Blockchain i els nous reptes

31 octubre, 2018 - Christian Moreno Rueda (Tècnic de Gestió Documental i Arxiu del Consell Comarcal del Vallès Occidental)

La intenció d’aquest article és clarificar i abordar les principals idees que ens han de permetre entendre la tecnologia Blockchain, el que podríem anomenar un primer escalfament.

Segurament molts dels lectors ara mateix pensen en el concepte i paral·lelament generen una imatge mental: fils a Twitter, posts i articles d’experts amb jaqueta i corbata (o ulleres de pasta) parlant sobre aspectes tècnics, minant el text amb anglicismes… Si aquesta és la vostra imatge, l’heu encertada. El concepte “Blockchain” està de moda entre tecnòlegs i professionals de diferents àmbits. Defensors, detractors, valents i escèptics donen la seva opinió de forma indiscriminada. Generen contingut amb el mateix fil conductor, la cadena de blocs. Aquesta allau d’informació genera una onada d’escepticisme.

Anem al tema principal. Les definicions que donen aquests experts són bastant similars[1] però donarem una més de simplificada: es tracta d’una base de dades disseminada físicament on cada registre queda protegit i relacionat amb l’anterior mitjançant complexes tècniques d’encriptació. Depenent del model organitzatiu poden existir diferents tipus de Blockchain. En la seva fase inicial es va concebre com una tecnologia oberta i pública però s’ha anat polint per adaptar-se a les necessitats i als reptes de grans corporacions, governs i fins i tot, petites start-ups. En aquest sentit han aparegut moltes iniciatives interessants (obviant l’arxiconegut Bitcoin), per exemple l’aplicació sobre els registres de propietat, la custòdia d’historials clínics[2] i el tracking de productes entre d’altres.

Què ens aporta realment? Bé, si entrem una mica més en detall, els defensors valoren el seu alt nivell de seguretat. Ser distribuïda permet que cada participant (coneguts com a Nodes) tingui una rèplica idèntica de la cadena que s’actualitza cada deu minuts. Si un hacker vol atacar el sistema, hauria de corrompre a tots i cadascun dels nodes que formen la xarxa alhora. És a dir, com més nodes que disposin d’una rèplica, major grau de seguretat. Amb això també es pretén modificar la creixent tendència a concentrar les dades en servidors centrals gestionats per grans corporacions esdevenint més vulnerables als “Data Breach” o fugues de dades. De fet, la Blockchain resol el problema de la sobirania de les dades perquè el que realment s’introdueix al sistema no són dades personals sinó informació encriptada que es vincula amb una persona física, que segueix tenintel control de les seves dades personals.

Dos aspectes rellevants que caracteritzen aquesta tecnologia són la immutabilitat i la transparència. El primer concepte implica que qualsevol registre incorporat a la Blockchain no pot ser ni modificat, ni eliminat. El segon, la transparència, va lligat amb la possibilitat de tenir accés al bloc en qüestió i poder analitzar el contingut d’aquest, és a dir, deixar oberta la porta a promoure una auditoria interna. Aquest segon aspecte no acaba d’encaixar bé amb l’entorn empresarial, més procliu a la competitivitat corporativa. Imagineu-vos en aquest entorn on els “competidors” poguessin tenir accés (d’alguna forma) al producte que es llançarà d’aquí a uns mesos… Per satisfer les necessitats d’aquests actors van aparèixer cadenes de blocs privades o híbrides on només un reduït grup de nodes té accés a la informació continguda.

La peça clau del teler. Com funciona un sistema basat en Blockchain? El concepte és el següent: mecanismes de consens. Els nodes es posen d’acord per validar una transacció, ens permetem remetre a un exemple que l’ @aleixordeig va utilitzar en una ponència:

En una sala hi ha 30 persones, dos individus intenten realitzar una operació, passar-se un telèfon mòbil. L’individu A li passa a B el telèfon en qüestió, les 28 persones restants a la sala veuen com el mòbil s’està passant. Donen el vistiplau. Ara bé, l’individu A intenta passar-li ara una ampolla d’aigua dient que és un telèfon, els 28 restants ho detecten i deneguen l’operació”.

Els participants gasten recursos de processament per validar les transaccions, si aquests donen el vistiplau a una operació, s’introduirà a la Blockchain, i si no és així es descartarà. La rellevància de l’aplicació d’aquests sistemes de consens és l’eliminació dels intermediaris que participen en les transaccions, ja no es requeriran les terceres parts que tradicionalment validaven operacions o donaven fe, almenys de la forma tradicional que ho feien. Els nodes tindran la possibilitat de fer-ho mitjançant els diferents mecanismes de consens que caracteritzin la Blockchain en qüestió. El mecanisme més estès és el Proof of Work que utilitza el Bitcoin, basat en la següent premissa: si una transacció obté el 51% dels vots favorables, s’incorpora a la cadena. El sistema ha anat evolucionant perquè aquest mecanisme requereix un alt consum de processament i de forma paral·lela han sorgit nous mètodes de consens amb perspectives d’optimització de temps i de recursos energètics.

L’últim punt interessant és que un bloc pot contenir al seu interior una petita programació que permet executar una acció determinada, això s’anomena “Smart Contract”. No deixa de ser un protocol d’actuacions que s’activen quan té lloc un esdeveniment, per exemple: “Quan B transfereixi a C la quantitat estipulada de diners, C li passarà a B les dades sol·licitades”. En Gerardo Bustos va escriure recentment a la revista “Consultor de los Ayuntamientos[3]” i va deixar entreveure el concepte de document intel·ligent, molt semblant a la funció d’un Smart Contract, per exemple: una disposició d’eliminació sobre un document que està incrustat a un bloc de la cadena, passat el període de retenció es dispara una acció que executa l’eliminació deixant traça de tot el procés o per altra banda es determina la seva conservació permanent…

Amb tot el que s’està dibuixant, quin paper poden tenir els responsables de gestió documental? Si valorem els vectors de desenvolupament de la tecnologia i la seva capacitat d’adaptabilitat als diferents escenaris, segurament en poc temps, veurem solucions tecnològiques que s’alinearan per donar resposta a la gestió de documents. Possiblement el paper dels i les gestores de documents impliqui l’aprofundiment en el disseny dels procediments que s’han d’executar per programar els Smarts Contracts, potser acaba esdevenint una eina més per garantir la preservació a llarg termini d’objectes digitals d’acord amb les normatives ISO, com apunta en Hrvoje Stančić a la revista Lligall[4].

La tecnologia Blockchain té altres reptes als quals fer front: no s’acaba d’entendre bé amb el nou reglament de la UE 2016/679 sobre Protecció de Dades, genera desconfiança davant la privacitat de les dades, tècnicament requereix una inversió important de recursos (de tot tipus) i no s’acaba d’explicar bé com es podria desplegar l’estructura sencera. El grau de desenvolupament dels projectes es troba en la seva fase inicial, això tampoc ajuda al fer que els més escèptics comencin a creure en les possibilitats que ofereix. Caldria valorar també l’impacte real que tindrà vers l’empoderament de la ciutadania mitjançant l’accés a la informació i la transparència que inicialment volia promoure. És innegable que la tecnologia Blockchain es desenvolupa a una velocitat vertiginosa i l’entusiasme i la gosadia dels valents que la caracteritzen com una tecnologia revolucionària, va a la par.

 

[1]BUSTOS, Gerardo; “El archivo en la era Blockchain”, maig 2018, pàg. 105
[2]STANČIĆ, Hrvoje; “Les noves tecnologies aplicables a la gestió de documents: la cadena de blocs”, Revista Lligall, 2018, pàgs. 68-69
[3]Veure definició donada per Alex Preukschat @AlexPreukschat al llibre “Blockchain: La revolución Industrial de Internet” pàgina 23.
[4]EKBLAW, Ariel; ASAPH, Azaria; HALAMKA, John D.; LIPPMAN, Andrew: “A Case Study for Blockchain in Healthcare: “MedRec” prototype for electronic health records and medical research data” Agost, 2016.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *