ArxiRuta: Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Presentació

El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental (Biblioteca i Arxiu), és un servei de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida obert al públic. En aquests moments, Sílvia Farrús Prat és la tècnic que el gestiona.

Història

Tant el Servei d’Arxiu com la Biblioteca són serveis que es gesten amb la creació de l’Institut, el 1942.

La biblioteca, des dels seus inicis, tingué l’objectiu de formar una col·lecció que recollís les peces fonamentals del patrimoni bibliogràfic lleidatà. Els primers fons que la nodriren foren els que estaven custodiats en els diferents dipòsits bibliogràfics i documentals que la Generalitat Republicana havia establert a la ciutat. Part d’aquests fons són el nucli embrionari d’aquesta biblioteca.

Paral·lelament, l’Institut projectà també la creació d’un gran arxiu que no arribà a materialitzar-se. En el seu lloc es creà però un arxiu a partir dels fons que es custodiaven a l’edifici fruit de les incautacions efectuades durant la Guerra Civil. La custòdia d’aquesta documentació de procedència diversa (eclesiàstica, municipal o notarial) va fer possible la creació de l’arxiu (que posteriorment s’anomenà Servei d’Arxiu i Llegats).

Des de febrer de 2016 s’unificaren els serveis d’Arxiu i Biblioteca en un de sol. Un procés latent durant anys que venia justificat no només per l’optimització dels recursos sinó, i sobretot, per la necessitat de poder oferir a l’usuari un millor servei.

Fons documentals

Aquest nou servei gestiona una gran varietat de formats i de tipologies documentals entre les que destaquen: monografies, opuscles, revistes i diaris, documents, manuscrits, gravats, mapes, partitures, cartells, etc.

El fons bibliogràfic està integrat per 60.000 volums. Conserva una important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre els segles XV i XXI. La col·lecció s’ha convertit en una eina excel·lent no solament per a la recerca en temes de caràcter local, sinó sobretot per conèixer la producció de l’estol d’impressors establerts a la ciutat durant cinc segles.

El fons hemerogràfic és un dels més consultats del servei. Recull més de 1.300 títols de revistes i diaris en gran part de caràcter local des del segle XIX, i és dipositària de la major part dels títols de premsa local i comarcal que s’editen en l’actualitat. De temàtica diversa, recull publicacions de caràcter satíric, fons eclesiàstic, d’ensenyament, de sindicats, gremis i cooperatives, col·leccions periòdiques de caràcter comercial, publicacions polítiques,…

L’SPBD és també dipositari d’interessants fons documentals. Recull la documentació que s’ha conservat de l’Antic Hospital de Santa Maria que deixa constància de la importància i repercussió que va tenir per a la ciutat la creació d’un hospital general. La col·lecció conté privilegis, butlles, llibres de testaments, constitucions, documents sobre expòsits i orfes, comptes de l’hospital, etc. L’arc cronològic abasta els segles XV al XX. En són bona prova el privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV; les butlles del papa Calixte III o la còpia d’un document on s’explica la col·locació de la primera pedra de l’edifici.

A més d’aquest conjunt documental, també conserva el fons del Dipòsit de l’Arxiu, on hi trobem documentació municipal de Lleida i d’altres municipis, documentació judicial relativa al jutjat de primera instància i documentació de particulars. El fons es completa amb la col·lecció pergamins de procedència diversa.

De marcat interès artístic és el material de la col·lecció gràfica de la Biblioteca de l’IEI es troba en diversos formats: trobem a banda de cartells, gravats i mapes, tota una sèrie de documents impresos en petit format on destaquen: calendaris, felicitacions de nadal, programes de mà, prospectes i impresos comercials, etc.

El fons de Manuscrits de la Biblioteca de l’IEI recull una important col·lecció de documents de personalitats que han fet entrega del seu fons particular: cal destacar els 27 manuscrits originals de Pleyan de Porta, cronista i historiador de la ciutat i dels autors coetanis a aquest.

Finalment, cal destacar el fons musical del guitarrista i musicòleg Emili Pujol, que inclou partitures manuscrites i impreses, el seu arxiu i biblioteca particular.

Personal

Pel que fa a l’equip humà, actualment, al SPBD hi treballen 5 persones: 1 tècnic documentalista i 4 auxiliars administratius. Esporàdicament també hi col·laboren estudiants en pràctiques del grau de la Facultat d’Història de la UdL.

Edifici

El Servei està ubicat en la primera planta de l’antic hospital de Santa Maria, un edifici emblemàtic de la ciutat de Lleida. Aquest, per ell mateix ja és tot un petit plaer pels sentits, un magnífic continent dels grans tresors que en ella es conserven.

Amb motiu de la unificació del Servei d’Arxiu i Biblioteca s’habilità un dipòsit al complex de la Caparrella, on la Diputació hi té diferents instal·lacions. Aquest segon espai disposa de 380 m² on s’hi ha traslladat part del fons.

Serveis

El SPBD s’adreça a estudiants, investigadors i tota aquella persona que necessiti fer recerca dels diferents fons que hi estan dipositats.

Ofereix serveis d’accés als documents (consulta i informació tant presencial, com telefònica, per correu electrònic i a través de la web institucional), reproducció de documentació i orientació en la recerca dels fons (a través dels inventaris, les guies dels fons, el catàleg, el repositori).

A nivell de difusió realitza mostres i exposicions pròpies alhora que gestiona préstec de material per exposicions, visites guiades, organitza els seminaris de lectura de documents.

A nivell de formació i en col·laboració amb la Universitat de Lleida, acull estudiants en pràctiques del Grau en Història.

Es cobren les reproduccions segons les taxes aprovades per la Diputació de Lleida (http://www.fpiei.cat/ca/tramits-gestions/documentacio)

En aquest moments, el Servei encara no és present a les xarxes socials a través del perfil propi, si que hi és representat amb el general de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Projectes

El SPBD gestiona els seus fons a través del seu catàleg dels diferents fons [http://ondara.diputaciolleida.es:8991/F?func=option-update-lng&func=file&file_name=find-b&P_CON_LNG=cat].

Des de la web institucional s’accedeix a la informació del Servei on es pot consultar els inventaris i les diferents guies dels fons. També s’accedeix al repositori institucional on el SPBD hi té accessibles tots els fons que digitalitza [http://repositori.fpiei.cat/].

El SPBD participa en els següents projectes de cooperació:

• Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) 
  [https://gruparxiverslleida.wordpress.com/]
• Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC) [https://ccuc.csuc.cat/search~S22*cat]
• Memòria Digital de Catalunya (MDC) 
  [http://mdc1.csuc.cat/]
• Premsa Catalana Digitalitzada 
  [http://premsadigitalitzada.bnc.cat/]

Finalment, cal destacar la digitalització de la col·lecció de pergamins inclosa en el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP). Una col·lecció que ja és accessible des del propi repositori. A més, en aquests moments ja es treballa per poder-hi incorporar i fer accessibles les seves transcripcions.

Peculiaritats

Aquest és un tipus de servei, que es troba a mig camí entre un arxiu i una biblioteca i això és precisament el que el fa especial. La importància del SPBD rau en la riquesa dels fons que custodia. De fet, aquesta tipologia documental tant diversa és precisament la seva principal peculiaritat.

Visió Professió

Pel que fa a la situació actual, segurament caldria donar més visibilitat als arxius. També hem d’aprofitar al màxim les possibilitats que ens ofereix el món digital en el que estem immersos.

Els nostres centres haurien de mirar de crear comunitat entre ells. El fet de vetllar per aquest tipus de col·laboració col·lectiva de ben segur que ens portaria a optimitzar i aprofitar recursos, tot compartint inquietuds, projectes i activitats; però, sobretot, seria la manera òptima d’intercanviar i generar nou coneixement. Es tracta de sumar esforços per posar en valor el patrimoni que tenim.

A banda, ens caldria repensar també el paper dels nostres usuaris, promoure’n la participació. De fet, el repte és tenir usuaris actius, segurament és molt més complicat crear comunitats que simples visitants als nostres arxius.