ArxiRuta: Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

21 juny, 2021 - Sergi Borrallo Llauradó (Responsable de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona) i Equip del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

Avui visitem un dels arxius de l’esport més importants de Catalunya, de gran influència sociopolítica i de repercussió internacional.

Presentació

El Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona (AFCB) es troba ubicat a la Travessera de les Corts, 65-71, baixos, de Barcelona. La seva titularitat i gestió correspon al Futbol Club Barcelona (associació esportiva catalana de naturalesa privada sense ànim de lucre) i el seu coordinador és Xavier Catalán Benítez.

© FC Barcelona / Autor: Germán Parga

Història

L’arxiu es crea amb el nom de Centre de Documentació Barcelonista per iniciativa de l’historiador i directiu responsable de coordinar la Comissió de Cultura del FC Barcelona, Jaume Sobrequés i Callicó. Inaugurat el 20 d’octubre de 1994, comprenia arxiu històric, biblioteca i hemeroteca, situats en la segona planta del Museu, dins del Camp Nou. 

A partir de l’any 2006, seguint la dinàmica de professionalització general del Club, el Centre inicia una nova etapa canviant el seu nom per Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona (CDiE). Aquest canvi no serà merament nominal sinó que anirà acompanyat de la voluntat de ser un motor per a la recerca i la divulgació de la història de l’entitat.

L’arxiu de gestió sempre s’havia gestionat des de les oficines de les diferents seus socials que ha tingut el Club. Amb anterioritat a la creació de l’arxiu històric, la documentació estava emmagatzemada en un local dins de les dependències del Camp Nou, a prop dels vestidors, on les condicions de conservació no eren les adequades.

Pel que fa a la seva organització, l’arxiu històric del FC Barcelona està integrat al Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, que és qui gestiona i custodia els seus fons documentals. El Centre a la seva vegada està integrat en l’Àrea de Comunicació del FC Barcelona.

Fons documentals

L’arxiu custodia 10 fons documentals, entre fons corporatiu, fons fotogràfic, fons patrimonials i cessions i donatius.

Els fons més rellevants serien:

  • Fons històric corporatiu
    • Fons fotogràfic Horacio Seguí: 250.000 fotografies en suport negatiu i diapositiva realitzades entre el anys 1963 i 2003 durant la seva època com a foto periodista esportiu seguint l’actualitat del FC Barcelona.  
    • Fons fotogràfic modern: producció fotogràfica del Club a partir del 2003 fins a l’actualitat formada per 1,2 milions d’imatges.
    • Fons personal Miró-Sans: Donació del fons personal de Francesc Miró-Sans i Casacuberta, president del FC Barcelona entre 1953 i 1961.
    • Fons personal Agustí Montal: Donació del fons personal del president Agustí Montal i Costa, president del FC Barcelona entre 1969 i 1977.
    • Fons personal Josep Lluís Vilaseca: Donació del fons personal de Josep Lluís Vilaseca i Guasch, directiu del FC Barcelona entre 1969 i 1977.
    • Fons personal Antoni Muntañola: Donació del fons personal d’Antoni M. Muntañola i Tey, directiu del FC Barcelona entre 1978 i 1989.
    • Fons personal Núria Llansà: Donació del fons personal de Núria Llansà, pionera del futbol femení al FC Barcelona i a Catalunya entre 1972 i 2003.
    • Arxiu Peris de Vargas: Ingrés del fons familiar Peris de Vargas, que abasta documentació entre 1897 i 1956.

Les possibilitats d’investigació que ofereix l’arxiu són molt diverses i no es restringeixen a l’àmbit esportiu exclusivament. El principal camp d’estudi seria l’estadística lligada a l’esport professional a Catalunya i Espanya. D’altres camps també oberts a l’estudi són la gestió d’entitats esportives, màrqueting esportiu, història de l’esport a nivell català i espanyol i recerques biogràfiques. Per últim, i atesa la idiosincràsia i especial rellevància del FC Barcelona, també hi destaquen els estudis sociopolítics i culturals al voltant de la institució i la seva relació amb el catalanisme, els moviments democràtics i la cultura popular.

Els documents originals més antics que es conserven són els estatuts i actes de junta directiva de 1911. A més es conserven còpies d’originals dels primers estatuts de l’entitat de 1902, conservats a l’Archivo de la Delegación de Gobierno de Cataluña.

Quant a documents gràfics, conserven còpia de preservació del l’àlbum familiar de la família Gamper (aprox. 1890) i postals en paper de la primera dècada del segle XX.

Per últim, pel que fa a les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques, conserven diversos exemplars del Historial del FC Barcelona d’en Daniel Carbó; editats per les Noces d’Argent del Club. I una col·lecció de la revista Stadium (1911-1929) i una de Mundo Gráfico (1911-1924) relligades. 

© FC Barcelona / Autor: Germán Parga

Personal

L’equip del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona el formen 5 persones: un coordinador, un historiador/investigador, dos tècnics documentalistes/arxivers i una persona de suport.

Edifici

Els treballs de reforma i manteniment de l’Espai Barça van motivar el trasllat del CDiE a una nova seu l’abril del 2019. D’estar situat al segon pis del Museu, dins de l’estadi del Camp Nou, passà a estar ubicat a la Travessera de les Corts, al perímetre del campus del FC Barcelona. Les actuals oficines estan ubicades en els que un dia van ser els vestidors del pavelló del Picadero Jockey Club, posteriorment conegut com Palau Blaugrana 2. 

