Conversem d’arxius amb… Didier Grange.

29 abril, 2022 - Elisenda Cristià Balsells (directora de La Dada)

Avui conversem d’Arxius amb Didier Grange, arxiver de la ciutat de Ginebra.

Didier Grange. Imatge cedida

Didier Grange és arxiver de la ciutat de Ginebra des de l’any 1995. Durant molts anys ha estat vinculat al Consell Internacional d’Arxius on ha ocupat diferents càrrecs. Entre els anys 2000 i 2022 ha estat Vicepresident, Secretari General Adjunt, Secretari de la Taula Rodona Internacional d’Arxius (CITRA), President de la Secció d’Associacions Professionals (ICA/SPA) i assessor especial. Ha presidit també el Comitè directiu del Portal Internacional d’Arxivística Francòfona (PIAF).

Actualment presideix el grup d’experts de l’ICA contra el robatori, el tràfic i la falsificació (EGATTT).

Té un Màster en Lletres i Història i un en Lletres i Arqueologia clàssica per la Universitat de Ginebra, i un Màster en arxivística per la Universitat de París 8.

L’any 2012 va rebre el reconeixement del govern francès i va ser anomenat cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres. Grange destaca pel seu compromís amb les activitats internacionals en l’àmbit arxivístic i per advocar per la cooperació internacional en el conjunt de la comunitat arxivística. L’any 2019, va rebre la condecoració com a Chevalier dans l’Ordre des Palmes Académiques.

En l’àmbit de l’associacionisme, va publicar l’any 2014 el llibre Asociaciones de archiveros : qué son y para qué sirven, de l’editorial Trea.

Per celebrar els primers quatre anys de la DaDa creiem que és una bona ocasió per conversar amb ell d’arxius.

  • Didier, com van ser els seus inicis en el camp de l’arxivística?

Per casualitat! Freqüentava els arxius com a jove historiador en formació. Però, va ser un amic que feia pràctiques en els Arxius de la ciutat de Ginebra que em va comentar que potser seria un camp d’interès per a mi, i que, a més, l’arxivera de la Ciutat era simpàtica.

Hi vaig fer pràctiques durant sis mesos, era l’any 1990. Em va agradar des del primer dia, per la varietat, la interdisciplinarietat, la novetat i l’ambient. I l’arxivera (Micheline Tripet), era… molt simpàtica, de veritat.

  • Quins són i han estat els temes que, personalment, han centrat el seu àmbit d’estudi i interès al llarg d’aquests anys?

Tinc molts interessos a la vida. I en l’arxivística, també. Sóc un arxiver “generalista”; és la meva especialitat!. He investigat i publicat sobre molts aspectes de la teoria i de la pràctica: associacionisme, plans d’emergències, normes, polítiques d’adquisicions, descripció, cooperació, etc. Actualment, dedico les meves investigacions a la història de la professió, de les organitzacions professionals arxivístiques i de la cooperació internacional en la nostra disciplina. Una vegada jubilat, seguiré amb aquests darrers temes.

  • És l’arxiver de la ciutat de Ginebra des de fa 27 anys. Com ha vist canviar la professió en aquests anys?

En poques paraules: volum, velocitat, diversitat i complexitat. És evident que la part informàtica ha anat creixent en el nostre treball, amb les seves conseqüències i les seves particularitats, té un impacte especial. I el gap sempre més gran entre el que hem de fer en les nostres organitzacions i els recursos que rebem. Estem també més informats i més interconnectats dins de la professió, tant en els nostres països respectius com en l’àmbit internacional.

  • A Catalunya estem en plena elaboració d’un Pla d’arxius que ha de marcar com ha de ser l’arxivística catalana del futur. Quins són, per vostè, els reptes més importants que ens depara el present i el futur de la nostra professió?

És una qüestió complexa. Els reptes són diversos i nombrosos. No tinc les idees molt clares i no tinc una visió del futur ideal de la professió. Una selecció breu de punts: el reconeixement social de la professió (falta bastant encara), la carrera entre l’avenç de les tecnologies i la nostra capacitat d’assumir la gestió de la conservació de la informació, i la capacitat d’obtenir recursos suficients per a complir amb les missions. Existeix una cita de Peter Drucker que m’agrada quan penso en la nostra professió: la millor manera de predir el futur és crear-lo. El futur ha de ser un tema de reflexió permanent de l’arxiver, com a individu i com a part d’un col·lectiu.

Col·legues belgues, han organitzat conferències sobre aquest tema i n’han publicat les Actes: Paul SERVAIS (Ed.), L’archiviste dans quinze ans, Louvain, 2015 (dos volums); Paul SERVAIS (Ed.), Archivistes de 2030, Louvain, 2015. Jo mateix, he escrit tot un capítol, específicament, sobre el futur de les associacions professionals en el llibre mencionat a la introducció.

  • Vostè ha estat vinculat a l’ICA durant molts anys i des de diferents càrrecs. Quina ha estat la seva experiència en una entitat d’aquestes característiques?

Una oportunitat única i extraordinària. Per les persones que he trobat, pels projectes en els quals he participat, pel sentiment de participar en quelcom de dimensió planetària, per la possibilitat de contribuir a la professió, pel sentiment de formar part d’un cos de professionals, per tot el que he après. Avui dia, no puc pensar en arxivística sense comparar, sense intercanvi amb col·legues de l’estranger, sense referència als treballs de col·legues d’altres països. Obre l’esperit.  M’ha donat moltes alegries i ha reforçat els meus interessos professionals. Recomano als joves professionals participar en les associacions i també en els moviments internacionals.

  • El 2025 celebrem el Congrés ICA a Barcelona, per la seva experiència què pot significar un congrés d’aquestes característiques per Catalunya?

Un honor, un plaer… molt de treball i una responsabilitat. És una bona oportunitat de presentar i compartir amb els col·legues de tot el món les reflexions, les realitzacions i els projectes de la comunitat professional catalana. És també, per aquesta comunitat, una oportunitat d’observar, aprendre i crear xarxa d’intercanvi amb professionals de tot el planeta. Per a mi, és una etapa important en la construcció de l’arxivística catalana del futur. A més, hi ha un aspecte important per als participants i és el de descobrir Catalunya en general, la seva cultura, el seu poble. La dimensió humana forma part d’un congrés.

  • L’Associacionisme en la professió ha estat un dels seus temes d’interès i on vostè ha dedicat també alguns estudis. L’any 2014 publicava, a Trea,  Asociaciones de archiveros : qué son y para qué sirven. Vostè que té un coneixement en l’àmbit internacional de les associacions existents (ha estat president de la Secció d’Associacions Professionals (ICA/SPA)), quin és l’”estat de salut” de les associacions de professionals de l’arxivística avui en dia, segons el seu parer?

Ja fa més de deu anys que vaig estudiar les associacions i de l’actualitat associativa no en sé massa. Però el nombre de membres de moltes associacions professionals segueix creixent; les associacions es diversifiquen en les seves activitats; cooperen més entre elles en l’àmbit internacional. En la meva opinió falta un Observatori internacional del fenomen associatiu. Les associacions representen un camp interessant (i quasi buit…) d’investigació.

  • L’Associació d’arxivers suïssos ha complert 100 anys. Quin és el secret?

Malgrat les diferències (culturals, lingüístiques i a vegades polítiques) col·laborem. L’associacionisme forma part quasi de la genètica del poble suís. Estem acostumats a la negociació i a la cooperació. Com que el país és federalista i molt igualitari, les relacions entre els membres solen ser fàcils.

  • És coneixedor de l’arxivística catalana? N’ha seguit l’evolució?

No sóc un gran especialista de l’arxivística catalana, però sempre m’agrada saber el que passa i quines són les novetats. En els anys recents, entre altres coses, particularment m’ha interessat l’evolució de la formació, la publicació del Manual per l’Associació, els esforços en matèria d’audiovisual, la conferència internacional de l’ICA a Girona (2015) i… el canvi de nom de l’Associació. Un tema d’interès personal és el de la connexió entre l’arxivística catalana i la de Quebec.

  • Coneix l’Associació de professionals de l’Arxivística de Catalunya?

Sí. Compro i llegeixo Lligall. Tinc contactes amb col·legues i amics membres de l’Associació. Vaig tenir l’oportunitat de participar al Congrés de l’Associació una vegada (Terrassa, 2005) i vaig fer una intervenció a Barcelona en una altra oportunitat. Sempre m’interessa saber el que passa i quins són els projectes.

  • Per cert… la Dada, el diari digital de l’Associació de professionals de l’arxivística va néixer ara fa quatre anys, per Sant Jordi. Coneix la festa? Recomani’ns alguna lectura “arxivera”…

Conec la festa de Sant Jordi. A l’escola, a primària, tenia un company que es deia Jordi! 

Els hi recomano diversos llibres de publicació recent, com: Tom NESMITH et al. (Eds), « All Shook Up », The Archival legacy of Terry Cook, Chicago, 2020; Jean-Charles BEDAGUE et al., L’Ecole nationale des Chartes. Deux cents ans au service de l’histoire, Paris, 2020 ; Giovanni MICHETTI, Introduzione alla Blockchain, Napoli, 2020 ; Paul CONWAY, Martha O’HARA CONWAY (Eds), Flood in Florence, 1966A Fifty-Year Retrospective, Ann Arbor, 2018 ; Geoffrey YEO, Record-Making and Record-Keeping in Early Societies, New York, 2021 ; James LOWRY (Ed.), Displaced Archives, New York, 2018.

  • Moltes gràcies!

Amb molt de gust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *