Arxius: drets i memòria. Reflexió al voltant del 29 d’octubre.

Els arxius valencians també han estat afectats per l’episodi de dana del 29-O, eixe “també” és imprescindible perquè els arxius formen part de la societat i com que aquest fet ha condicionat i canviat la vida de molts veïns i veïnes de la província de València, també ho ha fet als seus arxius, perquè els arxius no estan fora de la realitat, conformen el dia a dia de les persones administrades i també el seu futur i la seua història, premissa bàsica per entendre la importància dels mateixos en la configuració de la identitat com a poble.

Conserven els documents que donen testimoni d’allò que som i fem, i convé assenyalar que es tracta d’unes àrees urbanes amb una intensa activitat econòmica, aquella ciutadania “fa moltes coses”, i per tant genera molts documents, que es custodien als seus arxius municipals. A més a més, són pobles amb una gran trajectòria cultural, molts d’ells tenen societats musicals amb més de cent anys, que custodien documents des de la seua fundació, i també clubs esportius i museus, tan emblemàtics com ara el Museu del Taulell de Paiporta, el de Benetússer, o el Museu del Palmito d’Aldaia, totes aquestes institucions conserven el seu arxiu, i preservar-lo és cabdal per tal de conèixer la seua història i arrelament a les societats dels llocs on es radiquen.

El passat 29 d’octubre la ciutadania valenciana patia al seu territori les conseqüències d’unes adverses condicions meteorològiques, que com és sabut, comportaren la pèrdua de 224 vides humanes i als municipis pertanyents a la comarca de l’Horta Sud unes pèrdues materials molt nombroses, que atacaren una zona d’alt rendiment econòmic i que genera bona part del producte interior brut de la província de València. 

Aquesta situació tan devastadora en el que és més important, la pèrdua de persones, amb tot el que allò comporta a nivell emocional i afectiu, provocà que el focus als arxius no fos amb caràcter immediat. No obstant això, el dia 4 de novembre, la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana va iniciar converses amb les associacions de l’àmbit, per tal de configurar un pla d’acció.

L’objectiu de l’Associació professional d’Arxivers i gestors de documents valencians fou aconseguir que des dels llocs de responsabilitat política hi hagués formada una consciència activa sobre l’elevada transcendència dels arxius. Per la qual cosa, una de les primeres accions fou explicar que l’arxiu no sols és el custodi de la història dels pobles, sinó també dels drets actuals de la societat que representa. 

Per això es va demanar que tot i estar imbricats dins del sector cultural, es fos conscient també de la importància dels servidors informàtics municipals, per tal de saber si l’arxiu electrònic estava a bon recapte. Notícies com la de l’Ajuntament de Sedaví, on tant l’arxiu físic com l’electrònic foren arrasats, eren aquelles que no desitjàvem tornar a sentir. Cal dir que la notícia tan sols ocupà trenta segons a un informatiu d’un canal generalista, i la repercussió d’aquesta és quasi tan cabdal com per a iniciar un documental d’hores i hores per tal de reflexionar i arribar a copsar la profunditat del que implica tant ara, com encara més en el futur,  per a la societat que eixe arxiu representava. Conseqüències que no són immediates, però sí mediates, i que tard o d’hora es deixaran sentir a la societat que aquells papers i documents electrònics representaven.

Aquesta qüestió és clau per a impulsar la recuperació dels arxius afectats, doncs s’ha vist una dualitat als arxius municipals que fa pensar amb la poca importància que s’atorga a l’arxiu més recent que es troba en eixe espai indefinit, que alguns ja anomenen la futura “edat fosca”, referint-se al període que comprèn els anys 80 del segle XX fins a 2010 aproximadament. Aquesta documentació no està generada electrònicament i com que al seu moment no es considerava històrica tampoc ha estat objecte de programes de digitalització massius. És greu pensar que els professionals de l’arxivística sols han de conservar i custodiar els documents històrics anteriors al segle XIX, com si la resta ja no tingués la capacitat de radiografiar i copsar la transcendència de les societats i perdre la visió sobre que eixos documents, a hores d’ara quasi menyspreats, seran l’objecte d’estudi dels historiadors del futur.

La centralització dels béns culturals danyats en un espai cedit per Fira València ha estat de vital importància per fer una fotografia fixa del balanç de danys, veient-se a primer cop d’ull que el 90% dels béns culturals que han patit les conseqüències d’aquestes inundacions configuren el patrimoni arxivístic valencià. Allà han arribat part dels arxius municipals d’Alfafar, Paiporta, Massanassa, Catarroja, Aldaia, però també arxius parroquials, registre civil, i jutjats de pau. També ha estat afectat l’arxiu intermedi de la Generalitat Valenciana ubicat a Riba-roja.

El procés d’estabilització dirigit per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració i Investigació ha consistit en un constant procés de ventilació i assecat, per a continuar amb el procés d’aspiració individualitzat que ha permès aprofundir en els materials afectats. Cal assenyalar que en el curs del transport dels béns des de la seua procedència a Fira València s’observa que no sols estan mullats per aigua, sinó que el fang és protagonista indiscutible de totes les remeses de documents que han arribat allà. El fang és un factor més a tenir en compte en el procés d’estabilització a efectes de conservació que complica les tasques de rescat.

Com tots els esdeveniments d’aquest tipus ens ha servit per a reflexionar i fixar el focus en allò que cal resoldre al més aviat possible. Cal ser conscient que la realitat ens mostra que als arxius de molts municipis afectats no hi ha una plantilla de personal qualificat i format en arxivística suficient per a fer front al volum de documents que les seues institucions generen. Es tracta de municipis, que tots ells superen els 10.000 habitants, perquè precisament la seua posició capdavantera en assumptes econòmics els fa ser un lloc de residència molt còmode, però eixe creixement demogràfic no ha anat acompanyat de la consciència de dotar places de personal arxiver, amb el seu paper clau en la configuració de l’administració electrònica i la gestió de l’arxiu en paper, que té eixa doble funció encara més important en moments de crisi, com els actuals, doncs els expedients de llicències d’obra poden ser claus per a la gestió amb les assegurances com a document acreditatiu de les millores fetes en els habitatges de cadascun dels afectats, i més enllà dels drets actuals, configuraran la identitat d’una societat que ha de superar la seua història medieval.

A aquest espai volem també mostrar el nostre agraïment exprés a Arxivers sense Fronteres, a la seua delegació d’Espanya, ben especialment a Núria Carreras, qui ha estat pendent de l’evolució en tot moment, i per la seua aportació econòmica adquirint equips de protecció per al voluntariat arxiver que des d’Arxivers Valencians vam posar a disposició de la Generalitat Valenciana per tal de col·laborar en aquest procés de recuperació. L’agraïment el fem extensiu a Arxivers sense Fronteres internacional i al Consell Internacional d’Arxius, especialment a Christine Martínez i Gustau Castañer, que ens van acompanyar telemàticament a la reunió que el passat 30 de desembre vam tenir amb la Secretaria Autonòmica de Cultura de la Generalitat Valenciana, el seu recolzament i solidaritat contribuïren a posar en evidència la importància dels arxius a les societats actuals així com la necessitat de tenir personal suficient, ben qualificat i format al capdavant dels llocs de treball d’arxiu.

Els agraïments no estarien complets sense assenyalar a l’Associació d’Arxivers Catalans, qui a través d’aquesta publicació i amb comunicacions privades se’ns ha posat a disposició des dels primers moments d’aquesta catàstrofe.

Per descomptat, hem de fer menció del gran volum de voluntariat que mitjançant la nostra campanya es va posar d’immediat a disposició per tal de portar a terme tasques d’estabilització dels documents que anaven arribant de diversos llocs. Ens va sorprendre també la diversitat geogràfica dels mateixos i donat que no hem tingut l’ocasió d’adreçar-nos a tots i cadascun d’ells i d’elles aprofitem aquestes línies per dir-los que la seua generositat en aquests moments tan difícils queda enregistrada als nostres cors, i per la nota exòtica que suposa cal recordar la inscripció d’una arxivera estatal de Macedònia, disposada a agafar vacances per tal de venir a treballar llevant fang dels documents valencians, aquesta mena d’accions posen en evidència la capacitat immensa de solidaritat que té l’ésser humà en situacions crítiques.

Ara mateix, el pròxim focus d’actuació ha de ser retornar a les instal·lacions d’arxiu danyades el seu mobiliari i repensar les seues ubicacions. Per tant, fer front als danys materials, per a la qual cosa les administracions públiques desitgem que es coordinen i col·laboren per a sumar esforços, després caldrà retornar la documentació ara en procés d’estabilització als seus indrets originals.