Amb aquest canvi s’aprofità per optimitzar els espais físics del Centre segregant, d’una banda, l’espai de consulta i oficina i, de l’altra, l’espai dedicat a la instal·lació dels fons documentals. 

L’arxiu històric del FC Barcelona està reunit en un únic dipòsit al subsol de l’edifici on es troba el centre de documentació. Annexes es troben els dipòsits de l’arxiu intermig, el que facilita les transferències documentals i optimitza recursos quant a instal·lacions i processos.

L’arxiu històric té capacitat per 325 metres lineals i està equipat amb un sistema de climatització que regula la temperatura, la humitat i la renovació de l’aire. La qualitat ambiental es controla periòdicament mitjançant higròmetres amb memòria repartits per les instal·lacions. També compta amb un sistema d’extinció d’incendis per gasos (anhídrid carbònic).

© FC Barcelona / Autor: Germán Parga

Serveis

El Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona ofereix els següents serveis: Arxiu històric i fotogràfic, informació i referència, consulta de documents, biblioteca i hemeroteca auxiliars, reprografia i activitats de difusió i formació. Trobareu més informació sobre els serveis a la Carta de Serveis.

Els serveis que ofereix el Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona són públics, no estan limitats a persones sòcies o no sòcies ni a entitats. Els usuaris són –a banda dels usuaris interns, que representen >85% de les consultes– en la seva majoria persones investigadores, periodistes, estudiants, socis i públic en general, a part de clubs esportius i d’altres organitzacions..

El cost del servei no repercuteix en els usuaris. Només es facturen les feines de reprografia i cessió d’ús de materials quan els treballs tenen un objectiu comercial.

El CDiE disposa d’un espai específic a la web del Club, en català, castellà i anglès: 

Pel que fa a les Xarxes Socials, utilitzen els perfils oficials del Club:

A la resta de xarxes socials corporatives no solen fer aportacions (Tik Tok, Weibo, Snapchat, Viber…).

Gestió documental

El grau d’implantació de l’Administració electrònica és força baix. Bàsicament, es troba operativa en departaments com ara Compres i Recursos Humans. Suposem que la implantació del teletreball accelerarà el procés.

D’altres projectes de gestió documental en què han col·laborat o participat són:

  • Implantació d’un sistema d’organització d’arxiu
    • Creació del Quadre de Classificació
    • Estructura corporativa a SharePoint amb IT
    • Protocols de securització de la informació amb IT
    • Protocols de transferència documental entre arxius de gestió-intermig-definitiu

Peculiaritats

El Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona és una institució singular per diverses raons. En primer lloc per la institució de la que forma part, el FC Barcelona, que és la primera entitat esportiva de Catalunya amb 141.846 socis i 121 anys d’història.

En segon lloc, és una entitat pionera entre els clubs de futbol de l’estat, sent referència a nivell català i internacional, i mantenint estrets vincles de col·laboració amb entitats semblants d’Espanya, Europa i Amèrica.

En darrer lloc, en els seus fons documentals es custodia documentació patrimonial i centenària sobre l’esport català, el que ens converteix sovint en la única font d’informació primària disponible per segons quines necessitats.

Al ser una entitat privada, la seva prioritat és la integració en l’estructura orgànica de l’entitat, que està oberta a una constant actualització. Això fa que sovint calgui assumir criteris d’usabilitat i decisions operatives adoptades des de l’àrea de gestió administrativa. 

La legislació existent en matèria d’arxius i d’accés a la informació o bé no els aplica o bé ho fa de manera molt parcial, per tant tota la tasca de consulta pública es porta a terme seguint els compromisos de transparència que assumeix l’entitat, els estatuts i la normativa en matèria de secret industrial i confidencialitat. Amb aquests paràmetres es van elaborar uns protocols seguint criteris objectius per a l’accés a la informació.

© FC Barcelona / Autor: Germán Parga

Visió Professió

El personal del centre vol fer balanç de la professió en l’àmbit privat i productiu. 

Cal tenir en compte que és molt difícil posicionar els processos arxivístics en les àrees d’influència dins d’una organització més enllà dels supòsits que contempla la llei com d’obligat compliment. Si bé les TIC han afavorit a prendre consciència en general de la necessitat de gestionar amb criteri documental i des del moment de la creació la documentació que es genera, la capacitat d’influència encara és molt limitada. Per norma general, els arxius i centres de documentació són percebuts com a quelcom lligat a la cultura o al patrimoni en comptes de ser una eina productiva de primer ordre.

També pensen que caldria posar més en valor els equips amb perfils diversos i multidisciplinars dins dels arxius. Si bé l’especialització és imprescindible, a vegades hi hagut la tendència de fer-ne una disciplina hermètica, tancada en si mateixa. A parer seu cal mirar enfora i integrar comunicadors, historiadors, perfils tecnològics, etc. per a un enriquiment dels equips i una millor assoliment d’objectius. 

Precisament el que caldria millorar és el nostre paper dins d’equips de treball amb perfils professionals diferents. També posar en valor la nostra capacitat d’adaptació i permeabilitat als nous reptes professionals i realitats laborals sorgides de la transformació digital. I finalment, en l’àmbit privat, fer una explotació més intensiva dels recursos que proporciona a nivell productiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *