ArxiRuta: L’Arxiu Municipal de Lleida

Presentació

La cap del servei, Elena González Coso, ens obre les portes de l’Arxiu Municipal de Lleida (AML), ubicat a la plaça de la Paeria, 1. Es troba present també en algunes de les xarxes socials, com per exemple Facebook.

Història

Tot i que el document més antic és la Carta de Poblament, datada l’any 1150, la primera actuació arxivística documentada és l’inventari dels privilegis de la ciutat, narrada en el llibre de consells generals de 1445. A la darreria del segle XVI, es fa palesa la necessitat de disposar d’un arxiver i es contracta el notari Josep Aparici perquè posi ordre als documents. El 1686 es construeix l’Armari dels privilegis, més conegut com l’Armari de les cinc claus, que consta de quaranta vuit calaixos, on s’hi guardaven les actes i els privilegis de la ciutat. Durant el segle XIX, foren nombrosos els arxivers que es succeïren en el càrrec, cal destacar-ne Josep Pleyan de Porta i, sobretot, Rafael Gras de Esteva. Finalment, el 1929 es reforma l’edifici de la Paeria i l’arxiu s’instal·la a la planta baixa on continua actualment.

Fons documentals

Es custodien 24 fons documentals i 3 col·leccions. El fons principal és el municipal (1150-2019), el seu abast cronològic i la varietat de competències municipals ofereixen unes possibilitats d’investigació innombrables. No obstant això, també gestiona fons molt rellevants per la seva tipologia diversa: musicals, fílmics i fotogràfics. A més dels religiosos (s. XIII-s. XX), Pia Almoina i Companyia de Jesús. Pel que fa a les col·leccions factícies, anomenar la de pergamins, mapes, plànols i gravats, i cartells.

Edifici

L’arxiu municipal es troba repartit en dos edificis molt propers. La documentació més antiga, la sala de consulta i la direcció es troba a la planta baixa del Palau de la Paeria, un edifici del segle XIII reconstruït l’any 1929, per acollir l’ajuntament. La resta de la documentació es troba al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, antiga caserna militar. La capacitat total aproximada és de 7.000 metres lineals.

Personal

L’equip humà de l’arxiu està format per cinc persones: un tècnic superior, un tècnic mig (vacant), tres tècnics auxiliars i un auxiliar administratiu.

Serveis

L’arxiu municipal ofereix consulta de documents en sala, consulta en línia de documents digitalitzats, assessorament històric, servei de reprografia, biblioteca i hemeroteca auxiliars, a més d’organitzar visites guiades, en especial a escolars.

Projectes

L’arxiu participa en nombrosos espais col·laboratius dins i fora de l’administració municipal amb l’objectiu de preservar i difondre els fons custodiats.

En primer lloc destacar el projecte d’Administració electrònica, que necessita de la metodologia arxivística per poder assolir l’èxit. L’arxiu forma part de la Comissió Tècnica creada amb aquesta finalitat, juntament amb la secretaria general, informàtica, organització i control de la gestió.

Tot seguit, especificar la importància del Portal de Transparència municipal, que permet donar compliment a la Llei que porta el mateix nom. Entre les seves obligacions, predominen la publicació dels instruments tècnics arxivístics.

Finalment, destacar el concurs de redacció Què se n’ha fet del calaix desaparegut? Destinat als nens i nenes de tercer i quart de primària de les escoles de Lleida. Aquesta activitat pretén donar a conèixer qui som els arxivers, quines tasques desenvolupem i quins documents es custodien. El nom del concurs ve donat pel calaix que manca de l’Armari de les cinc claus.

Peculiaritats

Els arxius municipals es caracteritzen per ser els que conserven documentació més antiga, gran part d’ells contenen pergamins de partir del segle XII. Altres peculiaritats són l’ingrés i la gestió de fons d’empreses, associacions o particulars, d’àmbit local. L’Arxiu Municipal de Lleida es diferencia de la resta per disposar de la sèrie documental Llibres de crims (1308-1697), una tipologia documental no gaire comuna.

Visió de la professió

La cap del Servei d’Arxiu incideix en el canvi de paradigma de la professió i el protagonisme que adquireix la gestió documental electrònica. Per aquest motiu, remarca la importància tant d’incorporar especialistes de diferents àmbits com de la formació específica.