Arxius i realitats territorials

Els arxius són tant propers a l’administració local i a la realitat del territori, que aquesta els condiciona i els defineix en molts aspectes. Per tant, quan ens disposem a pensar els arxius que volem i encarem aquest exercici tant necessari de planificar el futur del nostre Sistema, ho hem de fer entre tots els professionals i tenint en compte les diverses realitats territorials que són els ecosistemes on els arxius viuen i treballen.

Una d’aquestes realitats són les comarques formades per municipis petits o molt petits amb un únic equipament arxivístic comarcal. Això passa especialment a les comarques pirinenques, però també a altres indrets com les Terres de l’Ebre i a la Catalunya central.

Aquí la tasca dels arxius s’ha d’encarar d’una manera necessàriament diferent que a les comarques més poblades, amb grans municipis amb arxius propis, arxivers amb perfils diversos i, fins m’atreviria a dir, amb una classe política i administrativa més especialitzada.

Cerdanya des de Coll Rigat. Autor: Emili Giménez

Quan un sol arxiu, amb un sol arxiver, ha de donar servei a tota una comarca tant en matèria de conservació del patrimoni, com en gestió documental als municipis, com en totes les altres funcions que trobem entremig, la realitat s’imposa. Per exemple, fins ara la Llei d’Arxius havia fer obligatòria la gestió documental a tots els municipis independentment de la seva mida i estructura. Un sol arxiver per comarca és obvi que no pot complir amb aquesta missió i el resultat és que molts municipis petits no han pogut fer mai gestió documental. La veritat és que l’incompliment d’aquesta indicació de la llei tampoc els penalitzava de cap manera.

Ara però l’escenari sembla que canvia. Amb l’arribada de l’administració electrònica, i les polítiques de transparència i bon govern els ajuntaments, també els petits, es veuen empesos a complir amb la normativa i estan disposats a fer l’esforç per transformar-se.

Els ajuntaments petits no ho poden pas fer sols i les administracions competents en la matèria, Diputacions, Consorci AOC, Consells Comarcals i Departament de Cultura s’han de posar d’acord i oferir solucions coordinades. En aquest context d’acords i cooperació és on els arxius podem trobar el context idoni per introduir la gestió documental com una capa més de la transformació administrativa.

Sóc conscient que no estic descobrint res de nou i en moltes comarques aquesta coordinació fa anys que està en marxa, però la novetat és que en comarques com les nostres la sensibilitat de les administracions locals ha començat a canviar respecte a aquests temes i comencen a veure clar que hi han de prestar atenció i destinar recursos. Ara només cal que els arxivers estiguem a punt per aprofitar aquesta escletxa d’oportunitat que s’obra i ens oferim com a agents d’aquest nou suport als municipis, encara que això impliqui oferir una paleta de serveis una mica més àmplia. Que en el fons no és res de nou perquè la flexibilitat en les funcions en territoris amb poca població està a l’ordre del dia de totes les feines.