ArxiRuta: l’Arxiu Capituar de Barcelona

Presentació

L’ Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (ACB) està ubicat a la mateixa catedral de Barcelona, en el Pla de la Seu, sense número, de Barcelona. El seu director és el doctor Robert Baró i Cabrera i la titularitat i gestió de l’equipament és del Capítol de la Catedral de Barcelona. Parlem amb la Clara Jáuregui i amb la Celia Juangrán, tècniques arxiveres.

Història

Es desconeix la data concreta de creació de l’arxiu, tot i que al segle IX s’inicien les sèries de pergamins. La producció documental ha acompanyat a la Catedral al llarg dels segles, i juntament amb la gestió d’aquesta. Existeixen registres d’actuacions arxivístiques des d’antic que han quedat reflectides per exemple en la transcripció dels documents més antics en els Libri Antiquitatum, els diferents inventaris elaborats al llarg dels segles, els pagaments pel seu redreç o la construcció de mobles per a la seva conservació. També es conserven dos espais d’arxiu antics, el primer conegut com a Arxiu de Mitja Escala, del 1420, i el segon, ara conegut com a Arxiu Antic, acabat de construir el 1538 i que va acollir la documentació fins al seu trasllat a l’actual arxiu, construït el 1969. També hi han intervingut destacats arxivers com Francesc Tarafa, Sebastià roger, Jaume Caresmar o Josep Mas, fins a arribar als arxivers que van promoure el nou arxiu, el Dr. Àngel Fàbrega i Mn. Josep Baucells. 

L’Arxiu Capitular encara no compta amb un Quadre de Fons detallat, i encara hi ha fons pendents de revisió. Aproximadament n’hi ha una vintena, però cal un estudi aprofundit d’aquests per saber si s’han de dividir en subfons, per exemple. 

Fons documentals

Entre ells, hi ha dos fons cabdals per entendre la nostra institució: el de la Catedral (amb especial esment a les sèries d’Obra i la dels llibres sacramentals) i el fons del Capítol, que és l’encarregat de gestionar la Catedral. A part d’això, les nostres sèries de pergamins sumen més de 40000 unitats, dels quals el més antic és de l’any 878. També es conserven uns papirs, encara pendents d’estudi (i, per tant, sense datar), que es trobaven a les guardes d’un còdex del segle VIII. Per últim, cal destacar el fons de la Pia Almoina, institució assistencial creada el segle XII, dipositaria a l’edat mitjana de gran quantitat de donacions i lleixes testamentàries, motiu pel qual ha conservat documentació de gran quantitat de poblacions de la diòcesi de Barcelona.

Les possibilitats d’investigació són múltiples i diverses. Gràcies als nostres fons es pot reconstruir no només la història de la institució (i del mateix edifici) sinó de tota la ciutat de Barcelona i les seves rodalies. Permet desenvolupar estudis econòmics, demogràfics, socials, topogràfics, i un llarg etcètera.

Personal

Actualment, hi ha quatre treballadors vinculats a l’arxiu, tres tècnics arxivers i una conservadora. La direcció de l’arxiu recau en el canonge arxiver, el Dr. Robert Baró. 

Edifici

L’arxiu està situat sobre el claustre de la Catedral. Aquest espai va ser construït els anys 60 del segle passat amb el propòsit d’acollir l’arxiu, i consta de la sala de consulta i la zona de dipòsit. 

En l’actualitat, es disposen de dos dipòsits diferenciats. El primer està destinat a la documentació històrica i, per tant, està adaptat per tal que les seves condicions climàtiques siguin les adequades per aquest tipus de fons. El segon dipòsit, localitzat a les oficines de la Catedral, és utilitzat com a arxiu intermedi. Entre tots dos, hi ha una capacitat total d’uns dos mil metres lineals. 

Serveis

L’ACB disposa de servei de consulta en sala amb cita prèvia, i també consulta en línia a través de la seva web i correu electrònic (arxiu@catedralbcn.org). També disposa de servei de reproducció de documents (les tarifes es troben publicades a la web de l’arxiu), a més de dur a terme tasques de recerca, assessorament i orientació als investigadors. També es fan visites a alumnes per tal d’apropar la tasca dels arxius i la documentació que contenen.

Aquests serveis estan adreçats a estudiants, investigadors i persones que fan recerca de tota mena com ara genealògica. També cal mencionar la tasca de cerca i elaboració de certificats de baptisme que s’ha incrementat aquests dos últims anys amb la Llei de memòria històrica espanyola.

L’arxiu té pàgina web (https://arxiu.catedralbcn.org), on es pot trobar informació sobre l’arxiu, documentació digitalitzada i publicacions relacionades, i un perfil a la plataforma X on es comparteixen notícies i dades curioses sobre l’arxiu (@arxiucb). 

Gestió documental/projectes

A la Catedral encara no s’ha implantat l’Administració Electrònica perquè, entre altres coses, cal fer feina arxivística prèvia d’identificació dels diferents fons custodiats o la creació del Quadre de Classificació. Tanmateix, l’organització ja està seguint els passos previs per poder implantar-la.

Quant als projectes, l’ACB té diversos convenis i col·laboracions amb universitats i institucions en alguns dels quals hi participa activament, a més d’aspirar a constituir-se en centre de recerca.

Peculiaritats

Tal vegada allò que destaca del nostre arxiu és haver conservat els espais destinats a arxiu dels segles XV i XVI, a on s’hi ha guardat la documentació fins als anys 60 (tret del període de la Guerra Civil). 

Entre els còdexs, destaquen especialment el Missal de Santa Eulàlia, elaborat el segle XV amb miniatures de Rafael Destorrents, i les Homilies de Sant Gregori, datades entre els segles VII i VIII. 

Visió Professió

Als reptes que normalment s’enfronta un arxiu, sovint estan multiplicats als arxius de l’església a causa de la complexitat dels seus fons i, en alguns casos, a la manca de recursos econòmics. D’altra banda, encara existeix un desconeixement tant per part del públic general com de l’especialitzat del qual aquests arxius poden oferir. Creiem, però, que des d’organitzacions com el Secretariat d’Arxius Eclesiàstics de Catalunya (SAEC) i l’Asociación de Archiveros de la Iglesia de España (AAIE) s’està impulsant molta feina que pot millorar aquesta situació.