31 propis de la Generalitat, 23 de l’Administració Perifèrica de l’Estat, 3 de l’administració reial d’Antic Règim, 2 de l’administració local i 2 religiosos. 

La tasca de descripció duta a terme és rellevant: 936 han estat descrits a nivell de fons i 623 del tot inventariats, ha catalogat més de 2,5 milions d’unitats i digitalitzat 2,9 milions de documents. Els fons obren la possibilitat de recerques en tots els àmbits de la cultura, les institucions, l’economia i la societat catalana, especialment dels segles XIX-XX i en particular pel que fa a la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició política, però també conté fons rellevants per al coneixement de l’edat medieval i moderna. Els documents més antics, pergamins carolingis del segle X, corresponen a fons nobiliaris.

La presència digital de l’Arxiu Nacional és molt notable: ha incorporat al portal Arxius en Línia la descripció d’1,05 milions d’unitats de catalogació de documents textuals i 308.000 de no textuals (imatge i so), així com la digitalització d’1,97 milions de documents textuals i 442.000 de no textuals. Com a resultat, l’any 2020 es va apropar a les 700.000 consultes, bona part de les quals, de caràcter telemàtic. Així mateix, la seva pàgina web va rebre gairebé 150.000 visualitzacions i les seves xarxes socials superen els 11.000 seguidors. 

Documentació electoral de la Generalitat Republicana (1935)

Personal

La plantilla de l’Arxiu Nacional és de 37 persones (30 funcionaris i 7 en règim laboral); disposa com a personal tècnic de 16 arxivers, 4 restauradores i 2 bibliotecàries, conjuntament amb 15 treballadors d’administració i suport.

Equip humà de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Edifici

La seu de l’Arxiu Nacional, inaugurada el 1995 a Sant Cugat del Vallès, en un edifici de nova planta obra de Josep Maria Benedito i Rovira, disposa d’una superfície construïda útil de 12.625 m. Compta amb 30 dipòsits per a documentació textual (de 120 m2 de superfície i una capacitat d’emmagatzemament de 2 km de documentació per dipòsit), equipats amb un sistema de climatització adaptat a aquest tipus de fons i supervisat permanentment. A més, disposa d’altres 7 dipòsits per a la conservació en condicions de clima més rigoroses i a baixa temperatura, dels suports de la documentació gràfica i audiovisual. Es troba en procés d’ampliació.

Sala de tractament documental de l’ANC

Serveis

L’Arxiu Nacional va ser capdavanter, al si de la Generalitat, en la implantació d’un sistema de gestió de la qualitat dels serveis i processos de treball (2004). Des de 2008 disposa d’una Carta de serveis. Ofereix els següents serveis gratuïts: informació general i assessorament especialitzat; consulta i reserva de documents; difusió i comunicació (podeu accedir a la pàgina web de l’arxiu en aquesta adreça i aquí als perfils propis a twitter i facebook); de reprografia (en aquest cas, d’acord amb les taxes oficials); i altres de complementaris (visites de grup, entitats vinculades i certificacions).

Gestió documental

El grau d’implantació de l’administració electrònica a l’Arxiu Nacional es troba en una primera fase. Entre el 2020-2021 es treballa en la millora del cercador d’Arxius en línia; a partir del primer trimestre del 2021, també en l’actualització i millora de l’aplicatiu de gestió de l’ANC, el GANC-GIAC. La implementació de l’administració electrònica a tots els vessants del centre serà l’objectiu principal del Pla estratègic 2021-2024.

Peculiaritats

Per la riquesa del patrimoni que conserva, l’Arxiu Nacional té la vocació de ser un centre de referència per al foment de l’estudi, el coneixement i la recerca de la història de Catalunya. Alhora, vol ser una institució oberta i propera a les persones: promoure la transparència, la qualitat i la innovació en els seus procediments amb voluntat de servei públic. Com a institució arxivística, és un important prescriptor de polítiques d’arxiu i patrimoni documental i ofereix a grans arxius privats d’abast nacional la possibilitat de constituir-se com a seccions dependents. Per la magnitud del patrimoni documental que custodia, per la seva condició de centre de referència sobre la història nacional, per les polítiques de centre que implanta i prescriu, per la tutela a les seccions i per la diversitat de serveis que presta, l’Arxiu Nacional ocupa un lloc central en el Sistema d’Arxius de Catalunya.

Commemoració dels 40 anys de la creació de l’ANC

Visió de la professió

Davant els nous reptes i necessitats, sense perdre els perfils professionals tradicionals, cal incorporar-ne de nous: mantenir tècnics capacitats en paleografia i amb coneixement dels diferents períodes històrics, alhora que s’incorporen professionals hàbils en les diferents tecnologies aplicables a la gestió de la informació, la documentació, les dades i els objectes digitals; cal comptar també amb experts en comunicació i difusió de continguts, en diferents formats, adreçats als públics diversos.

Tal com l’avaluació del CoNCA ha fet palès en el cas de l’Arxiu Nacional, per donar resposta a les necessitats de la societat actual, cal avançar en la institucionalització, l’autonomia de gestió i la capacitat d’actuació pròpia dels arxius, dotant-los dels recursos tecnològics i de personal que els permetin avançar substancialment en la catalogació, la indexació i la digitalització, així com en el disseny i implementació de les activitats més adequades per donar a conèixer el contingut dels arxius i les seves potencialitats. Tot plegat reforçat amb la col·laboració entre centres, perquè quan col·laborem som més forts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *