Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. 100 anys (1920-2020)

20 febrer, 2020 - Joan M. Quijada Bosch. Tècnic de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

Aquest any 2020, s’han complert cent anys de la fundació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, fundat pel cardenal Antoni Vidal i Barraquer. Es tractava del primer arxiu eclesiàstic de Catalunya i de l’estat espanyol, en el sentit modern que avui entenem.

Acte inaugural. Foto: departament de mitjans de comunicació de l’Arquebisbat

El passat 9 de febrer es complien cent anys de la fundació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, per part del cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona. Es tractava del primer arxiu eclesiàstic de Catalunya i de l’estat espanyol, en el sentit modern que avui entenem. D’aleshores ençà, durant cents anys, l’AHAT ha vetllat per preservar la memòria de l’Església que pelegrina a Tarragona. Des de la butlla Inter primas Hispaniarum de l’1 de juliol de 1901, amb la qual es donava inici a la restauració de la seu metropolitana de Tarragona, fins el mes de juny del 2019, que clou el darrer pontificat. Documents datats i generats per persones, parròquies i institucions diverses repartides al llarg de tota l’arxidiòcesi, des del Priorat fins a Urgell-Garrigues, passant pel Baix Camp i l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès. 

Mn. Sanç Capdevila i Felip, fins aleshores ecònom de Forès, fou l’encarregat d’endegar el projecte. El 10 de desembre de 1921 el cardenal Vidal i Barraquer ordenà que tota la documentació de l’arquebisbat de Tarragona anterior a 1750 fos dipositada al nou arxiu. La finalitat era evitar la pèrdua de la documentació, assegurar-ne la conservació i facilitar-ne la seva consulta. 

Per allotjar el nou arxiu s’habilità una sala a la planta baixa del Palau Arquebisbal. Es tractava d’una cambra gran, que hi havia entre la muralla i l’hort, a sota mateix de la capella.

El 15 de febrer de 1921 arribaven a l’AHAT els primers arxius parroquials. Es tractava dels fons documentals de les parròquies de Belltall, Conesa, Passanant i Forès. El dia 16 del mateix mes es va començar a destriar l’arxiu de Secretaria de Cambra, on es va trobar part de l’arxiu dels religiosos trinitaris de Tarragona. El 22 d’agost van ser traslladats a l’arxiu una pila de papers trobats en una cel·la del Seminari Pontifici de Tarragona. Es tractava de fragments de visites pastorals, registres de negocis i manuals notarials. El 27 de setembre, el cardenal Vidal i Barraquer dipositava l’arxiu del castell d’Aramprunyà i de la família Foxà. A partir d’aleshores, Mn. Sanç Capdevila va iniciar les seves excursions per les parròquies de l’arquebisbat tot recollint la documentació que posteriorment els rectors enviaven a Tarragona. El 3 d’octubre de 1924 arribava a l’AHAT l’última expedició de documents recollits per Mn. Sanç Capdevila. Amb els arxius parroquials de la Secuita i el Codony quedaven pràcticament del tot recollits els fons parroquials de l’arxidiòcesi tarragonina.

La sobtada mort de Mn. Sanç Capdevila l’any 1932 estroncà el projecte arxivístic. Tres anys més tard el Dr. Jeroni Claveras Brunet, que havia estudiat arqueologia clàssica i arxivística a la Universitat Pontifícia de Roma, fou nomenat nou arxiver diocesà. Primer la Guerra Civil espanyola, i després les seves múltiples ocupacions a la cúria diocesana minvaren la seva dedicació a l’arxiu. S’iniciava així una llarga letargia per a l’AHAT.

Durant la Guerra Civil, malgrat que alguns dels arxius parroquials van ser parcialment o totalment cremats o destruïts, l’acció decidida de les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya va salvar l’AHAT en la seva pràctica totalitat. En els primers moments, quan van ser saquejades les oficines de la Secretaria de Cambra i Govern, una part de la documentació corrent es va perdre o es va barrejar. 

L’any 1968 el palau arquebisbal es va veure afectat per una invasió de tèrmits. El cardenal Benjamín de Arriba y Castro va demanar assessorament a la Dirección General de Archivos y Bibliotecas per tal d’analitzar la situació en què es trobava l’Arxiu. L’informe tècnic es fixava en l’estat de les instal·lacions i dels fons documentals que hi havia dipositats. Les conclusions finals no van ser gaire favorables: es constatava la manca d’espai per a dipositar nova documentació i l’absència d’un lloc adequat per habilitar-lo com a sala de consulta per als investigadors.

Aleshores es va recuperar la idea inicial, del cardenal Vidal i Barraquer, de construir-lo en el terreny on hi havia la cotxera, situat entre el Palau Arquebisbal i el Seminari Pontifici. Les obres començaren la tardor d’aquell mateix any i s’allargaren fins l’any 1971. La nova seu fou beneïda per l’arquebisbe Josep Pont i Gol. Malgrat que l’estructura del nou edifici va ser projectada per a la instal·lació d’armaris compactes que havien de permetre una major conservació de la documentació, problemes de tipus econòmic no ho van fer possible. Es van substituir els antics armaris de fusta per unes prestatgeries metàl·liques niquelades.

El 1969 fou nomenat director de l’AHAT Mn. Francesc Xavier Ricomà Vendrell, que havia cursat estudis a Roma sobre patrimoni i arxivística, fou l’encarregat de traslladar els fons documentals del vell arxiu, situat en una gran sala a la planta baixa del palau arquebisbal. Aprofitant aquesta circumstància, va encapsar gran part de la documentació que fins aleshores s’havia servat en lligalls.

L’any 1978 va ser nomenat director de l’AHAT, Mn. Salvador Ramon i Vinyes. El nou arxiver va esmerçar molts esforços perquè fos continuada la concentració de la documentació dels arxius parroquials a l’AHAT. Les seves gestions van permetre la publicació d’un nou decret l’1 de març de 1979 pel qual l’arquebisbe Josep Pont i Gol manava que tota la documentació parroquial anterior a 1850 fons dipositada a l’AHAT.

L’any 1999 prengué possessió l’actual director Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó. Des de llavors l’AHAT ha sofert una important transformació. El 2003 es rehabilitaren i arranjaren les instal·lacions, dotant-lo de nous espais de treball pel personal i d’una nova sala de consulta pels usuaris. El 2006 s’implementà un programa propi de gestió documental. El 2007 veia la llum la primera web de l’arxiu. El 2008 s’inicià l’ambiciós projecte de digitalització dels fons documentals. I, el dia 10 de setembre del 2009 esdevenia pioner dins dels arxius eclesiàstics, tant catalans com espanyols, en posar a l’abast dels seus investigadors la documentació digitalitzada a través de la seva web.

Durant aquests cents anys s’han concentrat la gairebé totalitat dels arxius parroquials de l’arxidiòcesi, així com, nombrosos fons personals, tant de preveres i laics, i també de diferents institucions relacionades amb l’Església de Tarragona.

Per altra banda, l’AHAT també custodia i gestiona l’Arxiu Capitular de Tarragona i l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.  El 2011 es van catalogar i digitalitzar totes les actes capitulars des del segle XV-XX, els llibres d’obra dels segles XIV-XV i la carteria del segle XIII al XVII. L’any 2016 es va presentar la digitalització del fons musical de la catedral compost per 1.451 partitures manuscrites entre el primer terç del segle XVII i la primera meitat del segle XX. Tota aquesta documentació es pot consultar al web www.acct.cat. El fons històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla es va dipositar a l’AHAT l’estiu de l’any 2010. El fons el constitueixen més de 3.000 unitats documentals les quals estan digitalitzades i es poden consultar a través de la pàgina web http://www.ahspt.cat

En ple segle XXI, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona segueix essent fidel als objectius fundacionals, però aquests s’han adaptat als nous temps amb l’aplicació de les noves tecnologies del coneixement i la informació.

Per celebrar el centenari l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha programat tot un seguit d’actes que es desenvoluparan al llarg d’enguany i es clouran el febrer del 2021. Més informació a la web de l’arxiu www.ahat.cat

El tret de sortida d’aquesta commemoració fou l’acte inaugural que tingué lloc el passat 10 de febrer a la Sala d’Actes del Centre Tarraconense El Seminari, presidit per l’arquebisbe Joan Planellas Barnosell, hi que comptà amb la participació de Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó, director de l’arxiu, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Mariàngela Vilallonga Vives, l’alcalde de la ciutat Pau Ricomà Vallhonrat, i la presidenta de la Diputació de Tarragona Noemí Llauradó Sans. 

Una resposta a “Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. 100 anys (1920-2020)”

  1. JOAQUIM GIRO AMARGANT ha dit:

    BON DIA COM PODRIA SAPIGE DELS MEUS AVANPASATS NASCUTS A TAMARIT1863
    I 1886 CASAMENT .GRACIES

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *