Conversem d’arxius amb… Joan J. Busqueta

Parlem d’arxius amb en Joan J. Busqueta, professor titular d’història medieval de la Universitat de Lleida. Gran investigador i difusor de la història del nostre país. Les seves classes són viscudes, emocionants, clares i entenedores.

• Parlar d’arxius què et suggereix?

Em suggereix donar veu a actors de la història oblidats sovint; recuperar-los. Transportar-te a altres èpoques, submergir-te en el passat i participar de maneres de viure, d’entendre el món, diferents.

• Generalment preguntem si coneixes algun arxiu. En el teu cas, crec, t’hauriem de preguntar a quins no has estat mai. [Coneixes algun arxiu? Hi has estat mai?] Creus que els arxius són prou accessibles? Per què?

He recorregut diferents arxius, i, certament, en els darrers temps s’ha fet i es fa una feina molt important de posar a l’abast de les persones estudioses l’immens patrimoni escrit del que disposem. La digital·lització dels fons està facilitant moltíssim el treball de recerca; tanmateix encara s’ha d’avançar molt en aquest sentit. 

• Creus que, en general, els arxius fan una bona difusió? Se’ls coneix prou? Què en milloraries?

Crec que, en general, sí. Amb la incorporació de noves generacions d’arxivers, aquestes institucions s’han anat obrint molt més a la societat. Els arxius ja no es conceben com a mers contenidors de la documentació, es fan moltes activitats de formació, de difusió, més enllà d’obrir els fons als investigadors. 

• Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Els arxius són garants de la memòria històrica. D’un patrimoni heretat que ens dóna sentit, que ens ofereix les millors eines per a entendre’ns com a persones i com a societat, que reforça la nostra identitat. Altrament, que ens permet atendre els matisos, les diferències i ser-ne respectuosos. La feina d’exhumació als arxius és una manera de lluitar contra l’oblit. Gràcies a la documentació conservada als arxius – a voltes amb grans dificultats- s’ha aconseguit reparar moltes injustícies i greuges.

• Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius? 

És bàsica. Sóc professor d’història medieval i els documents dels arxius -la recerca documental- ens permeten avançar en el coneixement  històric i millorar-ne la docència. 

• La documentació que genera la teva empresa, organisme, institució o fins hi tot un mateix constitueix un testimoni, una evidència de les activitats que es realitzen. En aquest sentit, i davant l’elevada producció de documents i dades es fa del tot necessari gestionar-la correctament (és a dir, és fa necessària una bona gestió documental). Actualment, la teva  empresa, organisme o institució, n’és conscient? Hi ha algun professional arxiver/gestor documental que en tingui cura? I en el cas del teu propi arxiu, quin principis criteris creus que són importants per gestionar-lo correctament?

Efectivament, la Universitat de Lleida disposa d’un Arxiu i d’una arxivera que s’ajuda, també, d’un petit equip de treball. Quant a la segona pregunta, no sóc arxiver però considero que cal sempre, també amb els documents de la vida privada, tenir-ne bona cura, disposar, si es pot, d’un inventari i una bona catalogació que et permeti una gestió ràpida. El problema és, sens dubte, quins documents cal mantenir, conservar. Aquí cal l’opinió dels professionals. 

• En relació a la professió d’arxiver, quina creus que és la tasca que realitzen actualment els arxivers-gestors de documentació? Creus que ha anat canviant la professió als darrers temps?

Crec que, avui dia, la professió ha avançat molt en la gestió i difusió, en el fet de posar a l’abast la documentació en les millors condicions d’accés, sobretot amb l’ús de les tecnologies. L’arxiver ja no és aquella persona que, en molts casos, s’ocupava exclusivament de la recerca per la seva condició d’historiador o d’erudit, obstaculitzant, a voltes, el treball dels altres. Altrament, la professió, actualment, interactua molt més amb la societat, amb les diferents comunitats culturals com, per exemple, els centres d’estudis, associacions de veïns,  amb els centres d’ensenyament, etc…

• Els arxius gestionen documents en diversos suports: des del pergamí als suports digitals, passant pel paper, suports plàstics (audiovisuals, sonors), vidre (primera fotografia) … La gestió dels documents electrònics suposa un gran repte en el món dels arxius (i de les organitzacions en general). Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Tal com he comentat, l’ús de les tecnologies a l’abast és imprescindible, facilita molt la feina a la recerca i permet una millor gestió (inventaris, catalogacions…) així com difusió. Per altra banda ajuda a resoldre, en part,  el gran tema de l’eliminació documental, en oferir nous suports. 

• Has donat o cedit mai documetació (ja sigui familiar, personal, d’empresa, d’associacions…) a algun arxiu? T’ha costat desprendre-te’n? Quina va ser la teva motivació al fer-ho?

De moment encara no ho he fet. Bé, potser sí. Quan vaig deixar la meva població d’orígen per venir a Lleida, vaig deixar al seu antic Arxiu Històric part de la documentació que havia treballat per les meves recerques de caràcter històric vinculades amb la població. Vaig pensar que, potser, podien fer servei a nous investigadors. 

• Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Durant el darrer curs de la licenciatura, teníem una classe a un dels arxius de la ciutat de Barcelona, cada divendres. Un d’aquests divendres vaig haver d’anar, en sortir de la classe, directament a l’oftalmòleg per la irritació ocular que vaig patir després de llargues estones consultant els pergamins. 

• Conexies o havies sentit a parlar de l’Associació d’Arxivers- Gestors de documents de Catalunya?

Sí, conec l’Associació d’Arxivers. I crec que fan una feina important de col·laboració, absolutament necessària. 

Moltes gràcies per la teva atenció!