Conversem d’arxius… amb Santi Carreras Suris

Mataró, Maresme, 15 de desembre de 1958 – Periodista

Treballà en la premsa i la ràdio comarcals, a Ràdio Barcelona, el diari Dicen i Radio Nacional. Participà en la fundació de Catalunya Ràdio (1983) en el departament d’esports, que dirigí (1987-2004). Fou editor dels programes Camí del 92 (1986-87) i Força Esports (1987-2007). Ha estat enviat especial de Catalunya Ràdio a les Copes del Món de futbol de Mèxic (1986), Itália (1990), els Estats Units (1994) i França (1998), i als Jocs Olímpics de Seül (1988), Barcelona (1992) i Sydney (2000). Ha estat guardonat dues vegades (2003, 2004) amb el Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya i una vegada (2006) amb el premi d’Òmnium Cultural. Ha estat professor de periodisme esportiu a la Universitat de Vic (2003-08). És cap de programes de Catalunya Ràdio. És autor de diverses publicacions d’història local de Mataró com ara: La farmàcia Spà, 300 anys a Mataró 1701-2001 (2001); Més de cent anys de l’esport a Mataro 1802-1850. Vol. I (2017);  Mataró. Persones i carrers, Fons Fotografia Carreras(2018); Can Dimas, més de 100 anys (2021).

1.         Parlar d’arxius què et suggereix?

Tafanejar i tenir accés a documents que certifiquen moments viscuts per altres i que volem conèixer per mil raons i que algú ha guardat amb voluntat de servei. Des de la curiositat al treball històric qualsevol argument és bo.

2.         Coneixes algun arxiu? Hi has estat mai? Creus que els arxius són prou accessibles? Per què?

Sí. Físicament i per línia. Cada cop més accessibles. I això em possibilita la feina d’investigació i consulta de determinats documents o de publicacions sense moure’m de casa.

3.         Creus que, en general, els arxius fan una bona difusió? Se’ls coneix prou? Què en milloraries?

Cada cop més. Si trobes el que busques i el personal de l’arxiu hi col·labora t’engresca a  fer noves recerques amb la confiança de trobar allò que busques.

4.         Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Cal fer una feina de digitalització del material- sensible primer- i després de la resta de documentació per possibilitar-ne un accés fàcil i cada cop més obert a tothom

5.         Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius? 

Rigor. Contrastar dades. Fiabilitat en el que es publica. Certesa. Literalitat…

6.         La documentació que genera la teva empresa, organisme, institució o fins i tot un mateix constitueix un testimoni, una evidència de les activitats que es realitzen. En aquest sentit, i davant l’elevada producció de documents i dades es fa del tot necessari gestionar-la correctament (és a dir, es fa necessària una bona gestió documental). Actualment, la teva  empresa, organisme o institució, n’és conscient? Hi ha algun professional arxiver/gestor documental que en tingui cura? I en el cas del teu propi arxiu, quins principis o criteris creus que són importants per gestionar-lo correctament?

A Catalunya Ràdio hi ha un servei de documentació que gestiona tot el material que es produeix. 

7.         Amb relació a la professió d’arxiver, quina creus que és la tasca que realitzen actualment els arxivers-gestors de documentació? Creus que ha anat canviant la professió als darrers temps?

Cal orientar a l’usuari dels arxius i demostrar-ne un gran coneixement de què  es custodia… I molta paciència fins a tenir un accés molt més fàcil amb la digitalització del material de l’arxiu.

8.         Els arxius gestionen documents en diversos suports: des del pergamí als suports digitals, passant pel paper, suports plàstics (audiovisuals, sonors), vidre (primera fotografia) … La gestió dels documents electrònics suposa un gran repte en el món dels arxius (i de les organitzacions en general). Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Ho he comentat abans. Calen que rebin recursos i inversions per posar a l’abast de tothom el material que gestionen els arxius.

9.         Has donat o cedit mai documentació (ja sigui familiar, personal, d’empresa, d’associacions…) a algun arxiu? T’ha costat desprendre-te’n? Quina va ser la teva motivació en fer-ho?

Si  i molts cops lamentat haver-ho fet pel poc interès demostrat de posar-ho a l’abast dels ciutadans per consultar-ho. Al cap d’un grapat d’anys encara no està digitalitzat del tot i cada moment perdut és difícil recuperar-lo per poder documentar-lo. És important la complicitat dels arxivers i que considerin la seva feina com a servei a la comunitat. I si reben una donació donar-li un bon tracte professional i vetllar que les institucions que ho han rebut fent-se la foto a bombo i plateret hi aportin els recursos necessaris per complir amb el que s’han compromès. És així de senzill. I no s’acostuma a fer.

Que si hi ha complicitat amb els arxivers i demostren ganes d’aportar els seus coneixements el teu neguit en la recerca d’alguna dada o document et fa que els Arxius tinguin sentit. Si són un magatzem de quatre papers grocs, no m’interessen.

10.       Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius o de la gestió documental?

 Que si hi ha complicitat amb els arxivers i demostren ganes d’aportar els seus coneixements el teu neguit en la recerca d’alguna dada o document et fa que els Arxius tinguin sentit. Si són un magatzem de quatre papers grocs no m’interessen gens.

11.       Coneixes o havies sentit a parlar de l’Associació d’Arxivers- Gestors de documents de Catalunya…

No.

Moltes gràcies per la teva atenció!