ArxiRuta: Centre de Documentació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

25 juny, 2020 - Sergi Borrallo Llauradó (Responsable de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona)

Avui visitarem una altra vessant menys coneguda dels parcs naturals, els serveis documentals, en els que s’inclouen el propi arxiu.

Presentació

El Centre de Documentació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (CDPNASM) es troba ubicat al carrer Graieres, 2, de Boí, és gestionat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el seu responsable és Jordi Vicente Canillas, que depèn de la Directora-Conservadora del Parc, Maria de la Merced Aniz Montes.

Mapa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Font: www.miteco.gob.es

Història

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya. Abasta 105 quilòmetres quadrats d’alta muntanya i és el centre d’un Espai Natural Protegit tres vegades més extens. Està situat entre el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. La principal característica que té és l’aigua: rius, cascades, estanys, valls glacials i gairebé 200 llacs de muntanya.

El Parc Nacional va ser creat el 21 d’octubre de 1955, per Decret del Ministeri d’Agricultura (BOE 325, 21-11-55), amb una extensió inicial de 9.851 hectàrees, basant-se en una antiga Llei de Parcs Nacionals de l’any 1916. Va ser el cinquè Parc Nacional d’Espanya i el segon dels Pirineus, després del Parc Nacional d’Ordesa. D’altra banda, també havia estat contemplat en el Pla Macià de 1932.

L’any 1976 s’anuncia el projecte de reclassificació i ampliació del parc, per incloure-hi l’avetar de la Mata de València i el Massís del Montardo. Una dècada després la Generalitat de Catalunya, a través del Parlament, aprova la Llei 7/1988, de 30 de març, que propugna una ampliació del parc i determina els aprofitaments tradicionals, a més de preservar l’espai de totes les intervencions que d’alguna manera puguin afectar-lo. Després de dues ampliacions més, la superfície actual del parc és de 14.119 hectàrees amb una zona perifèrica de protecció de 26.733 ha. Existeix un Patronat encarregat de la seva gestió.

El Centre de Documentació es va crear, aproximadament, l’any 1996. Anteriorment, la documentació es guardava a la seu central del Servei de Parcs (Departament d’Agricultura), a la seu de Lleida del Departament d’Agricultura i a la Casa forestal del Parc.

Fons documentals

El fons conté documents de tipologia molt diversa: llibres, revistes, articles, fullets, documents inèdits, vídeos, fotografies, diapositives, mapes, CD-ROM, etc. El tipus de material condiciona la consulta. Es conserven, aproximadament, 4.500 volums de la biblioteca, 12.000 fotografies i 24 metres lineals de documentació administrativa.

Els documents més rellevants són els treballs tècnics i els projectes del Parc. Permeten l’estudi de la biodiversitat (flora i fauna), l’enginyeria forestal o la gestió d’espais naturals protegits. Els documents més antics són dels anys 60. 

Documentació tècnica del parc

 

Personal

El personal del Centre de Documentació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es limita a un tècnic.

Edifici

El CDPNASM es troba ubicat en un edifici històric reformat l’any 2003. Està format per un únic dipòsit amb aparells deshumidificadors.

Façana de l’edifici on es troba el Centre de Documentació

Serveis

El centre ofereix els següents serveis documentals: consulta en sala, atenció de consultes a distància, préstec de documents, reprografia, consulta de catàlegs i bases de dades de sumaris de revistes, consulta de catàlegs col·lectius de Catalunya, consulta de bases de dades de legislació i serveis de difusió (llista de revistes i elaboració mensual d’un dossier de premsa). Cal destacar l’edició d’un butlletí que porta per nom El Portarró, que és un lloc de pas tradicional i nexe d’unió entre el Pallars i la Ribagorça [http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes/coneixeu-nos/centre_de_documentacio/fons_documental/revistes_i_butlletins/el_portarro/].

Portades del butlletí El Portarró

Principalment utilitzen aquests serveis els propis tècnics del Parc, però també estan oberts a  estudiants, investigadors i a la ciutadania en general.

El parc disposa de perfil a diverses xarxes socials amb l’usuari @pnaiguestortes: Instagram [https://www.instagram.com/pnaiguestortes/], Youtube [https://www.youtube.com/channel/UC_kiDMegUC4auEhP8a-vSEQ] i Twitter [https://twitter.com/pnaiguestortes].

El Centre de Documentació també treballa en coordinació amb la Xarxa de Centres de Documentació d’Espais Naturals Protegits de Catalunya [http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/centres_de_documentacio/] i forma part de la Red Española de Centros de Información y Documentación Ambiental (RECIDA) [https://www.recida.net/].

Gestió documental

Tot just comencen a introduir-se en la gestió electrònica d’expedients a nivell administratiu, per tant, el grau d’implantació es troba en una fase encara inicial.

Peculiaritats

Pel que fa a les peculiaritats del centre les trobem tant en el tipus de fons com en que es tracta de documents quasi únics i molt especialitzats en el Parc Nacional. També cal destacar la situació física del centre i la plena integració amb el medi natural, de fet, des de fora no sembla que l’edifici albergui un servei públic sinó que aparenta una casa típica de pedra típica qualsevol del Pirineu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *